És primavera!

Quins dies més bonics! La primavera vesteix el paisatge de la millor manera. Els colors inunden els camps i la temperatura acompanya a fer passeigs de tarda. El sol encara es comporta i ens escalfa en la justa mesura, sense imposar les seves regles.

PRIMAVERA

Esclat de flors 

per tots els marges

fent passarel·les

de grans dissenys.

Els estampats

que tot tenyeixen,

pètals de seda,

models del vent,

reben les vistes

dels que els gaudeixen:

petits alats

i tanta gent.

Esclat de flors

vestits de marges,

mar de tessel·les,

tint de terrenys.

                Emma Muriel

Abelles de la mel

Aquests dies de primavera fa goig veure els marges plens de flors i d'abelles feineres que les festegen. La feinada que fan! Mai no serem prou respectuosos amb les abelles i la resta de pol·linitzadors, sense ells ens faltaria bona part de la vida. Elles van fent, tenen una missió clara dins de la seva comunitat i no defalleixen. El món i la vida de les abelles és fascinant.

            ABELLA

            No ets ben bé tan groga,

            vesteixes marró,

            ets la més feinera

            no fas pas cap por.

            Tu vas a la teva,

            busques els colors

            que tan t’alimenten,

            que ens omplen d’olors.

            Vas ben carregada,

            a potes i abdomen,

            ben arrebossada

            del més daurat pol·len.

            El teu vol inquiet,

            preuat, val d’ajuda:

            amb el camí fet,

            cultives natura.

                               Emma Muriel

LA GANA DEL DRAC

Aquests últims temps, moltes versions de la llegenda hem llegit i escoltat arreu. Els escriptors, mestres, les famílies, les il·lustradores han volgut canviar la versió original per fer-la més políticament correcte, per fer un gir de gènere o, simplement, per no fomentar el maltractament animal. També s'ha canviat el punt de vista i això, per mi, és interessant. Un dia un professor de lingüística, em va descobrir la importància que tenen els punts de vista en la historiografia. Sempre és bo no creure's la primera versió que t'arriba d'uns fets. Ens hem de poder qüestionar si això o allò ha anat ben bé així. Que la Llegenda de Sant Jordi, sigui com sigui explicada, ens continuï forjant com a poble i sigui el motiu d'una diada tan especial per a tots nosaltres. Visca Santa Jordi des de totes les perspectives possibles!

LA GANA DEL DRAC

Quin problema jo tenia!

Vaig sortir ben afamat,

a la cova no hi havia

ni una pell de fi alvocat.

Em venia una flaire

de tall tendre i de sopeta,

quatre herbes no eren gaire

i molt menys una galeta.

Devorant tot un sant dia

i encara no vaig fer prou,

l’endemà en una masia,

no vaig deixar-hi ni un ou.

Reconec que soc golafre,

qui diu no a un bon dinar?

Poc sabia quan menjava

que la gana em va matar.

                           Emma Muriel

EL PEIXATER

La Quaresma ja cueja i els peixaters potser baixaran les vendes. De fet, crec que ja ha passat a la història allò de menjar només peix i fer bondat tots els divendres de Quaresma. Per sort, avui tenim unes peixeteries que fan goig de veure per la varietat i la frescor del peix que hi venen. I que bé que ens el mostren. Això fa que el peix formi part dels nostres àpats de cada dia de la setmana i de tot l'any.

            PEIXATER 

            Al mercat hi ha una parada, 

            té un mantell de gel picat, 

            s’hi acumula una gentada

            quan el peix fresc ha arribat. 

            El senyor que la regenta 

            sap molt bé com ho ha de fer, 

            no se li escapa cap venda,

            és atut el peixater.

            Ensabona les clientes, 

            té el peix molt ben endreçat, 

            i si tanca i res li sobra, 

            l’endemà ho ven congelat. 

                                    Emma Muriel

SOL TROBAT

Estem tan acostumats a veure el sol, que quan estem alguns dies sense notar la seva escalfor sembla que no pugui ser. 

SOL SOLET

Sol solet, com t’enyorava!

Has descobert aquests dies

el joc de fet i amagar?

En saps, ningú no et trobava.

Dalt dels núvols ben tapat,

fent d’esquivador d’espies,

no et veia ni el campanar.

De jugar, ja has acabat?

O eren núvols trapelles,

que tu, a poc a poc, fonies, 

els que et volien minvar,

per ser reis de poesies?

Siguis tu o siguin núvols,

els que hagueu seguit el joc,

sort en tinc que ja ets a casa!

Que t’havia vist ben poc.

                             Emma Muriel

FLORS DE MIMOSA

La primavera ja ha fet acte de presència, però ja feia dies que feia tocs d'atenció. Els arbres florits feien de pregoners. Entre ells la mimosa, que ha esclatat fa unes setmanes i que anuncia que l'hivern acaba el seu reialme. I de quina manera ens ho diu: florint de manera escandalosa, il·luminant els jardins de torn i alegrant les vistes dels qui la retrobem un any més.

MIMOSA

Titil·la la flor de mimosa, 

fa del seu arbre un firmament. 

Les branques, com les nebuloses, 

dibuixen un cel imponent. 

El groc dels punts que bateguen 

il·lumina tot el jardí, 

el sol feliç s’hi emmiralla, 

fins que els flocs, pluja de guspires, 

voleien fins caure al camí. 

Boletes tan despentinades, 

que pinten de llum l’ambient, 

floretes de brillant mimosa 

que la rica bonança encén. 

                                    Emma Muriel

La Vella Quaresma

La Quaresma, unes setmanes relacionades clarament amb la religió, és un concepte que està present a les escoles, de la mà de la Vella de set peus. És un clar exemple de l'adaptació de les tradicions en una societat plural i que, en la majoria de casos, no té res a veure amb el seguiment de les normes de qualsevol religió. Tot evoluciona, d'aquesta manera segueix present. Benvinguda!

LA VELLA QUARESMA

La Vella Quaresma 

ha arribat a l’escola 

puntual, com cada any, 

ella ha entrat tota sola. 

Els seus peus ben calçats 

són bonic calendari. 

La Vella marca el temps, 

és com un setmanari. 

Són només set setmanes, 

que ens farà companyia, 

anirem traient peus, 

però no cada dia. 

Serà cada divendres 

quan perdrà cada peu 

i quan ja no n’hi quedin,

li direm tots adéu. 

                   Emma Muriel