diumenge, 23 de gener del 2022

El sol despertador

Quan fa fred, la humitat de la nit, la rosada o la boira transformen el paisatge, sobretot de bon matí. Per aquí no dura gaire la manta de gel o de glaç, però el vestit que posa a les herbes i fulles és bonic i delicat. 

        GELADA MATINERA
        Camino de matí
        i el camp encara dorm,
        tapat amb una manta
        que de tan freda espanta.

        El sol que tot ho sap,
        diu: hora de llevar-se,
        desperta cada planta,
        com ocellet que canta.

        Guardada la flassada,
        s’acaba la glaçada
        i el sol llu satisfet
        perquè el camp ha refet.
                               Emma Muriel

dijous, 13 de gener del 2022

Lloc de salut, la farmàcia

Aquests dies d'hivern, entre virus i pandèmies, les farmàcies van a preu fet. Quina feinada i quin enrenou! És una sort tenir aquests espais de salut als pobles, perquè complementen amb saviesa i amabilitat l'atenció mèdica de metges i infermers. Les farmàcies són botigues endreçades, netes i com un museu pels que ens agraden les capsetes i potets.

        FARMÀCIA                                                
        L’olor de la farmàcia 
        és ben peculiar. 
        Clarament és la gràcia 
        d’un lloc familiar. 

        La farmacèutica no la sent, 
        perquè s’hi passa tot el dia, 
        venent qualsevol medicament, 
        amb recepta o amb bona tria. 

        L’ambient de la farmàcia
        és de lloc impol·lut,
        on t’acullen i escolten,
        amb remeis i salut.
                           Emma Muriel

dijous, 30 de desembre del 2021

Pel fred, guants de llana

Aquests dies d'hivern no són exemple de l'estació. Per aquí, fa fred, però no rigorós. El sol, fins i tot, escalfa a certes hores. És agradable, però preferiria que el fred fos el protagonista. Que la roba d'abric fes molta falta i que els passeigs tornessin les galtes enceses i les boques, com xemeneies, mostressin la viva estampa d'un temps gèlid: camins de fumeroles. És llavors quan els guants fan feina de la bona.

GUANTS DE LLANA
Si les mans despullades,
busquen un bon abric,
no hi ha peça més útil,
que, de llana, un vestit.

No fan falta butxaques,
ni alè comprimit,
només fundes a mida
per folrar cada dit.

Una troca de llana,
un disseny ben bonic,
unes mans talentoses
són sempre de profit.

Les mans ben abrigades,
el tacte protegit,
amb uns bons guants de llana
el fred cru ha fugit.
                   Emma Muriel

divendres, 24 de desembre del 2021

El tió és tradició

S'acaba l'any i, més o menys religioses o paganes, ens acompanyen moltes tradicions que ens dibuixen com a poble. Fer cagar el tió és una de les nostres. Segurament és un costum estrany, escatològic i, per alguns, amb cert biaix violent, però és una tradició que convé mantenir.

Jo sóc més partidària de valorar-ne el seu possible orígen: l'entorn i la vida rural. El tió és un tronc, un tronc que, arribat el solistici d'hivern, escalfava les llars, les il·luminava i les seves cendres alimentaven la terra que els havia de donar fruits en un futur. El tronc es pica, sí. Amb un bastó li fem cops perquè cagui, però cops sense malícia, com els pagesos que, per recollir els fruits de les branques, feien, o fan, cops per-los caure i poder-los gaudir. Crec que la mirada és bàsica per considerar un fet més o menys políticament correcte. Convé saber qui som i pequè fem les coses.

Sigui com sigui, amb cara o sense, amb cops o sense, tan de bo el tió cagui durant molts anys, perquè som molts els que ens l'estimem i l'esperem cada any.

            EL TIÓ
            M’estimo el tió,
            és un tronc de vida,
            és font d’escalfor,
            festa feta a mida.
                                                                                            
            Uns li posen cara,
            per uns és tiona,
            per altres és soca
            que escalfa una estona.

            N’hi ha que amb bastó el piquen,
            uns que al bosc el cacen,
            alguns l’alimenten
            i molts que l’abracen.

            Uns amb l’avi el trien
            al llenyer de casa,
            altres n’hi ha que el compren
            o el guarden per brasa.

            El tapen amb manta,
            li posen vestit
            li pinten bigoti
            o li fan un llit.

            Tants tions, com cases,
            això és el millor,
            si es vol mantenir
            la tradició.
                                  Emma Muriel

dimarts, 30 de novembre del 2021

EL FRED VA FENT CAMÍ

El novembre s'acomiada un cop més i ens va recordant que el fred serà el protagonista les properes setmanes de l'any que acaba i del que començarà. Els que ens agrada el fred estem contents, però ben abrigats, perquè ens agrada el fred, però no passar-ne.

FRED D’HIVERN
Tinc el fred a les galtes,
a les puntes dels dits,
les orelles em cremen
quan surto amb els amics.

Jo que porto bufanda,
el millor dels abrics
i una gorra del llana
de colors ben bonics.

El fred busca forats,
escletxes, recosits,
vol fer-me pessigolles,
moixaines i pessics.

Per sort vaig abrigada,
amb capes i afegits,
així puc passejar-me
sense peus fredolics.
                      Emma Muriel

dimarts, 23 de novembre del 2021

Et portaré en Nadal

Diuen que s'acosta el Nadal. A la classe dels menuts comencem a aprendre el vers que recitaran per coronar algun àpat de les properes festes. Els poemes ens ajuden a treballar l'expressió oral, la memòria, les tradicions, l'entorn i tot el que els seus versos ens expliquen. Per això, ens hem de proposar treballar-los al llarg de tot l'any. Fem que la poesia formi part del dia a dia dels nostres infants, més enllà del Nadal.

    
    ET PORTARÉ EL NADAL        
    VINDRÉ AMB BICICLETA,
    ET FARÉ UN PETÓ
    O AMB UNA MALETA
    PUJARÉ A L’AVIÓ.

    AMB EL PATINET
    BUSCARÉ EL TIÓ
    I ET DURÉ EL SECRET
    PER FER EL MÓN MILLOR.

    VULL QUE TINGUIS LLUM,
    AMICS I ALEGRIA,
    TAN A PROP, COM LLUNY,
    VULL PAU CADA DIA.
             EMMA MURIEL




diumenge, 7 de novembre del 2021

Cistell de bolets

De bolets, n'hi ha quasi tot l'any, però és a la tardor quan hi ha la floració més important. També és la més buscada per boletaires que a finals d'agost ja treuen la pols dels cistells de vímet. 

    BOLETS AL CISTELL
    El boletaire compta els dies,
    dins l’armari el cistell ja el crida,
    sent la tardor que el vol al bosc.
    Els micelis obren partida.

    El cistell es comença a omplir,
    l’expert domina bé el paisatge,
    cull bons bolets de totes mides.
    Plegats gaudeixen del viatge.

    Van repartint regals d’espora,
    durant la ruta de collita,
    amo i cistell sembren més vides,
    per poder repetir visita.
                                Emma Muriel