Anirem de colònies!

Avui és un dilluns marcat al calendari, però aquella marca s'anirà desdibuixant a mesura que passin els dies a casa. Avui, un autocar ens havia de portar a uns dies plens d'emocions, d'amistat i de noves vivències junts. Les colònies han passat de llarg. Haurem de mirar endavant, haurem de fer una nova marca al calendari que esperarem amb ganes, amb més ganes que mai.

L'entrada poètica d'avui, està dedicada a tots els Arcs de Sant Martí i a la resta de companys d'escola i mestres que avui dilluns esperaven omplir motxilles, per carregar-se de maduresa, autonomia, rialles i experiències vitals. Ara ens queda refer la marca al calendari i esperar que tard o d'hora l'autocar ens torni a venir a buscar.

ANEM DE COLÒNIES!

L’autocar ens espera, 

els somriures saluden, 

l’escola queda enrere 

i les mestres ja suen. 

A la casa arribats, 

baixem com un eixam, 

les motxilles i els sacs, 

ja no són el reclam. 

Correm a investigar, 

tan per dins, com per fora, 

és hora de dinar, 

la gana ja ens esmola. 

Lliteres repartides, 

sacs molt ben estirats, 

les mudes endreçades, 

som tan organitzats! 

I sempre els millors, 

dels dies d’estada, 

són ells, els monitors, 

sempre amb tan bona cara. 

Les mestres que s’apunten 

a tots els bons saraus, 

però a la nit els frenen, 

si fem massa els babaus. 

Tallers i sortides,

jocs ben divertits

seguim les formigues

tan grans, com petits.

I al vast menjador,

diem bon profit,

sona la cançó

amb galls i algun crit.

La lluna ens espera,

amb lots o frontals,

els jocs a les fosques

curen tots els mals.

L’últim dia vola,

al viatge, dormim,

tornem a l’escola,

pares ja venim.

Enyor d’escapada,

de mestres i infants.

Colònies: l’estada   

que ens fa a tots més grans.

                          Emma Muriel

Photo by Nubia Navarro (nubikini) from Pexels

Regna un virus...

Quan estàs a casa, què fas? Doncs fer feina, que sempre n'hi ha, i dedicar-te una estona a escriure i a fer activitats que et facin passar les hores de la millor manera possible. La llar sempre protectora. Quan estem malalts és on millor podem passar els dies rúfols i ara, davant d'uns fets totalment insòlits, la casa també és l'entorn segur, per nosaltres i pels altres. Fer front a una pandèmia és una situació que sembla irreal, però que ens ha tocat viure i pair de la millor manera. Així doncs, al mal temps poesia i tots a casa a fer bondat.

VIRUS REI

Corre un virus amb corona,

ves qui ho havia de dir,

es passeja per la zona,

perquè em vol conquerir a mi.

Ell viatge a les esquenes

dels humans més despistats,

fa servir els nens i les nenes

de transports ràpids, barats.

Ell reposa a les baranes,

a les peces de metall,

per tornar al seu viatge,

per seguir amunt i avall.

Si recordes la consigna

de fer anar fort el sabó,

ell rellisca, que rellisca,

és el que li fa més por.

Si fas bona resistència

i a casa et quedes tancat,

ell perdrà la paciència

i el reialme haurà acabat.

                             Emma Muriel

Mes de març

Tenim la primavera a sobre i aquest canvi d'estació el recordarem durant molts anys. Aquests dies d'incertesa et fan pensar que la vida és un camí imprevisible, que tot pot canviar en un segon i que el sentit comú ens ha d'ajudar a tirar endavant. La primavera és temps de canvis i de reneixament, així doncs, tot brotarà de nou, segur. Esperem que no es quedin moltes branques enrere i que en creixin de noves per fer l'arbre més frondós i bonic.

MARÇ

Temps d'aclarida,

de vent, neu, fred.

La calor crida,

fa temps incert.

Tot d'una escampa

i fa un bon sol,

de cop plovisca,

surt el cargol.

Les flors floreixen

arbres i camps,

si el gel pateixen

no en farem rams.

La piuladissa,

el cant d'ocells,

a la bardissa,

alegren ells.

