Dia plujós

Aquesta primavera ens està regalant dies de paraigües. La pluja tan necessària fa acte de presència i ajuda a la natura a despertar amb més força. Els dies que es lleven plovent i van a dormir ben xops són benvinguts encara que per moltes persones siguin dies lletjos i incòmodes.

                

                PLOU EL DIA

                Gotes matineres 

                sonen somriures,  

                salten fent festa, 

                volen alegries.

                Llàgrimes volgudes, 

                per alguns tristes, 

                van xopant de vida, 

                renten les vistes. 

                Passen les hores 

                el temps no canvia, 

                la pluja canta 

                durant tot el dia. 

                                   Emma Muriel

El jardí

Aquesta primavera és una primavera fresca. Els matins són de jaqueta i el sol li costa escalfar una mica el dia. El jardí no s'acaba de decidir a esclatar del tot. Em temo que passarem de la fresqueta a la calor intensa. On ha quedat la primavera dolça que recordo?

JARDÍ DE PRIMAVERA

El verd que es desperta,

el fred que se’n va,

la saba vol gresca,

tot torna a engegar.

Insectes saluden,

busquen bon menjar,

taquetes de tinta,

i flors de lilà.

Poncelles que esperen

el torn per brillar,

bojacs fent catifa

de color butà.

Ales d’ocellets,

volen cel enllà,

estols d’orenetes,

també algun pinsà.

Hola primavera!

Gràcies per tornar!

El jardí que lleves,

bon lloc per badar.

                        Emma Muriel

Núvol viatger

Badar m'agrada. No se per què als infants els hem dit sovint "no badis", quan els hem vist observar absorts ves a saber quina cosa. Està clar que no val a badar en determinades situacions, però el badar d'aturar-te i gaudir d'allò que la vista et permet és curatiu, saludable i necessari per ser concients que, aquí on vivim, tot el que passa val la pena veure-ho passar amb detall. Per això, sovint miro el cel, perquè els núvols sempre tenen coses per explicar-me.

    NÚVOL

    Passejant de cel

    que em visites,

    pintant la tarda,    

    tenyint les vistes.

    Si et pogués tocar,

    com series?

    A punt de neu?

    Com un coixí,

    on reposa el cap

    quan vols dormir?

    Si et pogués tocar,

    et deixaries?

    Seria avió,

    per jugar amb tu,

    fer-te pessigolles

    com no ho fa ningú. 

    Passejant de cel,

    va, ves fent via!

    Que altres com tu

    volen tenyir el dia.

                Emma Muriel

Rosa de Sant Jordi

Un any més la diada de Sant Jordi ens convida a celebrar. L'any passat vam tenir un Sant Jordi complicat, ja sabem que el pas del temps ens porta festes, però també esdeveniments no sempre volguts. Aprofitem tots els bons dies que ens recorden qui som, que ens dibuixen com a poble i que ens fan compartir somriures, amor i cultura. 

        ROSA VERMELLA

        Vaig a veure la florista

        que avui fa festa major,

        creant regals per la vista 

        i alegries per l'olor. 

        Esclata el viu de les roses, 

        de grapats de bells rosers,  

        engalanats per esposes  

        o companys de jardiners. 

        Just entrar la tinc triada, 

        ja se quina compraré, 

        és, de lluny, la destacada, 

        la que jo regalaré. 

        És la rosa més vermella, 

        la que vesteix perfumada,

        l’obsequi per la parella. 

        A veure si li agrada!

        Porta roba d’arpillera, 

        té la tija embolicada 

        amb la cinta de senyera 

        i una etiqueta daurada. 

        Les mans de tota florista 

        sempre et faran quedar bé. 

        Tenen l’ànima d’artista,

        pintant de vida el carrer.

                                Emma Muriel

FESTA DE SANT JORDI

Per Sant Jordi, té una rosa,

una flor, per tradició, 

un llibre, que mai no fa nosa,

i de regal un petó. 

                            Emma Muriel

L'oreneta primera

Fa alguns dies vaig veure la primera oreneta de la temporada. Alguns dies després ja eren una colla que voleiaven a mitja tarda pel jardí i l'hort de casa. Entraven i sortien del cobert on cada any fan niu. Fa feliç pensar que han tornat a casa, allà on van néixer. Però de fa uns tres o quatre dies fins avui, la primavera ens recorda que l'hivern encara té coses a dir i les orenetes no deuen entendre massa què passa. No voleien, deuen estar en algun raconet arraulides esperant poder anar per feina. A veure si la bonança torna i amb ella la normalitat primaveral.

                UNA ORENETA

                Des de la finestra del menjador,

                els ulls reposen mirant el cel,

                la ment es banya en la calma,

                és l’estona de la vida lenta.

                Avui a mitja tarda,

                ballaven els fils.

                Per què ballaven?

                Per una parada,

                per una visita esperada,

                la primera oreneta,

                es gronxava

                i descansava.

                                    Emma Muriel

Vent inoportú

El vent i jo no som amics. El tolero en aquells dies de calor d'estiu, quan bufa lleument al vespre. Habitualment el trobo pesat i m'acostuma a portar mal de cap i poques ganes d'estar-me al carrer. Entenc que fa la seva feina i, fins a cert punt, deu ser necessari, però que es passegi una estona i marxi tal com ha vingut. Quan tot es calma, sembla que tot es torni a posar a lloc.

ESBUTLLAT

Destorb a tota hora, 

amo del carrer, 

sonador de danses 

sense balladors. 

Pur xiulet macabra. 

 

Visita inoportuna, 

força bruta invisible, 

ras corredor valent. 

Mou estabilitats, 

portador de paquets 

no volguts, ni comprats.

Ingrat insolent, 

fuig, maleït vent. 

                Emma Muriel

Temps de mones i padrins

Ens trobem en plena Setmana Santa. D'aquesta setmana tan litúrgica, el que més m'agrada és la tradició de regalar la mona al fillol. Se que totes les tradicions emmarcades en festes religioses, com la Setmana Santa o la Pasqua, son molt significatives pels creients, però pels que ens allunyem de les creences, no hi ha com aprofitar el que ens serveix per sentir-nos propers als que estimem. Ser padrina és un goig, a mi em fa molta il·lusió. A més, avui en dia crec que la tradició de la mona de Pasqua ha esdevingut com la coneixem gràcies a la suma de moltes cultures i generacions. I la suma continua, ja que en un futur ves a saber com es mantindrà. Per exemple, abans, en temps dels meus avis i pares, la mona sí o sí s'havia d'anar a buscar a cal padrí. Avui, la cosa s'ha flexibilitzat i els padrins porten la mona on faci falta. Tampoc fan falta padrins, hi ha pares o mares que regalen la mona als seus fills o hi ha amics que la porten de postres per acompanyar una bona sobretaula.

                                            

        LA MONA

        Aniré a cal meu  padrí                                           

        a buscar la meva mona,

        ell l’ha triat per a mi,

        segur que serà bufona.

        No hi faltarà algun pollet,

        potser hi haurà algun plomall,

        I al mig bona xocolata,

        en forma de gallina o gall.

                            Emma Muriel