A casa no hi pot faltar mai una rajola o dues de xocolata. És com una mala costum que tinc arrelada, però que no tinc cap intenció de fer-hi cau i net. L'aroma i el gust d'aquest extra em fa gaudir de l'estona i és una mica com una medicina quan hi ha alguna cosa que em fa estar més baixa d'ànims que de costum.
XOCOLATA NEGRA
Quan ve l’hora de la gana,
jo no me’n puc pas estar,
al calaixet de la cuina,
m’hi espera un mos per menjar.
Una rajola a mi em guarda,
una presa per berenar.
Una llauna lluent endreça,
bombonets per a tastar.
Fosca com la nit més negra,
ben dura de queixalar,
quan se’m desfà per la llengua,
quasi no puc respirar.
Quan ve l’hora de la gana,
només me la fa passar
un trosset de xocolata,
de la més negra que hi ha.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada