El vent, que és un dels meus pitjors enemics, s'ha de reconèixer que de vegades és la solució d'alguns problemes. Quan hi ha alguna cosa que no rutlla, quan vols perdre de vista algú o alguna cosa que et produeix urticaria, el vent és el millor remei, doncs ja ho diuen: bon vent i barca nova!
Així doncs ara, mirant-ho d'aquesta manera, m'és una mica més amic, perquè m'ajuda, en deteminats moments límit, per engegar a pendre'l a certes anomalies.
FA VENT
Com udols de llop valent
i xiulet de tren quan passa,
escoltem poc, o bé massa,
el viatge que fa el vent.
Per tots els racons se sent,
fins espanta la canalla,
va de pressa i mai no calla,
el viatge que fa el vent.
Emboira el cap de la gent,
s’endú el paper com la palla,
no respecta cap muralla,
el viatge que fa el vent.
Però si la pluja s’estén,
li agraïm, i mai no ens falla,
que brami, que és com treballa,
el viatge que fa el vent
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada