EL GALL

Que el gall és cantador és una cosa sabuda, i volguda, però que un gall canti quan el sol encara té estona per mandrejar és molt cansat, sobretot quan ve el bon temps i deixem les finestres obertes. Jo tenia entès que el gall cantava just quan el sol despuntava, però el de casa es veu que és el despertador del sol i de retruc de tot el veïnat. L'opció de la cassola està molt present.

EL GALL DE CASA

Quan el sol encara dorm,

el gall canta matiner

i la lluna enlaire mira

la mandra del meu carrer.

Si la nit encara ens guarda,

tot és calma al galliner,

per què canta a deshora

aquest gall tan sorneguer?

Li haurem de comprar rellotge

o posar-lo en un tancat,

per obrir-li la portella

quan el sol s’hagi llevat.

                        Emma Muriel

ARRIBA SANT JORDI

Aquests dies ja es comença a respirar Sant Jordi a pobles i viles. La festa que suma amor i cultura està escalfant motors per fer que totes nosaltres recordem qui som i d'on venim. Tenir Sant Jordi al calendari és la mostra que som un país ric de tradicions que ens fan únics.

VE SANT JORDI

Ja s’olora Sant Jordi,

a places i carrers,

hi ha roses i senyeres,

i cants de llibreters.

Tothom posa parada,

avançant la diada,

el dia assenyalat

per tot enamorat.

Passeigs entre cultura,

perfum d’amors secrets,

i mentre el sant no arriba

la festa ja està viva.

Quan s’acosta Sant Jordi,

vas fent anar el cap,

fas llista de desitjos

per tu i cada estimat.

                            Emma Muriel

EL PA DE CADA DIA

Quan hi ha gana, si hi ha pa a casa, fàcil és llescar-ne o trencar-ne un bocí per enganyar la panxa. Et salva un àpat o te'l complementa, rei d'esmorzars i berenars, no he vist menja més popular al món com ho és el pa, tingui el format que tingui i estigui fet amb la farina que convingui. Som panarres.

    VULL PA

    Quan tens la panxa buida,

    quan sents budells roncar,

    ves a la coixinera

    perquè ella et salvarà.

    Guardat dins de la roba

    tapat com amb llençol,

    un crostonet t’espera,

    llescat s’empassa sol.

    I si per exaltar-lo

    fas ballar-li un setrill,

    el tàndem no el supera

    ni l’àpat d’un cabdill.

    La molla o la crosteta,

    la llesca o el crostó,

    per fer passar la gana

    el pa és guanyador.

                        Emma Muriel

Flor de carrer

Ha començat la primavera meteorològica mogudeta. Les flors fa dies que empenyen per ocupar racons i jardins i de cop ve una fredorada que les manté a ratlla i els diu que tot al seu temps. De tota manera, sempre hi ha alguna floreta valenta que floreix enmig d'un entorn hostil. És una flor que només veuran els que tenen temps de parar la caminada. 

UNA FLOR

Enmig de les rajoles 

grises del meu carrer,

una flor que saluda

creix sense cap recer.

Tenyeix les nostres passes,

que eviten el brot sincer,

i això que és ben difícil

amb trànsit de formiguer.  

                        Emma Muriel

LA VELLA QUARESMA

Ja la tenim aquí. Un altre cop ha arribat a moltes escoles aquesta dona de set peus. Amb els anys ha esdevingut una figura tradicional que mostra als infants el compte enrere per la parada primaveral del curs. Podríem dir que és un calendari on les setmanes són representades per les cames d'una senyora que abans recordava que calia fer bondat.

SET CAMES

La Vella Quaresma

per fi ja ha arribat.

Fora la disbauxa,

fora el disbarat.

Set cames la porten

a cada racó,

set cames que perd,

per sort és cartró.

Com un calendari,

que el temps ens indica,

diu quants dies falten

per parar una mica.

La Vella Quaresma,

veloç com un gat,

no ens n’adonarem

i ja haurà marxat.

                            Emma Muriel

FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

LENT HIVERN

Com li costa! L'hivern va arribant més benèvol que de costum. Ell va arribant amb parsimònia com si no volgués regnar del tot. Un hivern que no fa hivern és el preludi d'una nova època que inquieta o és un període de treva perquè quan torni el seu caràcter fort i sec sigui el més benvingut. Sigui com sigui, que l'hivern ens ensenyi tot el que sap, que l'entorn vol fer el descans que li toca.

ÉS HIVERN

Amb passes fermes, fred,

l’hivern demana entrada,

revela el secret del silenci,

mou la quietud de la son.

Camina amb pausa,

desperta el descans,

crema amb el gel,

viu com la mort.

A cada passa blanca

l’hivern s’instal·la,

fa lent el batec

i adorm la bonança.

                        Emma Muriel