Tot això passa

quan som al març,

la primavera

esvera el ras.

                          Emma Muriel

Photo by Hrvoje Abraham Milićević from Pexels

Vent, quina mandra!

Avui les branques reposen, ahir van tenir un dia mogut. Quan no tinc més remei que anar amunt i avall pel carrer els dies de ventada, és com si em posés dins d'una mena de scape room on, per superar el repte, has d'arribar a lloc sense que cap branca, test, ni embalum indeterminat et vagi parar a la testa. Quina tensió que em genera! Certament, a mi el vent m'esbutlla la vida.

Photo by Natalie from Pexels

EL VENT

Jo no sé el seu camí,

d’on ve, ni per on passa

i encara que ho voldria,

no el podria pas seguir.

Sovint el veus venir,

de vegades corre massa,

però encara que ell voldria,

no em farà moure d’aquí.

                         Emma Muriel

LLENTIES A CREMADENT

Fa un grapat d’anys, jo em pensava que les llenties eren un plat d’aquells de la mandra, un plat de cullera que feia son a molts nens i nenes a l’escola, a casa i, fins i tot, a casa de les iaies, que segur que les feien per llepar-se’n els dits. Resulta que estava ben errada! Conec una bona colla de menuts que gaudeixen de les llenties, que se les mengen a cremadent i que les esperen com si fos un àpat de la llista del preferits. 

És important que els infants puguin tenir a l’abast els llegums, les verdures i les fruites de ben petits. Ens toca als adults acostar-los bons aliments com les llenties i, de vegades, les deixem una mica de banda. Reivindiquem les llenties!

VULL LLENTIES

Quan hi ha gana per dinar

i la taula he de parar,

endevino què hi haurà

per la flaire del menjar.

Quina sort! Avui cullera

que faré servir primera,

per les llenties que al plat,

ben aviat faran forat.

Van tan ben acompanyades

amb verdures estofades,

que per ser un plat contundent

agrada força a la gent. 

Quan hi ha gana per dinar

i llenties per menjar,

em podré ben d’atipar

sense haver de llescar pa.

                                   Emma Muriel

És Carnaval!

Setmana de Carnaval, de disfresses, de rebombori, de música, de gresca i sarau. Dit així, m'atavala una mica, em cansa i em posiciona clarament al costat de la Vella de set peus. En aquest món ha d'haver-hi de tot. Si per uns el Carnaval és una empenta d'energia i alegria, per altres és una festa per esquivar, tot desitjant que arribin dies de calma. Sí, sóc una mica Quaresma jo, què i farem...

L'únic que salvo del Carnaval és la varietat de menges d'aquests dies: merenga, coca de llardons, botifarra d'ou, truites i, segurament, moltes d'altres que desconec i que també deuen servir per llepar-se'n els dits, com a mínim. Així doncs, que visqui el Carnaval i totes les tradicions que l'acompanyen, així, tothom content!

CARNESTOLTES

Per Carnaval, tot s'hi val,

que la gresca no fa mal,

coloraines, robes fines,

paperets i serpentines.

Tot comença el Dijous Gras

que ve el rei amb antifaç,

diu que és ell ara el que mana,

pel cap baix, una setmana.

Hi ha qui surt ben disfressat,

hi ha qui acaba amb mal de cap,

cada poble té el millor,

ho diu la tradició.

I quan s'enterra la sardina,

tothom torna a la rutina,

la cendra del Carnestoltes

és el cant de les absoltes.

Per Carnaval, no tot val,

que s'acabi és un regal.

Això ho diu aquell qui amb esma

vol que arribi la Quaresma.

                             Emma Muriel

Un llenguado! El veus?

El fons del mar no m'ha cridat mai massa l'atenció, però he de reconèixer que quan el puc observar en una pantalla, el fons marí és bonic, màgic i hipnòtic. Per allà baix hi ha mil i un móns i tota una vida plena, tant o més intensa com la que hi ha tocant de peus a terra.

LLENGUADO
Aplanat com una coca,
el llenguado para quiet.
Amagat no el trobaria
ni l’espia més expert.

El vell art del camuflatge
ens el pot ben ensenyar.
Quan convé treu la disfressa
tot només per despistar.
                         Emma Muriel