FINAL D'ESTIU

L'agost ja és història. El mes de setembre ens pren l'estiu i ens porta temps de canvis. Tan de bo sigui un setembre benèvol i ens prengui la calor intensa tan aviat com pugui. 

LA CUA DE L’ESTIU

Encara fa calor,

el sol és el que mana,

la vida lenta diu

que l’estiu s’acomiada.

Ell marxa despistat,

ja tanca la persiana,

deixant-nos de regal

la seva calorada.

Estiu fes mitja volta,

recull tot el que és teu,

treu al sol la corona

i així et podrem dir adéu.

                      Emma Muriel

Festa Major

En el meu cas, a final d'agost les emocions em generen un aiguabarreig difícil de controlar. Quan els anys passen, les festes majors del teu poble t'inunden de fets que et queden marcats a la biografia a foc. Algunes et deixen records que t'alimenten i altres et deixen marques que et queden per sempre a la vista, com cicatrius mal curades. El més important és que en van arribant més i que per anys que passin et sacsegen com si fos la primera vegada que les vius.

FESTA MAJOR

Un cop l’any sempre ella torna, 

amb l’alegria de la mà, 

la festa que sona i s’olora 

que riu i et vol premiar. 

És vincle, també és memòria, 

és caliu, és conversar, 

com un niu, és protectora, 

de la vida és bell altar. 

Bon remei d’algunes penes, 

nafra que deixa senyal, 

esglai que et clava la por 

que lenta ja no fa mal. 

La festa que més m’estimo, 

que m’ha fet riure i plorar, 

m’espera dansant la vida 

i escriu com seré demà. 

                                Emma Muriel

GOTA DE PLUJA

El juliol ha començat generós. El regal de la pluja de tarda d'avui, convida a respirar una mica. Les gotes fan net l'entorn i m'ajuden a tenir un respir a la calor habitual d'estiu. Tan de bo passessin núvols grassos amb ganes de perdre pes cada setmana.

GOTA DE PLUJA

Tip top, 

la gota riu,

sonora 

pica la terra.

Tip top,

espera el joc,

alegre

de la mullena.

Tip tot,

tenyeix el sòl,

pintora,

art que alimenta.

                  Emma Muriel

JUNY

Quan arriba aquest temps, quan l'any és a mig camí, és moment de canvis. Canvia el temps, el paisatge i la rutina. Nosaltres ens anem adaptant, ballem el ball que toca i la natura marca el compàs.  

JUNY

A mig camí de l’any

el sol es reivindica,

el camp es va assecant,

el verd tendre claudica.

La clau és al pany,

l’estiu ja repica,

arriba exultant 

i ràpid s’explica.

El dia em pertany, 

el temps ho publica,

aneu aguantant

qui calor fabrica.

A mig camí de l’any, 

el solstici somica,

el foc se’n riu, cremant, 

i la fresca que abdica.

                      Emma Muriel

VERD

Em llevo i veig per la finestra un mar de vinyes custodiat per un turó. Avui tot és tenyit d'un verd que enamora. La plujeta d'ahir va rentar-li la cara al paisatge. Com calia, com cal!

VERD DE PRIMAVERA

Verd d’herba mullada,

verd de viu fullam,

verd de pàmpols tendres,

verd, per mi reclam.

Mar de primavera,

pel vent, onejant,

ets vida i ets vela,

verd ric i abundant.

                  Emma Muriel

Amiga, amic, amics

És bonica la paraula amiga. Qui més qui menys en té una, com a mínim. És complicat ser una bona amiga. Jo, per sort, en tinc alguna i són de les bones, ho sé. Quan ets un infant descobreixes des de ben petit que et calen amics al teu costat, per caminar plegats i per saber que si erres el camí, ells et reconduiran per enfilar de nou la ruta que et convé. Els amics et salven de tot.

AMIGA

Jo tinc una amiga

que em dona la mà,

que sempre em fa riure,

que em vol ajudar.

Quan tinc un mal dia,

mirant-me ja ho sap,

s’acosta, m’abraça,

i em fa buidar el pap.

Coneix què m’agrada,

allò que em convé,

i si m’equivoco 

em diu tot va bé.

Els dies bonics

són quan ella hi és

i tant de bo hi sigui

cent mil dies més.

                           Emma Muriel

MADUIXES

La primavera regna, la temporada de maduixes encara s'allarga i tots contents. Les maduixes són uns fruits còmodes de menjar, saludables, bonics, boníssims, per això, agraden a tantes boques. A l'hort, fan goig totes endreçades. Qui les cultiva té feina a controlar que colles de diferents bestioles no facin àpats massa copiosos. 

MADUIXES

Com en un museu verd,

les maduixes s’exposen,

ben inflades de dolç,

pintades de vermell.

Els cargols goluts,

la ràdula esmolen,

s’enfilen feixucs

els fruits ja tremolen.

Procuro avançar-me,

en cullo un grapat,

però en deixo algunes

que bé s’ho han guanyat.

                       Emma Muriel