El dia de la Mare es veu que és avui. D'on ve aquesta tradició? Cal una dia de la mare? Cal un dia del pare? Un dia del cabàs? O un dia de la truita? Sempre he pensat que les persones som molt gregàries, que quan un fa una cosa, darrere va la resta... Deu ser una mica veritat, ja que jo mateixa, avui he tingut ganes de publicar un poema dedicat a la figura de la mare, l'inici de tots els animals. Tècnicament, una planta també és mare o pare... Però hi ha vincle? O només perpetuació de l'espècie? Massa complicat això...
Així doncs, malgrat considero que el dia del que sigui és cada dia que tu creguis que allò és important a la teva vida, avui menció especial per a totes les mares que conec, començant per la meva i per jo mateixa. Ser mare és l'empresa més transcendental per qualsevol persona i penso que el sol fet de ser-ho ja ens fa valentes i úniques al món. Som irrepetibles.
MÀ AMB MÀ
 |
| Photo by Andrea Piacquadio from Pexels |
T’allargo la mà
que sempre serà teva.
La mà que et rep,
la mà que et mostra,
la mà que et dona,
la mà que és nostra.
T’acosto la mà
que sempre serà oberta.
La mà que et sent,
la mà que et vol,
la mà que et cus,
la mà que és sol.
Si et falta la mà
que no sentis mai pena.
La mà que ha estat,
la mà que ha vist,
la mà que ha entès
hi serà sempre.
La mà amb la mà,
dolç caminar,
neix la paraula
que ens fa estimar.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada