Pasqua remullada, pluja benaurada.

En circumstàncies normals, avui Dilluns de Pasqua, que plogués esguerrava una mica els plans. Cada any aquesta jornada convida les famílies o grups d'amics a passar un dia la muntanya, a un aplec o a la font de torn. Anem a menjar la mona, però avui ens la menjarem sota l'ampara de les teules i, en la majoria de casos, en la intimitat del nucli familiar bàsic. Aquests temps que corren, les festes de guardar són una continuïtat de la resta de les jornades de la setmana, ja veurem fins quan. El text d'avui es podria recitar un Dilluns de Pasqua dels normals, amb núvols amenaçadors per la finestra.

DIA RÚFOL 

És fosc,

el cel pesa.

Fa vent,

quina nosa.

Però si aquesta nosa,

s’endú la grisor,

ja no farà nosa,

serà un benefactor.

                                  Emma Muriel

Photo by Simon Matzinger from Pexels

Ja he vist orenetes!

Ahir emmig del confinament, vaig baixar al jardí per respirar aire renovat i de cop un parell d'ocells juganers van voleiar per sobre meu. Com si els conegués, vaig penssar "mira, ja han tornat, ja són aquí!". Al cobert de l'hort hi ha dos nius, així doncs, la visita anunciada em fa pensar que les propietàries estan a punt per arranjar forats i per portar-nos noves ales al jardí. Les orenetes ja són aquí i les tornarem a tenir de veïnes.

ORENETES PRIMERES

Les ales alegres 

volen pel jardí, 

ja les enyorava 

tornen a ser aquí. 

El niuet espera 

antics inquilins, 

retornen a casa, 

com altres veïns. 

Al matí i al vespre, 

juguen sempre amb mi, 

de dia s’escampen, 

fan el seu camí. 

Les ales alegres 

ballen pel jardí, 

fan nova niada 

nous becs per nodrir. 

                     Emma Muriel

SORT DE LA METGESSA!

Fa un grapat d'anys vaig escriure el poema d'avui. Crec que és un bon moment per deixar-lo volar. Sempre he tingut un gran respecte i una immensa admiració pel col·lectiu de doctores i metges que cada dia treballen per ajudar la societat a no emmalaltir o a curar-se, en la mesura del possible, quan la malaltia o qualsevol altra contratemps ens visiten.

Avui, amb una pandèmia mundial a sobre, els metges i la resta de professionals de la sanitat estan demostrant com mai, que són persones especials. Tenen una vocació que passen per davant de la seva pròpia salut. Gràcies a tots per tot el que feu ara i cada dia!

LA METGESSA

Si algun cop tens mal de panxa,
si estàs molt encostipat, 
si t’has trencat una cama 
o si et volta massa el cap...

Vés a veure la metgessa, 
que t’espera a l‘hospital. 
Tu l’hi expliques el què et passa  
i et dirá què és el que et cal. 

El xarop pel mal de panxa,  
fregues per l’encostipat, 
mitjó de guix per la cama  
o una pastilla pel cap. 
                        Emma Muriel

COVID SEGONS ELNA

Un altre dilluns de confinament. Penso molt amb els nens i nenes que són a casa, sense socialitzar-se massa. Els que tenen sort estan amb els seus pares o mares, que intenten fer passar aquests dies de la millor manera possible. Tots trobem a faltar l'escola, el lloc on creixem i on la vida va de pressa. Avui, vull donar veu a l'Elna, la meva filla d'onze anys, que dimecres passat es va llevar d'hora i va anar directe al seu espai de treball del menjador. Després, em va dir: "mira mama, he fet aquest poema sobre el coronavirus, volia escriure sobre aquest virus que ens ho ha parat tot."

Per ella i per tot els infants tancats, el poema d'avui no l'he escrit jo, sinó una nena d'onze anys que només vol tornar a l'escola. De la mateixa manera, la il·lustració que l'acompanya també l'ha fet ella i ho té molt clar, coronavirus prohibit el pas.

COVID 19

PEDRO SANCHEZ,

ETS MOLT DOLENT,

FENT LA TEVA FEINA 

QUE ÉS SER PRESIDENT.

EL QUIM TORRA

T’HO HA DIT MIL COPS,

DEIXA'NS A CASA

I ENS CONFINEM TOTS.

POTSER SÍ QUE ENS AVORRIM,

PERÒ TAMBÉ ENS DIVERTIM,

FEM FEINA DE L’ESCOLA

I, PER QUEIXAR-NOS, FEM ANAR LA CASSOLA.

PERÒ, PER SORT, ELS HOSPITALS

TENEN BONS PROFESSIONALS.

ELLS FAN TOT EL QUE PODEN I MÉS,

PERÒ NECESSITEN MOLTS MÉS INFERMERS.

