28 DE DESEMBRE

Falta un mes pel dia dels Innocents. És un dia assenyalat, però descafeïnat. Ara faré un comentari d’aquells de les batalletes dels avis, però penso que abans tota la canalla el vivia més intensament. Als barris, als pobles, a les escales de veïns era molt habitual la moguda de les llufes i bromes de torn d’aquest dia.

Avui, potser mantenen la festa els mitjans de comunicació i, malgrat a mi les bromes no em fan cap gràcia, penso que és una manera més d’allunyar-nos de la infància, de les bromes innocents que tots som bons per a aguantar. Els adults estem fent un món on els infants tenen poc a dir i poc a bromejar i això no hauria de ser així.

Potser la línia entre la broma innocent i la mala passada de mal gust s’havia aprimat massa. La innocència dels nens i nenes ha perdut paper. Quin greu no haver-la sabut allargassar per gaudir del dia dels Innocents i de tots els dies de l’any.   

28 DE DESEMBRE

Homenets de paper

molt ben retallats

amb els braços oberts,

ben eixencarrats, 

esperen a les butxaques

d’infants entremaliats

que passegen per les places

fent un munt de disbarats. 

Les llufes per a les esquenes,

enganyifes a tort i a dret,

una pluja de bombes fètides 

i maleses d’algun expert. 

Una mosca a la tassa

d’un estudiant despistat,

potser entre poc i massa,

ara ja me n’he cansat.

Del dia dels innocents,

una hora o altre te’n sents.

                              Emma Muriel

Il·lustració Mònica Pinyol