divendres, 30 de juliol del 2021

Papallona admirada

De papallones, en veig, però no tantes com voldria. Quan era petita i passejava pels camins de vinyes o entre boscos, en veia de molts colors i mides. Ara en voleien però són més escasses. M'agradaria pensar que no les veig però hi son, que els ulls d'adult me les filtren, però em temo que entre els pesticides i la poca cura per l'entorn, les papallones van desapareixent en silenci. Per sort, les flors se les miren embadalides.

PÈTALS DE PAPALLONA 
Ales que em fan pessigolles,
vol que estima els meus colors,
jo voldria passejar-me
per gaudir dels meus amors.

Jo els duria pols d’estrella,
amb carícies i un petó,
per tornar a la meva tija,
esperant nova abundor.
                        Emma Muriel

divendres, 23 de juliol del 2021

VACANCES D'ESTIU

Dies de calor. L'estiu ens acompanya, és una època fantàstica per fer-se gran. Els infants somriuen com mai i tenen aquella llibertat que els permet provar, iniciar, jugar, imaginar, caminar sols, a estones, i caminar en família. Fa falta l'estiu i les seves vacances.

        VACANCES D'ESTIU 
        Vacances d'estiu,
        la vida em somriu,
        em llevo a deshora,
        sempre és com festiu.

        El sol em saluda,
        escalfor volguda,
        menys la de migdia
        que em fa ser poruga.

        Prenc la bicicleta
        a l'hora fresqueta,
        la resta, piscina
        amb peus de xancleta.

        Quedades i riure,
        lectura i escriure,
        sense cap horari,
        això sí que és viure.
                            Emma Muriel

dissabte, 3 de juliol del 2021

De bon matí, silenci amb ales

Aquí on visc, tinc la sort de llevar-me amb el tràfec matiner dels ocells. Hi ha una quietud només destorbada per la piuladissa d'ocells enfeinats que aprofiten les primeres hores del dia. No hi ha millor despertador.
El silenci dels ocells
Persianes amunt,
hi ha claror de dia,
despertador lent,
volguda alegria.

El matí feineja,
silenci de cants,
està tot en calma,
menys ales de tants.

La quietud s’escolta,
pius i refilets,
tràfec de bon dia
de cent ocellets.
                            Emma Muriel

dimecres, 23 de juny del 2021

Curs acabat

Finals de juny, a l'escola hi ha acabaments, tancaments, emocions i, sobretot, ganes d'estiu. La parada de l'estiu convida a fer i a no fer, et porta canvis i moments per créixer. Els infants i joves tenen temps per viure sense rellotge. L'estiu és patrimoni de l'educació, és l'escola de l'aventura, de l'autonomia, de la descoberta. L'estiu fa olor de vida i l'escola se'l mira de reüll perquè vol aprendre'n. Pas a pas.

FINAL DE CURS
El curs s’acaba, el dia somriu,
llapis, pinzells tindran parada,
alumnes que volen del niu
faran molt més el que els agrada.

Jugar a la plaça, fer piscines,
berenar síndria, granissats,
sacsejar totes les rutines
i anar a la platja a fer forats.

Uns gaudiran de grans viatges,
per altres el càmping és seu,
coneixeran grans personatges,
faran una escapada breu.

Alguns matins cap al casal,
també dinar amb cosins i avis,
seure molts vespres al portal
i fer a tothora piscolabis.

I si els infants volen escriure
i dibuixar i cantar o fer invents,
tots podran fer-ho, que això és viure:
crear lliure quan millor et sents.
                                Emma Muriel

diumenge, 13 de juny del 2021

Mata d'espígol

Fa dies que la primavera s'ha establert. Ara, fins i tot, fent competència a l'estiu. La calor es deixa veure, massa pel meu gust. Al terrat, la meva mata d'espígol s'ha decidit a florir. Li ha costat, però a hores d'ara quan fa ventet, la seva olor omple l'estona de lectura, de descans o de xerrada. La mata vesteix la jardinera més gran i no deixa lloc per cap altra planta, vol ser protagonista.

L’espígol
La primera florida 
llueix i balla 
i escampa a l’aire 
la seva arribada. 

El terrat riu, 
feliç i amable, 
estampat tasta 
l’olor estimada. 

La manta regna, 
tapís d’aromes, 
que m’acompanya 
deixant petjada. 
                    Emma Muriel

dilluns, 7 de juny del 2021

Feiners sense potes: serps i cucs

He llegit algun cop que hi ha pors ancestrals, que els gens encara parlen dels perills i virtuds d'allò que ens espera allà fora. Em passa amb les serps, em fan por, m'espanten. No és fàstig, és por irracional. Malgrat aquesta por, quan en alguna ocasió he tingut l'oportunitat de tocar-ne una o agafar-la, ho he fet amb convicció. Reconec que son boniques i elegants, però no voldria pas trobar-me'n cap en alguna passejada al medi natural. Recordo el bot que vaig fer quan anava cap a l'escola i en vaig veure una d'arrambada a la paret. No gosava mirar enrere per evitar veure si es movia o si anava cap allà on jo era. Els infants haguessin estat contents si m'hagués presentat amb aquella bèstia. 

Hi ha persones que també senten animadversió pels cucs de terra. No son molt agraciats, però fan una feina tan important, que guanyen els seus beneficis davant del fàstig que em puguin fer. Els tolero.

                        SSS... 
                        Serpentina de bosc,
                        Ets prudent i agosarada.
                        Ràpida quan tens gana.
                        Pausada amb la feina acabada.
                                                    Emma Muriel



CUCS
Cucs de terra,
laberints subterranis.

Quan la terra és humida per la mullena,
el cuc la forada i la remena.

Quan el cuc xafardeja el jardí,
la terra mostra el seu camí.

Terra de cucs,
jardins fructífers.
                        Emma Muriel

dijous, 3 de juny del 2021

Temps de cireres

Anar a collir cireres és un regal, sobretot quan l'avi et deixa enfilar al cirerer i vas omplint el cistell i la boca a la vegada. Quin arbre més bonic, el cirerer! A més, els fruits que ens regala son gustosos i adictius. Les cireres sempre venen de gust.

    CIRERES
    Un parell d’arracades,
    farcides de dolçor,
    pintades de vermell
    i banyades d’olor.

    Atent me les regala,
    guarnit el cirerer,
    enfilada a les branques
    per collir el ram primer.

    El meu cistell de vímet
    no s’acaba d’omplir,
    en van més a la boca,
    és el que té collir.

    Un parell d’arracades,
    boniques perquè sí,
    joies bones i sanes
    vestides amb setí.
                        Emma Muriel