ARA HEM D’ESPERAR AMB PACIÈNCIA

QUE AVANCI RÀPID LA CIÈNCIA,

PERQUÈ LA VACUNA TROBIN AVIAT

I AIXÍ TOT S’HAURÀ ACABAT. 

                                                               ELNA ESCALA MURIEL 😉

Il·lustració Elna Escala Muriel

Anirem de colònies!

Avui és un dilluns marcat al calendari, però aquella marca s'anirà desdibuixant a mesura que passin els dies a casa. Avui, un autocar ens havia de portar a uns dies plens d'emocions, d'amistat i de noves vivències junts. Les colònies han passat de llarg. Haurem de mirar endavant, haurem de fer una nova marca al calendari que esperarem amb ganes, amb més ganes que mai.

L'entrada poètica d'avui, està dedicada a tots els Arcs de Sant Martí i a la resta de companys d'escola i mestres que avui dilluns esperaven omplir motxilles, per carregar-se de maduresa, autonomia, rialles i experiències vitals. Ara ens queda refer la marca al calendari i esperar que tard o d'hora l'autocar ens torni a venir a buscar.

ANEM DE COLÒNIES!

L’autocar ens espera, 

els somriures saluden, 

l’escola queda enrere 

i les mestres ja suen. 

A la casa arribats, 

baixem com un eixam, 

les motxilles i els sacs, 

ja no són el reclam. 

Correm a investigar, 

tan per dins, com per fora, 

és hora de dinar, 

la gana ja ens esmola. 

Lliteres repartides, 

sacs molt ben estirats, 

les mudes endreçades, 

som tan organitzats! 

I sempre els millors, 

dels dies d’estada, 

són ells, els monitors, 

sempre amb tan bona cara. 

Les mestres que s’apunten 

a tots els bons saraus, 

però a la nit els frenen, 

si fem massa els babaus. 

Tallers i sortides,

jocs ben divertits

seguim les formigues

tan grans, com petits.

I al vast menjador,

diem bon profit,

sona la cançó

amb galls i algun crit.

La lluna ens espera,

amb lots o frontals,

els jocs a les fosques

curen tots els mals.

L’últim dia vola,

al viatge, dormim,

tornem a l’escola,

pares ja venim.

Enyor d’escapada,

de mestres i infants.

Colònies: l’estada   

que ens fa a tots més grans.

                          Emma Muriel

Photo by Nubia Navarro (nubikini) from Pexels

Regna un virus...

Quan estàs a casa, què fas? Doncs fer feina, que sempre n'hi ha, i dedicar-te una estona a escriure i a fer activitats que et facin passar les hores de la millor manera possible. La llar sempre protectora. Quan estem malalts és on millor podem passar els dies rúfols i ara, davant d'uns fets totalment insòlits, la casa també és l'entorn segur, per nosaltres i pels altres. Fer front a una pandèmia és una situació que sembla irreal, però que ens ha tocat viure i pair de la millor manera. Així doncs, al mal temps poesia i tots a casa a fer bondat.

VIRUS REI

Corre un virus amb corona,

ves qui ho havia de dir,

es passeja per la zona,

perquè em vol conquerir a mi.

Ell viatge a les esquenes

dels humans més despistats,

fa servir els nens i les nenes

de transports ràpids, barats.

Ell reposa a les baranes,

a les peces de metall,

per tornar al seu viatge,

per seguir amunt i avall.

Si recordes la consigna

de fer anar fort el sabó,

ell rellisca, que rellisca,

és el que li fa més por.

Si fas bona resistència

i a casa et quedes tancat,

ell perdrà la paciència

i el reialme haurà acabat.

                             Emma Muriel

Mes de març

Tenim la primavera a sobre i aquest canvi d'estació el recordarem durant molts anys. Aquests dies d'incertesa et fan pensar que la vida és un camí imprevisible, que tot pot canviar en un segon i que el sentit comú ens ha d'ajudar a tirar endavant. La primavera és temps de canvis i de reneixament, així doncs, tot brotarà de nou, segur. Esperem que no es quedin moltes branques enrere i que en creixin de noves per fer l'arbre més frondós i bonic.

MARÇ

Temps d'aclarida,

de vent, neu, fred.

La calor crida,

fa temps incert.

Tot d'una escampa

i fa un bon sol,

de cop plovisca,

surt el cargol.

Les flors floreixen

arbres i camps,

si el gel pateixen

no en farem rams.

La piuladissa,

el cant d'ocells,

a la bardissa,

alegren ells.

Tot això passa

quan som al març,

la primavera

esvera el ras.

                          Emma Muriel

Photo by Hrvoje Abraham Milićević from Pexels