La nit de Reis acostuma a ser una nit llarga, plena de nervis i neguit per saber què passarà l'endemà. Però malgrat la il·lusió la sons sempre acaba fent la seva feina i el cap al coixí facilita la calma que cal als Reis d'Orient. Però, què passa quan l'insomni truca la porta?
JA ÉS DE DIA?
Ja soc al llitet,
s'hi està calentó,
ben acotxadet
em miro el balcó.
Els reis tenen feina,
ja poden venir,
la meva soneta,
aviat serà aquí.
Fa hores que dormo,
el sol vol sortir.
Els Reis han passat?
Ja no puc dormir.
Els pares em diuen
encara és de nit.
Si vols que els Reis passin,
torna-te'n al llit!
El sol ja despunta,
la lluna se'n va,
els Reis són molt lluny.
Per fi em puc llevar!
Emma Muriel
Hola Emma:
ResponEliminaSóc Carlos Viñola, director de cors consolidat aquí a Barcelona. Estic preparant una lectura de poemes durant el Concert de Nadal que faré aquest 21 de desembre a la Basílica de la Mercè en conjunt amb tots els cors amb què treballo. He quedat encantat amb el teu bloc i m'ha agradat moltíssim aquest poema Ja és de dia?, i si no és molta molèstia, m'agradaria comptar amb el teu beneplàcit perquè sigui llegit al tancament de lectures de poemes al concert. Seria un honor també comptar amb la teva presència al concert.
Quedo atent a la teva resposta.
Atte. Carlos Viñola