Quan ens llevem tenim tots els nostres rituals, la nostra inèrcia particular que ens porta a encarar el dia de la millor manera. L'esmorzar marca la pauta, ens diu una mica qui som o qui serem al llarg de la jornada. La gana s'ensenya. Cadascú li diu quan ha de venir i de quina manera. Els hàbits són els que ens defineixen al llarg dels anys i l'hàbit del primer àpat no serà menys.
ESMORZAR
La mare em diu amunt,
el pare em diu aixeca’t,
el dia em diu començo
i jo li dic espera’t.
Per sort a la cuina
m’hi espera un bon tec,
la gana m’apreta
i ràpid m’assec.
Primer un bon got d’aigua,
respirar tranquil,
que no val la pena
llevar-se a tot mil.
He obert la nevera,
agafo un iogurt,
posa que és de plàtan,
sempre se’m fa curt.
Faré una torrada
amb pernil del cuit
o amb melmelada
de qualsevol fruit.
De peça de fruita,
avui trio gerds.
Si no els has tastat,
no saps el que et perds.
Acabo com sempre
amb la xocolata,
de negra, una presa,
però en faria quatre.
La mare em diu som-hi,
el pare em diu ‘nem,
el dia em diu ànims,
jo tip i content.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada