El Nadal és temps de teatre i no ho dic amb segones... Podria semblar que parlo de la hipocresia de les taules de bones cares, quan a la resta de l'any hi ha famílies que ben just es creuen la mirada o que no tenen una bona relació, sinó que prefereixen anar creant distàncies partint de mals entesos o manca de sinceritat.
No, no és pas d'aquest agre teatre que parla el poema d'avui, parla d'un de molt més divertit i familiar: les obres teatre de les diferents versions dels pastorets. Anar a veure els Pastorets és una activitat ideal per a fer en família, gaudint de la cultura que tenim a l'abast. És una tradició que hem sabut mantenir.
Però, si en gaudim tant per Nadal, hauríem de seguir anant al teatre en família algun cop més al llarg de l'any. La ceremònia de pagar la teva entrada, seure i esperar que et regalin una estona d'imaginació ha de servir per traslladar als infants la riquesa de les arts escèniques, perquè siguin persones habituades a seure i esperar amb ànsia que s'obri el teló.
ELS PASTORETS
Si vols veure els pastorets,
has de fer cap al teatre.
Jo l’he vist, n’estic segur,
uns tres cops o potser quatre.
Els del meu poble m’agraden,
perquè no són gens corrents,
el Lluquet i el Rovelló
són dos grans súper agents.
Volen resoldre un misteri,
que ens fa riure i estar atents,
per què els pastorets són bons
i els diables tan dolents?
Com que al bosc fa un fred que pela
i a l’infern hi estan calents,
junts acaben fent un àpat
que té tots els ingredients.
Entre torrons i rialles,
tots resulten ser parents.
El misteri està resolt:
no són pas tan diferents.
Emma Muriel
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada