Quan arriba el juny, sempre em ve el cap una pastisseria del meu poble, perquè mai he tastat una coca de Sant Joan com aquella que feien allà. Potser és perquè els gustos que et queden a la memòria de petit són més exagerats que els que emmagatzemes de gran. El cas és que fins i tot, quan em ve el record, també és com si la seva flaire m'acompanyés. Tot plegat, ben curiós!
Pel que fa la coca, en general, hi ha dos tipus de persones, les que prefereixen les puntes torradetes i les que prefereixen un tall ben tovet i carregat del guarniment corresponent. Ep, ara que hi estic escrivint, crec que encara hi ha un tercer grup: els que ens agaden les puntes, la part del mig i, si convé, les molletes que queden a la safata! Benvingut Sant Joan!
Hi ha coca de fruita,
també de pinyons
farcida de nata
o bé de llardons.
Fa goig de cireres,
amb sucre abundant,
d’ametlla ratllada,
l’estic esperant.
Fa goig a la taula,
tallada a trossets.
convida a tastar-la
a grans i xiquets.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada