Avui és un dilluns marcat al calendari, però aquella marca s'anirà desdibuixant a mesura que passin els dies a casa. Avui, un autocar ens havia de portar a uns dies plens d'emocions, d'amistat i de noves vivències junts. Les colònies han passat de llarg. Haurem de mirar endavant, haurem de fer una nova marca al calendari que esperarem amb ganes, amb més ganes que mai.
L'entrada poètica d'avui, està dedicada a tots els Arcs de Sant Martí i a la resta de companys d'escola i mestres que avui dilluns esperaven omplir motxilles, per carregar-se de maduresa, autonomia, rialles i experiències vitals. Ara ens queda refer la marca al calendari i esperar que tard o d'hora l'autocar ens torni a venir a buscar.
ANEM DE COLÒNIES!
L’autocar ens espera,
els somriures saluden,
l’escola queda enrere
i les mestres ja suen.
A la casa arribats,
baixem com un eixam,
les motxilles i els sacs,
ja no són el reclam.
Correm a investigar,
tan per dins, com per fora,
és hora de dinar,
la gana ja ens esmola.
Lliteres repartides,
sacs molt ben estirats,
les mudes endreçades,
som tan organitzats!
I sempre els millors,
dels dies d’estada,
són ells, els monitors,
sempre amb tan bona cara.
Les mestres que s’apunten
a tots els bons saraus,
però a la nit els frenen,
si fem massa els babaus.
Tallers i sortides,
jocs ben divertits
seguim les formigues
tan grans, com petits.
I al vast menjador,
diem bon profit,
sona la cançó
amb galls i algun crit.
La lluna ens espera,
amb lots o frontals,
els jocs a les fosques
curen tots els mals.
L’últim dia vola,
al viatge, dormim,
tornem a l’escola,
pares ja venim.
Enyor d’escapada,
de mestres i infants.
Colònies: l’estada
que ens fa a tots més grans.
Emma Muriel
 |
| Photo by Nubia Navarro (nubikini) from Pexels |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada