Les festes de Nadal són una bona excusa per a uns i un martiri per a altres, quan es tracta de trobar un motiu per fer una trobada familiar. Els nens i nenes són els que més gaudeixen d’aquestes trobades. Per ells són moments per gaudir de totes les persones que els vinculen i per abastar alhora els referents que més volen i necessiten. Molts menuts, per Nadal, encara que no ho sàpiguen, reben el millor dels regals: l’escalf de la família.
Per altra banda, trobem els que mandregen a l’hora d’organitzar un àpat nadalenc, una trobada amb aquella part de la família que només es veu un parell o tres de cops l’any a tot estirar. Aquestes persones, que defugen d’aquest tipus de convencions, deuen preferir menjar tranquils, sense aquella parentela que et cus a preguntes i que es posa on ningú l’ha demanat.
Fet i fet, sigui com sigui, hem de buscar sempre la part més positiva d’aquests retorns a casa, de les mirades curioses, dels vers de Nadal dalt de la cadira, dels temes de conversa delicats, dels plats buits que s’omplen per l’art de la màgia d’algunes àvies, de les sorpreses, de les sobretaules de vergonya aliena i de les desafinades nadales. Si tenim la sort de ser-hi, aprofitem qualsevol moment, que quan passa ja no torna. Les trobades van buscades, si les tenim som afortunats! (encara que de vegades costi de veure, aquesta fortuna...)
FAMÍLIA
Per Nadal,
cada ovella
al corral
i cada àvia
amb davantal,
mentre el timbre
del portal
treballa molt,
més del normal,
i el ramat,
fent sidral,
seu a taula
tal com cal
esperant l’àpat
al punt de sal.
Per Nadal,
tots a casa,
bé s’ho val!
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada