UN GAT

Els gats que campen sols pel poble, tot i tenir casa, són amos i senyors de cada carrer, de cada jardí i de cada plaça. A casa meva, sempre tenim visites.

GAT

Avui ha vingut un gat,

crec que és de la veïna, 

testos ha tafanejat

i reposa escarxofat.

Com turista despistat,

a estones ell es passeja 

o bé observa d’amagat

algun pardal, afamat.

Content i prou reposat,

pinxo remena els bigotis,

cofoi marxa carregat

amb el sopar que ha pescat.

                          Emma Muriel

A esmorzar!

Quan ens llevem tenim tots els nostres rituals, la nostra inèrcia particular que ens porta a encarar el dia de la millor manera. L'esmorzar marca la pauta, ens diu una mica qui som o qui serem al llarg de la jornada. La gana s'ensenya. Cadascú li diu quan ha de venir i de quina manera. Els hàbits són els que ens defineixen al llarg dels anys i l'hàbit del primer àpat no serà menys.

            ESMORZAR

            La mare em diu amunt,

            el pare em diu aixeca’t,

            el dia em diu començo

            i jo li dic espera’t.

            Per sort a la cuina

            m’hi espera un bon tec,

            la gana m’apreta

            i ràpid m’assec.

            Primer un bon got d’aigua,

            respirar tranquil, 

            que no val la pena

            llevar-se a tot mil.

            He obert la nevera,

            agafo un iogurt,

            posa que és de plàtan,

            sempre se’m fa curt.

            Faré una torrada

            amb pernil del cuit 

            o amb melmelada

            de qualsevol fruit.

            De peça de fruita,

            avui trio gerds.

            Si no els has tastat,

            no saps el que et perds.

            Acabo com sempre

            amb la xocolata,

            de negra, una presa,

            però en faria quatre.

            La mare em diu som-hi,

            el pare em diu ‘nem,

            el dia em diu ànims,

            jo tip i content.

                               Emma Muriel

Torna el setembre

Mirant el calendari intueixo que a partir d'ara els dies es faran més curts i el cap començarà a estar pendent del que ha de passar d'aquí un parell de setmanes. Som afortunats els que fem i estem de vacances, però a hores d'ara hem de fer una cura de festes, per entrar a la rutina de manera que els desencerts pel desentrenament d'aquests dies no es notin gaire. 

SETEMBRE

L’agost s’acomiada,

arriba el mes nou

que porta rutines,

que tot ho remou,

que fa obrir agendes,

que et fa recordar 

tot allò pendent

que vas aparcar.

Setembre saluda,

malgrat ser estiu,

les hores et marca,

la feina reviu.

Ell obra l’escola,

tots tornem a lloc,

menys l’afortunat

que allarga el que pot.

Per sort la fresqueta

ens farà costat

i ens alegrarem

que hagis arribat.

Setembre, afluixa,

calma la calor,

si no ens vols a tots

amb mala maror.

                        Emma Muriel

EL FORNER

Quan en un poble veus cua de bon matí en un carreró, hi ha molts números que, quan t'hi acostis, vegis persones sortint amb una bossa plena de pa per portar-lo cap a casa, per poder fer bons entrepans per esmorzar. Que bo el pa recent cuit!

FORNER 

Jo abans era forner, 

l’únic de tot el poble, 

i ara que no ho puc ser, 

n’hi ha un a cada carrer. 

                                                        

Dels pans que jo abans feia, 

la molla consistent,

la crosta era rosseta, 

gustosa i ben cruixent. 

Dins de la coixinera, 

era bo com recent,  

quasi bé una setmana, 

menys si bufava el vent.  

Llavors quan s’assecava, 

sempre feia un invent:  

sopes o farinetes 

i pa torrat calent.  

                    Emma Muriel

FINAL DE CURS

Vet-ho aquí que ja tenim un curs més passat. Quan arriba aquesta època mestres i alumnes passem el nostre particular final d'any. El cicle del temps escolar acaba i comença de bracet del solstici d'estiu, una època plena de màgia i que, com el curs, guarda records i obre futurs, purifica per tornar a començar.

                    FINAL DE CURS

                L’estiu arriba,

                un curs se’n va,

                el camí acaba

                li cal parar.

                Els nens i nenes

                diuen que prou,

                que ja son savis,

                per fer un curs nou.

                Totes les mestres

                se’ls miren bé,

                els han vist créixer

                al seu recer.

                L’estiu arriba,

                porta vacances,

                moments de jocs

                i d’enyorances.

                              Emma Muriel

Toca platja

Aquests dies d'estiu només podem esperar que la platja ens ajudi a passar la calor, però lluny de les hores altes del sol, que és millor veure la platja a través de les escletxes de la persiana de casa.

LA MEVA PLATJA

La sorra fina als peus, 

olor fresca, ventet, 

sons d’aigua i fines veus, 

la platja que conec. 

Petxines com trofeus, 

sal, biquini, barret, 

el regateig de preus,  

la platja que conec. 

Hi ha guerra d’altaveus, 

de respecte, el justet, 

la gent que es creu que és Zeus, 

platja que desconec.

Vull calma si t’ajeus, 

de brogit, un tastet. 

Ho tinc. Tu no t’ho creus?  

Platja, recent despert.

                    Emma Muriel

PELS BOMBERS, POCA FEINA

Aquests dies que la calor i la sequera formen part de la normalitat, creuo els dits perquè els bombers puguin esperar tranquils la feina que no arriba. I que no arribi!

        BOMBER 

        El meu voltant 

        és desesperant, 

        impactant, 

        preocupant 

        i asfixiant.  

        Hi arribo volant

        i lluitant,  

        sofocant, 

        fins tallant  

        o bé mullant.  

        El foc s’ha apagat, 

        al parc he tornat, 

        deixant el voltant, 

        per fi, descansant.

                        Emma Muriel