El rei dels tortells

Avui un altre de dolços nadalencs, però aquest és el que tanca la rècula d’àpats de les festes de finals i principis d’any: el tortell de Reis. 

Sembla mentida, encara que molts arribem ben tips al dia de Reis, pocs fem un lleig a un tall de tortell i més si, com a juganers de mena que som, tenim la inquietud de saber a qui li tocarà la corona o a qui li tocarà pagar les postres del dia. Però... realment paga qui treu la fava? O rient, rient no compleix ningú amb la tradició?

UN JOC DE TORTELLS

El dia de Reis, 

per cloure el dinar, 

encara queda un regal 

que esdevé traca final. 

Protagonista de les postres, 

després de neules i torrons, 

el tortell ens alegra els rostres  

dels més grans i de petitons. 

De massapà, trufa o de nata, 

és un joc que es pot menjar, 

la partida reial esclata 

i tothom la vol guanyar. 

Però no havíem pas quedat  

que no es juga amb el menjar?

Per ser el gran rei de les postres,  

tot li podem perdonar. 

El tortell de reis s’acaba, 

l’afortunat es corona, 

apareix figura i fava

i ja hem rigut una estona. 

El dia de Reis, 

per cloure el dinar, 

no cal guanyar cap castell.

Gaudim plegats del tortell! 
                        Emma Muriel

Recitant dolçor

Quan en una família hi ha infants, el Nadal es viu més intensament. Quasi podríem dir que ells són el Nadal de cada casa, són l’excusa perfecte perquè els adults llevem el menut que portem a dins. Hi ha molt moments on els nens i nenes són els protagonistes de les festes, però jo en destaco un, l’estona on ells són plens protagonistes: recitant el vers de Nadal.

La tradició d’enfilar-se a la cadira en una sobretaula llarga és entranyable, d’aquelles de llagrimeta, de mòbils enlaire i de merescuts aplaudiments, encara que no haguem entès ni mitja paraula del que s’hagi recitat. Els ahs i ohs són generalitzats. A més, és bonic de veure com, a mesura que passen els anys, el poema es fa més intel·ligible i el rapsoda poleix la tècnica amb més o menys gràcia. 

Els infants creixen i la poesia desapareix de les taules. Quina llàstima! Estaria bé que no fos tan escassa, que, almenys llegida, tingués un moment de protagonisme a les trobades d’amics i familiars pel plaer d’escoltar, de reflexionar o d’encetar una conversa partint d’allò que cadascú a interpretat.

LA DOLÇOR DELS CARAMELS

La meva amiga la lluna,

els meus amics els estels

m’han dit tots fort i a la una:

que m’oblidi de car(a)mels!

Que a la nit més estrellada,

quan tothom hagi sopat,

la dolçor més esperada,

la duré jo aquí enfilat.

Ben enlaire com la lluna,

brillant tant com els estels,

us diré una per una,

cada estrofa i els anhels.

Tan sols vull una abraçada,

ser per tots acaronat,

vull tenir una vetllada

plena de felicitat.
                 Emma Muriel

Nadal impacient

Ja és Nadal? Encara no, però com si ho fos... Els primers de trucar la porta són els anuncis de televisió, després els comerços, els carrers il·luminats, les fires de Santa Llúcia, que engeguen uns quants dies abans del dia de la patrona de les modistes, els Tions que a principis de desembre ja apareixen afamats (mare meva quina despesa, alimentar un Tió durant quasi un mes!)... 

Tots plegats estem una mica pressionats per fer Nadal. Per aquells que ens agraden les nadales, els guarniments i els anuncis lacrimògens ja ens està bé que tot arribi abans d’hora, però per a moltes persones que el Nadal els fa mandra o que la festa no els diu res, els dies previs són massa previs. Potser aviat la castanyera plantarà l’arbre decorat a la parada, amb paperines per boles i un moniato per estel.

NADAL IMPACIENT

La panxa ja em fa rau, rau,

i només som sant Nicolau,

el meu nas ja sent l’olor

de l’arribada del tió.

Per santa Llúcia, la mirada

em fa veure una cosa rara:

grans taules plenes de bons torrons,

de neules, brou i canelons.

Arriba Nadal i estic tip, 

ja no m’entra ni el rostit.

Tant i tant jo l’he somiat

que he quedat ben embafat.

A partir de l’any que vé,

gens ni mica m’avançaré.

M’esperaré a arribar Nadal,

un mes de festa, no cal!

                                                                                             Emma Muriel

Vindran els Reis?

Els nens i nenes, aquests dies d’inici de desembre, ja rumien què els agradaria que els portessin els Reis. Encara que la Cavalcada encara queda una mica lluny, és en boca de tots que els Reis s’acosten i que cal fer més bondat que mai.

És bonic veure les cares il·lusionades de petits i grans quan arriba la nit de Reis. Veure els Mags que, amb la seva màgia, passegen per viles, pobles i ciutats per a anunciar que ja són a lloc i que estan a punt per a la seva nit més intensa és un privilegi. La cavalcada de Reis és el moment més especial entre els infants i els Reis d’Orient. Les seves mirades es creuen, brillen i confirmen que els vells i nous coneguts via postal, s’han retrobat i certifiquen que la màgia està en el seu màxim nivell d’efervescència. Tan de bo poguessin arribar a totes les cases... Però ja se sap, la màgia dona pel que dona...

