I la bústia de casa era una petita caixeta de sorpreses per aquelles dates, també... Els sobres de formats i colors diferents eren bonics pensaments de persones que es recordaven, per escrit, de la meva família, almenys un cop l'any.
Avui, ha canviat una mica l'escena, perquè els mòbils fan molta feina, però les postals de Nadal, encara tenen un petit racó, sobretot a les cases on hi ha infants petits. Guardem-los-hi aquest espai, perquè són una bona treva.
BÚSTIA PLENA
Aquests dies la cartera,
té més feina del normal.
Ben segur que és la
primera
de dir: S’acosta Nadal!
Molt sovint deixa als meus
pares,
a la bústia de l’entrada,
ofertes, rebuts, factures,
res que els alegri la cara.
És a finals de desembre
que en els sobres s’hi respiren
mots i desitjos de sempre
de persones que ens
estimen.
Les postals són una treva
del correu que ve tot
l’any.
Cartes que la gent espera
i llegueix amb més afany.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada