El Tió és el meu preferit, la tradició que més m'acosta al Nadal, sobretot perquè va molt més enllà del clar referent religiós de la festa. Com allò de qui va ser primer si l'ou o la gallina, en aquest cas està ben clar, primer va ser el Tió!
No em cansaré mai de veure la cara dels infants quan el Tió arriba a l'escola, a casa o quan se'l troben darrere d'un pi, ni tampoc de sentir la seva il·lusió mentre l'alimenten i finalment el fan cagar. És veritat que és una tradició d'hivern ben peculiar i de les més estrambòtiques que conec, per què... qui deuria ser el primer que va "descobrir" que ben a prop de la llar de foc, tenia un Tió màgic?
Ja és a punt el tió,
ja està ben calentó.
Picaré amb el bastó,
per si caga turró.
El tronc és ben sofert,
de rebre és un expert.
Amb manta per cobert,
per Nadal sempre perd.
Quina extranya tradició,
això d’estovar un tió!
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada