Mirant per la finestra veig riquesa caient del cel, quina sort, eh! Aquesta riquesa de primavera no la tenim sempre i ens cal. La pluja de bon temps anima el verd dels boscos i conreus, neteja l'ambient de pols i del pol·len que no s'ha acabat de situar, és bassal pels ocells i fang pels menuts que amb la bonança trien sempre el joc exterior.
Ara la mullena durarà una mica i ens haurem de conformar amb el regal que ens ha fet, fins que els núvols vulguin aturar-se per aquí, per recordar-nos que la terra molla també és senyal de bon temps.
RAIG DE PRIMEVERA
Tothom et busca
et fas pregar,
no es veu ni rastre
del teu parlar.
Plantes i boscos
has de regar,
que volen créixer,
volen brotar.
Pols de camins
has de domar,
que no vull boira
per caminar.
L’hort del meu avi
has de mullar,
que tot és crosta,
no pot sembrar.
Quan tu t’acostis,
es resoldrà
la greu sequera
que vol regnar.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada