EL FRED VA FENT CAMÍ

El novembre s'acomiada un cop més i ens va recordant que el fred serà el protagonista les properes setmanes de l'any que acaba i del que començarà. Els que ens agrada el fred estem contents, però ben abrigats, perquè ens agrada el fred, però no passar-ne.

FRED D’HIVERN

Tinc el fred a les galtes,

a les puntes dels dits,

les orelles em cremen

quan surto amb els amics.

Jo que porto bufanda,

el millor dels abrics

i una gorra del llana

de colors ben bonics.

El fred busca forats,

escletxes, recosits,

vol fer-me pessigolles,

moixaines i pessics.

Per sort vaig abrigada,

amb capes i afegits,

així puc passejar-me

sense peus fredolics.

                      Emma Muriel

Et portaré en Nadal

Diuen que s'acosta el Nadal. A la classe dels menuts comencem a aprendre el vers que recitaran per coronar algun àpat de les properes festes. Els poemes ens ajuden a treballar l'expressió oral, la memòria, les tradicions, l'entorn i tot el que els seus versos ens expliquen. Per això, ens hem de proposar treballar-los al llarg de tot l'any. Fem que la poesia formi part del dia a dia dels nostres infants, més enllà del Nadal.

    

    ET PORTARÉ EL NADAL        

    VINDRÉ AMB BICICLETA,

    ET FARÉ UN PETÓ

    O AMB UNA MALETA

    PUJARÉ A L’AVIÓ.

    AMB EL PATINET

    BUSCARÉ EL TIÓ

    I ET DURÉ EL SECRET

    PER FER EL MÓN MILLOR.

    VULL QUE TINGUIS LLUM,

    AMICS I ALEGRIA,

    TAN A PROP, COM LLUNY,

    VULL PAU CADA DIA.

             EMMA MURIEL

Cistell de bolets

De bolets, n'hi ha quasi tot l'any, però és a la tardor quan hi ha la floració més important. També és la més buscada per boletaires que a finals d'agost ja treuen la pols dels cistells de vímet. 

    BOLETS AL CISTELL

    El boletaire compta els dies,

    dins l’armari el cistell ja el crida,

    sent la tardor que el vol al bosc.

    Els micelis obren partida.

    El cistell es comença a omplir,

    l’expert domina bé el paisatge,

    cull bons bolets de totes mides.

    Plegats gaudeixen del viatge.

    Van repartint regals d’espora,

    durant la ruta de collita,

    amo i cistell sembren més vides,

    per poder repetir visita.

                                Emma Muriel

Castanyera pràctica

Aquests dies fa tardor. Hi ha anys que la Castanyada es passa amb màniga curta! Ve de gust passejar-se amb la companyia de la jaqueta, dels colors torrats que taquen carrers i places i de les olors que emanen de la parada de castanyes de torn. Els castanyers i castanyeres ja no son tan bucòlics, son més aviat pràctics i coneixen molt bé com han d'acomodar-se per aguantar a l'intempèrie una colla d'hores.

CASTANYERA

Quan he sortit d’escola,

ja he vist la castanyera

amb una camisa nova,

que li anava de primera.

I li he vist uns pantalons,

amb camals plens de butxaques,

per guardar-hi els calerons

de quan va buidant les saques.

La faldilla se la guarda

per quan surt a fer un passeig,

si té festa alguna tarda,

o quan marxa d’estiueig.

Als peus hi porta unes botes,

que van bé per treballar

i si mai fa quatre gotes,

l’impermeable té a mà.

Al carrer, la castanyera

sap triar el millor vestit,

per atendre la filera,

tant de dia, com de nit.

                                Emma Muriel

Rovelló

Els boletaires gaudeixen de tots els regals que el bosc els té a punt a la tardor, però els rovellons són els més buscats i apreciats. Malgrat la fal·lera pels rovellons, hi ha bolets igual o més gustosos que no tenen tanta fama. El no ser tan coneguts deu fer que els aprenents no gosin, amb bon criteri, collir-los. El que està clar és que un cistell de rovellons sempre fa patxoca. I, com a boletaire, puc afirmar que veure un rovelló o un bon rotllet que em diu cull-me és de les alegries més especials de l'any.

    EL BOLET MÉS PREUAT                    

    Sota les mates,
    en llit de molsa,
    quiet ens espera
    el rovelló.

    De barret pla,
    pinta endreçada,
    cama molsuda
    i bona olor.

    Si afinem bé
    la nostra vista,
    el trobarem.
    Quina il·lusió!

                   Emma Muriel

Amanita

Aquests dies, la tardor es va posant al dia i els boscos es van tenyint. El sotabosc canvia i, si els micelis estan còmodes, els bolets comencen a treure el cap. Ull! Hi ha bolets que només serveixen per alimentar el bosc i per fer de casa de follets.

                                AMANITA

                     Al bosc hi ha un bolet

                       Maco perquè sí!

                     Atrau les mirades.

                       No té mossegades...

                     I pot presumir.

                    Trosset de natura,

                       Altar de verí.

                                            Emma Muriel

Mussol, vida nocturna

Tots els rapinyaires son essers majestuosos. Per mi, tenen magnetisme, desprenen una força i seguretat que enveja. Però, el mussol, a més, transmet tranquil·litat. El veig pacient i assossegat. Potser per això, te cara de savi. Si ho penso, segur que dins la seva parcel·la de capacitats és el més llest de tots, perquè sense cansar-se massa, moltes nits deu assolir els seus objectius per anar tirant.

CAÇA NOCTURNA

D’alt d’una branca,

atent reposa.

Quan cau el dia

res no el fa nosa.

Els ulls com plats,

apunt les urpes,

per si un distret

té cames curtes.

Un bon sopar,

el mussol papa,

en negra nit

res no s’escapa.

Quan ja ha acabat

observa quiet.

Només mou el cap

per estar distret.

                             Emma Muriel