Suro, guix, fusta, molsa, palla, pedra, fang... Materials naturals per a crear un petit món fet a mida. És bonic contemplar un pessebre, la fotografia d’un moment. Com si el temps s’hagués parat per a poder imaginar les vides de tots els que habiten en aquell petit indret.
Contemplar el teu pessebre et dona un aire de narrador omniscient. Pots saber per què cadascú és on és, pots detallar la biografia de cada pastor, de cada dona que renta, saps per què el caganer és allà on és, fent el que fa, i saps exactament per on passaran els Reis. Que bonic que és, escriure un pessebre! Fer la teva versió d’allò que sembla que va passar fa més de dos mil anys. Quantes versions s’han anat enllaçant... d’allà a ençà! Ja se sap, quan una cosa passa i s’escriu, es dibuixa o es construeix, tot depèn de qui la mira i dels boca orella per on passeja. Tothom té la seva versió d’aquell moment: reis amb camells o a lloms d’elefants, ves a saber quina és la instantània més fidel.
EL VEIG
Petites vides immòbils
Ens expliquen una història
Sotmesa a la memòria.
Sempre hi ha un nen,
En una cova jaient,
Bous, ovelles, galls,
Rius, molsa i molta gent.
És un món de miniatures.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada