RAÏM
tombant de bracet,
maduren raïms,
guarnint cada cep.
Són les arracades
que pengen lluents.
Plenes de boletes,
se’n troben ha a cents.
El sol els madura,
són plens de dolçor,
és quan els pagesos
fan anar el tractor.
La vinya, a passades,
collint, van buidant,
omplen el remolc
de grans suquejant.
La feina acabada
ens fa passejar,
per si sota els pàmpols
s’amaga el b(e)renar.
Penjant, ben xiquet,
queda algun gotim.
El millor tastet
de dolçor sublim.
Emma Muriel
