És bonica la paraula amiga. Qui més qui menys en té una, com a mínim. És complicat ser una bona amiga. Jo, per sort, en tinc alguna i són de les bones, ho sé. Quan ets un infant descobreixes des de ben petit que et calen amics al teu costat, per caminar plegats i per saber que si erres el camí, ells et reconduiran per enfilar de nou la ruta que et convé. Els amics et salven de tot.
AMIGA
Jo tinc una amiga
que em dona la mà,
que sempre em fa riure,
que em vol ajudar.
Quan tinc un mal dia,
mirant-me ja ho sap,
s’acosta, m’abraça,
i em fa buidar el pap.
Coneix què m’agrada,
allò que em convé,
i si m’equivoco
em diu tot va bé.
Els dies bonics
són quan ella hi és
i tant de bo hi sigui
cent mil dies més.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada