dilluns, 3 d’agost del 2020

Ous ferrats!

És ple estiu, les gallines de casa estan una mica acalorades i no ponen gaire... La calor les aplatana, com a mi. Això fa que les oueres no s'omplin amb tanta alegria i hem de comptar les receptes amb ous setmanals. És quan vas just, quan t'adones de quina pila de receptes necessiten ous per a l'elaboració: arrebosats, truites, allioli, mandonguilles, amanides d'estiu, rebosteria... I el deliciós ou ferrat. 

            OU FERRAT
            Si tens un tros de pa,
            l’has de sucar,
            a la cúpula
            d’aquest menjar.

            Veuràs un tel
            que amaga mel
            i la molleta
            serà humideta.

            Si hi ha regalim.
            quedarà prim,
            podrà caçar-lo
            el teu instint.

            Sinó després,
            farà de més,
            en el mossec
            del blanc del tec.

            Si poses sal,
            serà especial,
            si no n’abuses
            no et farà mal.

            Clara i rovell,
            ves quin parell!
            Un ou ferrat
            el millor plat!
                          Emma Muriel

dijous, 23 de juliol del 2020

Xip-xap, a la piscina!

Els dies de calor com els de ple estiu, s'agraeix tenir a prop una piscina, per petita que sigui, per a fer una remullada balsàmica. 
SORT DE PISCINA!
Recta, arrodonida,
de qualsevol mida,
sempre benvinguda,
quan la calor arruga.

De poca fondària,
de pedra calcària
o per bussejar,
com a l’oceà.

Pot tenir escales,
o platjeta amb pales,
també un trampolí
o un tobogan fi.

Fa goig estampada
amb pedra pintada,
també n’hi ha amb tessel·les,
a moltes parcel·les.

En temps de calor,
a més d’un meló,
qui té una piscina,
diu que té una mina.
                      Emma Muriel

dilluns, 13 de juliol del 2020

SOTA L'OMBRETA!

L'estiu m'agrada, però la seva calor i el seu sol de migdia l'evito sempre que puc. Quan em toca sortir per força, vaig pescant les ombres que el carrer o el camí em regalen. La millor, per mi, és l'ombra que fan els arbres veterans, perquè se li acostuma a afegir una fresca que aconsegueix quasi un oasi, enmig de l'ofec de les hores on el sol destaca per sobre de tot.

        OMBRA VOLGUDA 
        Recer d’estiu,
        testa sonora,
        l’arbre somriu,
        tothom l’adora.

        Brancatge espès,
        ell atresora,
        el més preuat,
        si per mi fora.

        Repòs gentil,
        que qui l’enyora
        porta un barret
        de tapadora.
                             Emma Muriel

dimarts, 7 de juliol del 2020

PASSA UNA TEMPESTA

Avui m'aniria bé una remulladeta i a l'hort i al jardí també. Una tempesta d'aquelles d'estiu que ve de cop i volta i passa ben de pressa, però amb la feina feta. 


        HI HA TEMPESTA
        He enxampat un llamp,
        he sentit el tro,
        he vist com mil gotes
        queien fent-se fang.

        He olorat la mullena,
        he trepitjat un toll,
        he vist com la pluja
        el dia remena.

        He perseguit la tempesta,
        he descobert que té tard,
        he vist com marxa corrents
        per esguerrar alguna festa.
                                     Emma Muriel                                                                                                                                                                 Photo by Johannes Plenio from Pexels

divendres, 3 de juliol del 2020

TEMPS DE GRILLS

Els vespres i les nits d'estiu, amb la quietud, sento els grills fent la seva serenata. Aquests insectes són ben sorollosos i, de vegades, a casa hem jugat a buscar-los. Sembla mentida, tenim bona oïda, però se'ns fa difícil de trobar-los entre la llenya o en algun marge. Sonen d'amagat, potser tenen vergonya...



                GRILL 
                Grill,
                petit com el mill.
                Ric,
                el teu cant senzill.
                Mut,
                quan hi ha perill.
                                 Emma Muriel

dimarts, 30 de juny del 2020

AVUI ÉS MÉS ESTIU!

Cada dia 30 de juny em passa el mateix, sobretot de fa dos anys cap aquí. El fet d'acabar un curs és la manera que tinc de saber que el punt i a part et marca una parada llarga. Aquest any, però, tot és diferent, tot és estrany, tot és un despropòsit. La parada llarga ha començat abans d'hora.

Esperem tenir un estiu ple de paraules que ens el facin comparar el que ve, amb els estius que recordem. Passarem de llarg les mascaretes i les distàncies i prioritzarem les nostres coses de cada temps de calor.

                MOTS D’ESTIU
            Gelats, bicicletes,
            cabanes, maletes.

            Platja, tirants,
            ombra, gegants.

            Xancletes, mosquits,
            sortides, rostits.

            Ronya a les mans, 
            somnis d’infants.
                                 Emma Muriel

dimarts, 23 de juny del 2020

NIT DE REVETLLA

Avui és revetlla i quan vingui la nit ho serà més. Crec que portem a l'ànima la necessitat de celebrar el canvi. Som natura i seguim el camí que ens marca. Tot i que ens entossudim a creure'ns per sobre seu, ella se'n riu i sempre ens acaba demostrant que és qui mana.

El foc ens ajuda a veure-hi clar en la foscor, però també ens enlluerna. Envoltada d'aquest foc seductor, la nit de Sant Joan ens fa fer net o ens embriaga, segons en quin moment de la vida estem. És la força de les flames qui ens empeny. 

Avui les bruixes tenen feina, avui les encantades faran bugada tranquil·les, avui el poble somia.

QUE LA REVETLLA SE'NS ENCOMANI!

NIT DE SANT JOAN
Foguera encesa,
flames al vent,
crema la terra,
aplec de gent.

Bruixes amb feina,
lluna roent,
pluja d’espurnes,
el temps va lent.

Nit de llegenda,
màgia a la ment,
canvi de cicle,
clam renaixent.

Música en dansa,
cor amatent,
llum a l’albada,
brasa latent.
                          Emma Muriel
Photo by Jens Mahnke from Pexels