Cap a finals de desembre, a moltes cases catalanes un vell amic arriba per quedar-s'hi uns dies. És un tronc, de vegades amb cara i de vegades inhert. Sempre, sempre, menja i vol escalfor. Arriba un dia que, per celebrar que som en una època important de l'any, en un pas entre terres, en un aquí i allà, ell, si fem el ritual íntim i únic de cada famíla, caga regals i fabrica somnis. Perquè això sigui possible, cal tenir el bastó adequat per cantar i picar, així sota la manta passen coses meravelloses.
EL BASTÓ DEL TIÓ
Per fer cagar el Tió
em cal un bastó,
ni prim, ni gruixut,
ni curt, ni llargarut.
Li posaré cintes
o el pintaré bé
i amb un picarol
el decoraré.
Així quan jo canti
el “Caga tió”,
picaré amb ritme
amb el meu bastó.
Emma Muriel
