Avui, en plena primavera, dedico un petit poema als ullets verds que resalten al llarg de branques i branquillons i que canvien el paisatge quasi d'avui per demà. Tenen un creixement inabastable als ulls, lent, però sense saber com, ràpidament, tenyeixen de tons verds la natura.
BROT
Xiquet i tendre,
jove i senzill,
has tret el cap,
petit i humil.
Esclat de verd,
tan delicat,
et faràs gran
ben aviat.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada