EL BON REGAL

Els regals han de ser valors per tota la vida. Han de ser detalls que ens aportin riquesa, però de la bona, de la que no porta diners, de la que et serveix per viure amb la certesa que tens tot el que et cal per ser feliç. Qui et coneix, et sap regalar.

UN BON REGAL

Soc persona petitona

i m’agafen de la mà.

Faig el camí amb companyia

dels que em volen estimar.

Al desembre veig somriures

quan el tió faig cagar

i jo penso què voldria

que em poguessin regalar.

Em caldria un món alegre

on tothom pugui jugar,

que quan creixi quedin boscos

on poder-me aixoplugar.

Soc persona petitona

i no només vull somiar

que la Terra, on he de viure,

és el millor lloc que hi ha.

                           Emma Muriel

Arri arri! A buscar el Tió!

Arriba temps de pensar en les festes que van venint... Els menuts estan comptant els dies perquè arribi el Tió. I si no ve, l'aniran a  buscar.

QUE NO VE EL TIÓ?

Arri arri tatanet!

Porta’m al trot a muntanya,

segueix aquest caminet

per on va el cargol treu banya.

He d’anar a buscar el tió,

Que fa dies que l’enyoro.

Tinc a punt manta i bastó

pel tronquet que més adoro.

Arri arri bon cavall!

Que el Nadal ja vol venir

i el tió té molt treball,

lluny del bosc de romaní.

                                  Emma Muriel

PANELLETS

Malgrat el Halloween s'ha instal·lat definitivament per aquí, la Castanyada encara té els seus defensors, sobretot perquè és tradició i cal mantenir-la. Cada festa catalana té el seu dolç. La Castanyada i Tots Sants no seran menys. Els panellets encara tenen molt per dir.

                PANELLETS

            Pessics de massapà

            amb vestits estampats,

            a punt per a tastar

            molt ben arrenglerats.

            Els veig a la safata 

            en fila i ben posats,

            per on poso la grapa,

            pel mig o pels costats?

            N’agafo un de cirera,

            després un d’ametllat.

            N’agafo un de cada

            o és un disbarat?

            Per l’últim sempre em deixo,

            el guarnit de pinyons,

            ja que per més que creixo,

            s’enduu tots els galons.

                                  Emma Muriel

CASTANYADA ACALORADA

Fa alguns anys que la tardor ja no és tanta tardor i la festa de la Castanyada no l'acompanya el temps fred. Ara deixem refredar les castanyes, perquè quasi ens faria més profit un bon gelat. Anirem fent, amb el que ens anem trobant...

CASTANYADA

Castanyes torrades,

que escalfen les mans,

tan acalorades,

que no els calen guants.

El foc no fa festa,

no cal el caliu,

el sol s’encarrega

d’allargar l’estiu.

Farem Castanyada,

ben lleugers de roba,

calor i panellets

aquesta és la moda.

                              Emma Muriel

LA TARDOR JA ÉS AQUÍ

L'estació que més m'agrada ja és present. Comença a avisar que és el temps de la seva feina. A poc a poc anirà regnant i l'entorn li serà súbdit delerós de les seves lleis. Els arbres li seran obedients. Ells faran reverències torrades que cosiran una catifa per on la tardor podrà passar sorollosa, avisant que el descans profund s'acosta.

TARDOR ESTIMADA

Ja has arribat tardor 

per fi em fas companyia.

Fas fora la calor,

per refrescar fas via.

M’estimo el dolç compàs, 

que fa la pluja fina

i omplo bé el meu cabàs

d’olor de mandarina. 

Agraeixo els bolets 

que els boscos em regalen.

Devoro els panellets 

que si n’hi ha, més en calen. 

Queda’t aquí tardor,

t’he enyorat cada dia.

Torna-ho tot del color

del sol quan lleva el dia.

                          Emma Muriel

FINAL D'ESTIU

L'agost ja és història. El mes de setembre ens pren l'estiu i ens porta temps de canvis. Tan de bo sigui un setembre benèvol i ens prengui la calor intensa tan aviat com pugui. 

LA CUA DE L’ESTIU

Encara fa calor,

el sol és el que mana,

la vida lenta diu

que l’estiu s’acomiada.

Ell marxa despistat,

ja tanca la persiana,

deixant-nos de regal

la seva calorada.

Estiu fes mitja volta,

recull tot el que és teu,

treu al sol la corona

i així et podrem dir adéu.

                      Emma Muriel

Festa Major

En el meu cas, a final d'agost les emocions em generen un aiguabarreig difícil de controlar. Quan els anys passen, les festes majors del teu poble t'inunden de fets que et queden marcats a la biografia a foc. Algunes et deixen records que t'alimenten i altres et deixen marques que et queden per sempre a la vista, com cicatrius mal curades. El més important és que en van arribant més i que per anys que passin et sacsegen com si fos la primera vegada que les vius.

FESTA MAJOR

Un cop l’any sempre ella torna, 

amb l’alegria de la mà, 

la festa que sona i s’olora 

que riu i et vol premiar. 

És vincle, també és memòria, 

és caliu, és conversar, 

com un niu, és protectora, 

de la vida és bell altar. 

Bon remei d’algunes penes, 

nafra que deixa senyal, 

esglai que et clava la por 

que lenta ja no fa mal. 

La festa que més m’estimo, 

que m’ha fet riure i plorar, 

m’espera dansant la vida 

i escriu com seré demà. 

                                Emma Muriel