ADEU ESTIU, ADEU ORENETES

Quan arriba el final d'agost, començo a acomiadar-me de l'estiu. Les rutines es reprenen i el cicle de l'any va fent camí, com sempre. I com sempre tot tornarà o quasi tot. M'agrada pensar que tot el que vindrà ens portarà de nou temps passats que viurem amb intensitat, amb més experiència i amb més ganes d'aprofitar el que ens vingui de la millor manera. 

L’ESTIU SE’N VA, COM LES ORENETES

Les orenetes inquietes, 

sembla que facin plans, 

vespres de reunions intenses

programant el viatge. 

Avui hi son, demà potser, 

de cop no les veus més, 

confies que ja estan en ruta, 

intueixes l’adeu. 

L’estiu s’esmuny, ho saben bé. 

Marxen sense maletes, 

deixen nius buits i ben oberts 

a punt per la tornada. 

Aquí, orfes, ens quedem nosaltres 

amb el ritme de l’any 

que, fent-nos ballar el ball que toca, 

salva les orenetes. 

                                Emma Muriel

TEMPS DE COMIATS

L'agost m'ha semblat sempre un mes de traspàs, quasi com un final d'any, per una banda pel lligam amb la festa major del meu poble. Quan ets molt de la ceba tot comença i acaba per la festa major. Per altra, a nivell personal, l'agost és un mes amb moltes ferides que es van tancant i això cou, però cura també. A tot això, se li suma que enguany es van succeïnt un seguit de comiats, uns més propers que d'altres, que em porten a ser més conscient que el camí de la vida és ple de canvis. Uns et fan trontollar, fins que et poses a lloc, i altres t'encoratgen a mirar el futur amb la confiança que el que vindrà serà profitós i feliç. Se que els comiats que aniran venint, malgrat que no els voldries, perquè et faltarà un pilar important, seran motor, seran un revulsiu per totes les parts. Així doncs, benvinguts els adeus!

Els dos poemes de l'entrada d'avui son per tots els adeus que hem dit i pels que ens queden per pronunciar.

        A REVEURE

        Si emprens el vol,

        deixa l’enrere,

        fixa la vista

        al teu nou tros.

        Els que ens quedem

        allà on senties,

        t’acompanyem

        des d’un tros lluny.

        Comiat sentit

        i amb alegria,

        si és que el teu cor

        marxa feliç.

        I si hi ha enyor,

        torna quan vulguis,

        molts hi serem

        guardant-te un lloc.

                        Emma Muriel

TEMPS DE COMIATS

En l’instant de partida,

la primera petjada

ja deixa constància

de la pertinença a un lloc.

La passa descriu el dibuix,

ensenya la força i el caràcter

del nostre avançar.

El temps esborrarà la marca,

o això es pensa,

perquè qui ens ha vist caminar,

recordarà la nostra ruta

amb la confiança que el rastre que anem deixant,

sigui tan bonic com el que queda gravat al cor

d’aquells amb qui hem coincidit.

Tots els camins 

son plens de bones petjades

que han pintat l’entorn 

i el van enriquint arreu

on la ruta les va portant.

Sempre és bo conèixer

caminants que regalen

empremtes que es desdibuixen,

però que són fòssils per l’ànima.

Partir és trencar,

separar les parts,

per poder compartir.

Marxar per tornar.

Marxar per seguir.

Trencar per unir.

Partir per compartir.

                    Emma Muriel

Papallona admirada

De papallones, en veig, però no tantes com voldria. Quan era petita i passejava pels camins de vinyes o entre boscos, en veia de molts colors i mides. Ara en voleien però són més escasses. M'agradaria pensar que no les veig però hi son, que els ulls d'adult me les filtren, però em temo que entre els pesticides i la poca cura per l'entorn, les papallones van desapareixent en silenci. Per sort, les flors se les miren embadalides.

PÈTALS DE PAPALLONA 

Ales que em fan pessigolles,

vol que estima els meus colors,

jo voldria passejar-me

per gaudir dels meus amors.

Jo els duria pols d’estrella,

amb carícies i un petó,

per tornar a la meva tija,

esperant nova abundor.

                        Emma Muriel

VACANCES D'ESTIU

Dies de calor. L'estiu ens acompanya, és una època fantàstica per fer-se gran. Els infants somriuen com mai i tenen aquella llibertat que els permet provar, iniciar, jugar, imaginar, caminar sols, a estones, i caminar en família. Fa falta l'estiu i les seves vacances.

        VACANCES D'ESTIU 

    

        Vacances d'estiu,

        la vida em somriu,

        em llevo a deshora,

        sempre és com festiu.

        El sol em saluda,

        escalfor volguda,

        menys la de migdia

        que em fa ser poruga.

        Prenc la bicicleta

        a l'hora fresqueta,

        la resta, piscina

        amb peus de xancleta.

        Quedades i riure,

        lectura i escriure,

        sense cap horari,

        això sí que és viure.

                            Emma Muriel

De bon matí, silenci amb ales

Aquí on visc, tinc la sort de llevar-me amb el tràfec matiner dels ocells. Hi ha una quietud només destorbada per la piuladissa d'ocells enfeinats que aprofiten les primeres hores del dia. No hi ha millor despertador.

El silenci dels ocells

Persianes amunt,

hi ha claror de dia,

despertador lent,

volguda alegria.

El matí feineja,

silenci de cants,

està tot en calma,

menys ales de tants.

La quietud s’escolta,

pius i refilets,

tràfec de bon dia

de cent ocellets.

                            Emma Muriel

Curs acabat

Finals de juny, a l'escola hi ha acabaments, tancaments, emocions i, sobretot, ganes d'estiu. La parada de l'estiu convida a fer i a no fer, et porta canvis i moments per créixer. Els infants i joves tenen temps per viure sense rellotge. L'estiu és patrimoni de l'educació, és l'escola de l'aventura, de l'autonomia, de la descoberta. L'estiu fa olor de vida i l'escola se'l mira de reüll perquè vol aprendre'n. Pas a pas.

FINAL DE CURS

El curs s’acaba, el dia somriu,

llapis, pinzells tindran parada,

alumnes que volen del niu

faran molt més el que els agrada.

Jugar a la plaça, fer piscines,

berenar síndria, granissats,

sacsejar totes les rutines

i anar a la platja a fer forats.

Uns gaudiran de grans viatges,

per altres el càmping és seu,

coneixeran grans personatges,

faran una escapada breu.

Alguns matins cap al casal,

també dinar amb cosins i avis,

seure molts vespres al portal

i fer a tothora piscolabis.

I si els infants volen escriure

i dibuixar i cantar o fer invents,

tots podran fer-ho, que això és viure:

crear lliure quan millor et sents.

                                Emma Muriel

Mata d'espígol

Fa dies que la primavera s'ha establert. Ara, fins i tot, fent competència a l'estiu. La calor es deixa veure, massa pel meu gust. Al terrat, la meva mata d'espígol s'ha decidit a florir. Li ha costat, però a hores d'ara quan fa ventet, la seva olor omple l'estona de lectura, de descans o de xerrada. La mata vesteix la jardinera més gran i no deixa lloc per cap altra planta, vol ser protagonista.

L’espígol

La primera florida 

llueix i balla 

i escampa a l’aire 

la seva arribada. 

El terrat riu, 

feliç i amable, 

estampat tasta 

l’olor estimada. 

La manta regna, 

tapís d’aromes, 

que m’acompanya 

deixant petjada. 

                    Emma Muriel