Desembre recent començat i es pot dir que ja és Nadal. Crec que l'esperit consumista nadalenc ha vingut per quedar-se més dies que de costum. És un joc perillós, ja que a mi, que m'agrada el Nadal, les llums i la calidesa freda de la festa, em comença a emfafar això que el Nadal duri més del que ha de durar. L'advent ha deixat de ser la vetlla pel que ha de venir, per ser l'aliment d'empreses, comerços i fires que tots porten al mateix lloc: l'engreix d'uns i l'aprimament, en aquest cas de la butxaca, d'altres. Tot sigui per tenir uns dies per exterioritzar la nostra part de vida feliç. Per sort, els Reis de l'Orient, no s'han avançat...
NIT DE REIS
Els Reis ja treballen,
per fi és negra nit.
La lluna els ajuda,
no es sent cap brogit.
Balcons i finestres
esperen pacients.
Són portes obertes,
només per un temps.
A casa els esperen
infants adormits,
acotxats amb mantes,
calmen els neguits.
Amb la feina feta,
els Reis ben contents,
deixen que el sol surti
i marxen prudents.
Els nens i les nenes
s’aixequen aviat,
amb son i pijama
criden: ja han passat!
Emma Muriel