JA VÉNEN ELS REIS

A la  ciutat hi ha sarau, 
neguit generalitzat. 
Els carrers són plens de gent 

Il·lustració Mònica Pinyol

i els nervis anar creixent. 

Tots els nens molt abrigats,  
amb els ulls oberts com plats, 
esperen amb aire impacient,  
la cara dels Reis d’Orient. 

“Ja s’acosta la cavalcada!” 
Ho crida rient la mainada. 
“Ja s’endevina el gran estel. 
Llançaran algun caramel?” 

Ara ens passen per davant, 
el rei Negre, el Ros i el Blanc.  
Es fan tips de saludar, 
quin mal els deu fer la mà!   

Els Reis Mags s’han passejat, 
i atentament han observat. 

Han quedat tan envadalits 
amb els somriures dels petits  
que quan els vegin tots al llit, 
treballaran tota la nit.  
                  Emma Muriel

F de festes, f de família

Les festes de Nadal són una bona excusa per a uns i un martiri per a altres, quan es tracta de trobar un motiu per fer una trobada familiar. Els nens i nenes són els que més gaudeixen d’aquestes trobades. Per ells són moments per gaudir de totes les persones que els vinculen i per abastar alhora els referents que més volen i necessiten. Molts menuts, per Nadal, encara que no ho sàpiguen, reben el millor dels regals: l’escalf de la família.

Per altra banda, trobem els que mandregen a l’hora d’organitzar un àpat nadalenc, una trobada amb aquella part de la família que només es veu un parell o tres de cops l’any a tot estirar. Aquestes persones, que defugen d’aquest tipus de convencions, deuen preferir menjar tranquils, sense aquella parentela que et cus a preguntes i que es posa on ningú l’ha demanat.

Fet i fet, sigui com sigui, hem de buscar sempre la part més positiva d’aquests retorns a casa, de les mirades curioses, dels vers de Nadal dalt de la cadira, dels temes de conversa delicats, dels plats buits que s’omplen per l’art de la màgia d’algunes àvies, de les sorpreses, de les sobretaules de vergonya aliena i de les desafinades nadales. Si tenim la sort de ser-hi, aprofitem qualsevol moment, que quan passa ja no torna. Les trobades van buscades, si les tenim som afortunats! (encara que de vegades costi de veure, aquesta fortuna...)

FAMÍLIA

Per Nadal, 
cada ovella 
al corral 
i cada àvia 
amb davantal, 
mentre el timbre 
del portal 
treballa molt, 
més del normal, 
i el ramat, 
fent sidral, 
seu a taula 
tal com cal  
esperant l’àpat 
al punt de sal. 

Per Nadal, 
tots a casa, 
bé s’ho val! 
            Emma Muriel

TREBALLS FORÇATS

Sempre he pensat que els arbres de Nadal vius o talats els fan patir molt a dins les cases. Puc entendre que no tinguin sistema nerviós com nosaltres, ja se que no tenen sentiments com els entenem nosaltres, però sento que no els fan cap bé. Als avets vius no els fan cap bé, perquè no estan al seu entorn proper i als avets talats, perquè agonitzen en els seus últims dies de vida.

L’esser humà sempre s’ha beneficiat dels elements naturals per a sobreviure, està clar, però en aquest cas és per a simple gaudi. És bonic guarnir les branques d’un arbre, el vestim elegant per una ocasió especial, però sempre hauria d’estar arrelat a la seva terra i així no li faríem cap mal. Els arbres a dins de casa, a la seva manera, pateixen i no n’hauríem de ser responsables d’aquesta situació. Hi ha alternatives.

TREBALLS FORÇATS

Ai mare quina calor!
Aquest any és el pitjor. 
No se si ho aguantaré, 
jo crec que m’ofegaré.  

Plantat al gran menjador, 
prop de la calefacció,
sort en tinc de la humitat 
de l’aigua que em posen al plat! 

Fer d’arbre de Nadal 
és d’allò més animal. 
                                 Emma Muriel

Vull una nevada!

Per aquests mons on visc, la neu és escassa i somiem amb el dia que es lleva blanc o amb la nevada sobre dels nostres caps. El Nadal blanc només el cantem, el veiem a les pel·lícules o el somiem desperts. Aquí, on la neu és una festa, ens alegraria poder tenir, de tant en tant, un nadal emblanquinat de nit, com un regal entranyable que miraríem per la finestra, i de dia perquè els infants tinguessin el seu parc nadalenc més natural.

VINE NEU, VINE!

     

Jo tinc una bufanda

apunt per fer servir.

Miro per la finestra,

la neu no vol venir.

Pregunto a la mare:

quan em podré vestir

amb la meva bufanda,

de l’arc de sant Martí?

És Nadal, faig vacances!

No vull el meu coixí,

fer boles i un ninot,

això està fet per mi.

Vine neu, vine ràpid!

Tinc ganes de sortir,

vull veure com voleies,

com pintes el jardí.