Ja és Nadal? Encara no, però com si ho fos... Els primers de trucar la porta són els anuncis de televisió, després els comerços, els carrers il·luminats, les fires de Santa Llúcia, que engeguen uns quants dies abans del dia de la patrona de les modistes, els Tions que a principis de desembre ja apareixen afamats (mare meva quina despesa, alimentar un Tió durant quasi un mes!)...
Tots plegats estem una mica pressionats per fer Nadal. Per aquells que ens agraden les nadales, els guarniments i els anuncis lacrimògens ja ens està bé que tot arribi abans d’hora, però per a moltes persones que el Nadal els fa mandra o que la festa no els diu res, els dies previs són massa previs. Potser aviat la castanyera plantarà l’arbre decorat a la parada, amb paperines per boles i un moniato per estel.
NADAL IMPACIENT
La panxa ja em fa rau, rau,
i només som sant Nicolau,
el meu nas ja sent l’olor
de l’arribada del tió.
Per santa Llúcia, la mirada
em fa veure una cosa rara:
grans taules plenes de bons torrons,
de neules, brou i canelons.
Arriba Nadal i estic tip,
ja no m’entra ni el rostit.
Tant i tant jo l’he somiat
que he quedat ben embafat.
A partir de l’any que vé,
gens ni mica m’avançaré.
M’esperaré a arribar Nadal,
un mes de festa, no cal!
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada