Torrons d'Agramunt

La primera paraula que em ve al cap quan sento anomenar el torró és Xixona, però he de reconèixer que a Catalunya també tenim bons mestres torroners, sobretot a Agramunt. Vaig tenir l'honor de poder visitar Torrons Fèlix ja fa un bon grapat d'anys. Em van obrir les portes de casa seva per a un encàrrec molt especial: dos petits aprenents van poder aprendre de la mà d'una gran persona i d'un equip de deu, com s'elaboren aquests dolços que traspassen les festes de Nadal. De l'experiència va sortir-ne una auca per a llepar-se'n els dits. Pensant en totes les persones d'aquesta empresa artesana i familar, fa un temps em va sortir aquest poema.

TORRONS D’AGRAMUNT

Una roda,

lluna plena,

sol, solet,

bo de mena.

Pa d’àngel,

avellanes,

ben blanquetes

i ensucrades.

A Agramunt,

torroners

l’elaboren

a milers.

Per Nadal,

energia

que ens caldria

cada dia.

            Emma Muriel

El Nadal torna a casa, torna...

Fa més o menys un any, vaig engegar aquest blog, per tal de donar a conèixer els meus poemes i així cedir-los a tothom que li puguin fer servei. Quan vaig començar a fer el recull dels textos que havia anat fent servir al llarg dels meus anys d'ofici, vaig recopilar primer els poemes de Nadal. Mica en mica, n'he anat penjat d'altres temes, quasi sempre relacionats amb l'època de l'any on estava. 

Aquests dies, tornaré als meus orígens i penjaré entrades relacionades amb les festes nadalenques. Molts nens i nenes de Catalunya tenen el seu primer contacte amb la poesia amb les cançons que els cantem les famílies (espero que les famílies encara cantin) i també en el moment de recitar el vers de Nadal a dalt de la cadira. La poesia és el joc de les paraules i com a tal, els infants l'acullen i se la fan seva de seguida. Ja ho he comentat altres vegades, però, continuo pensant que es recita poc, que es juga poc. 

Així doncs, un poema dolç per tornar a pensar en el vers de Nadal, fem memòria i juguem amb el llenguatge.

XOCOLATINES
Aixeco la manta

del meu vell tió,
ja se que s’hi amaga
només per la olor.

Són xocolatines
de colors brillants,
mossegades dolces
que agraden a tants.

De cacau i sucre
són un gran tresor,
bitllets i monedes
que recorden l’or.

Sardines de llauna
per grans i petits
són de xocolata,
te’n llepes els dits.

Sens dubte els paraigües,
els meus preferits,
perquè els embolcallen
papers divertits.

Acotxo amb la manta
el meu vell tió,
li dono les gràcies,
li faig un petó.
               Emma Muriel

Temps de tardor

Sembla que mica en mica la tardor es consolida. Aquest any no ens ha volgut portar massa pluja i els micel·lis s'han guardat la florida per l'any que ve, espero! Les estampes de tardor van apareixent mica en mica i ens deixen contemplar la bonica paleta de torrats d'una estació que serveix per fer cau i net. Anem caminant cap a l'hivern, algunes vinyes ja ens el mostren, els temps van canviant. M'agrada més la vinya que es va tintant de grocs, vermells i marrons i últimament els pagesos la poden sense donar-li temps a madurar. Ens haurem d'acostumar a aquesta estampa: tardor descafeïnada i ceps pelats.

TARDOR

Boscos que es despullen,

fulles voleiant,

bolets que apareixen,

cargols passejant.

Magranes que esclaten,

olives pesant,

tenim mandarines,

per anar tastant.

Calor que no marxa,

fred que es va acostant,

hauria de ploure,

temps que va canviant.

Tardor que repinta,

decora tacant,

els verds ella esborra,

arbres va torrant. 

                              Emma Muriel

Arc de Sant Martí

Avui, un caminet de colors. Els meus alumnes d'enguany han començat a caminar-hi i estant omplint de colors per allà on passen. 

És un fenòmen de la llum preciós, fins i tot màgic. Quan plou i fa sol, hi ha un moment just, on la claror del cel t'indica que si treus el cap per la finestra, segurament veuràs més o menys clar el bonic arc de Sant Martí.

AVÍS DE COLORS

Plou molt a prop d’aquí!

Diu l’arc de Sant Martí.

M’ha cridat per la finestra

al llevar-me aquest matí.

La pluja ve de camí!

Diu l’arc de Sant Martí.

Si el bon sol se m’acomiada,

me n’entorno al coixí.

                          Emma Muriel

LA CASTANYERA JA ÉS AQUÍ!

Aquests dies que la tardor sembla que ja es vulgui quedar per aquí, ve de gust trobar-te la paradeta dels castanyers muntada. És un identificador de la fresca i l'olor de les brases ens desperta el caliu dels focs que aviat vindrà de gust encendre. 

L'olor de castanyes torrades no canvia i malgrat no faci un temps fred tan rigorós com dècades enrere, comprar-ne una paperina de tant en tant t'alegra els records de quan a l'escola cantàvem el Marrameu.

JA ÉS A LLOC LA CASTANYERA

Al carrer principal s’hi ha posat la castanyera,

té una parada de fusta amb producte de primera: 

moniatos i castanyes cuits amb tota destresa,

el punt just de cocció és la seva saviesa.

Unes lletres lluminoses fan d’anunci i reclam,  

paperines enfilades guarneixen l’estand. 

La llenya, la té endreçada sota el bell mostrador

i el foc rep els clients que agraeixen l’escalfor. 

Tots els infants li pregunten on té el seu mocador 

i els diu que no en porta que ella sempre té calor. 

El que sí que mai no es deixa és el seu gris davantal, 

amb butxaques grosses per guardar qualsevol mal.

Al carrer principal la castanyera ens espera, 

per vendre els seus productes amb la mirada sincera. 

És la cara amable dins carrers sense ulls i freds 

que esperem cada tardor com quan érem petitets.

                                                           Emma Muriel

L'OCELL ENGABIAT

Avui és un dia per obrir les gàbies. Els ocells han de poder volar lliurement cap on els plagui. Han de fer batre les ales per poder trobar un lloc plàcid per a viure en pau. Ningú té dret a contemplar la seva bellesa amb l'egoisme d'algú que se'n creu l'amo, només perquè un bon dia se'l va fer seu, tancat. Ell, cobard, al recloure'l, manté la por d'obrir-li la porta, perquè sap que no farà ni una volada enrere per a tornar entre reixes. L'ocell no vol l'amo, l'ocell no vol menjadores ràncies, ell s'espavila per no passar gana. Avui és un dia per odiar les gàbies.

L'OCELL ENGABIAT 

Entre barrots refila 

l’ocell engabiat. 

I l’amo amb cru orgull 

el mostra tot inflat.

Les ales li baten,

fa salts estroncats

per barres de ferro,

tallant llibertats.

Canta amb alegria,

futurs albirats,

que els anhels de vida

seran forts embats

Unes mans petites

li mostren forat,

l’ocell per fi canta,

vola amb llibertat.

Estols fan volada,

cap gàbia els combat.

Les ales els porten

al futur somiat.

                    Emma Muriel 

Ja surt un bolet

La tardor té molts encants. Un dels més encestrals, dels que més ens connecten amb la natura, és el fet d'anar a buscar bolets (o a caçar, o a collir, o a plegar, o...). Quasi hem perdut tota reminiscència del nostre passat com a recol·lectors, però d'aprofitadors de bolets encara en som uns quants.

Des de fa uns anys hi ha hagut com una moda que ha portat una gran massa a, quasi, saquejar els prats i boscos on la olor de bolets ens arrossega embriagats. Per sort, moltes de les persones que tenim avis pagesos o família procedent de llocs muntanyosos, i també persones que s'estimen la natura, hem mamat aquesta cerimònia de tardor des que som menuts. Hem après, veient els nostres grans, la cura que es mereix el bosc a l'hora d'anar-hi amb un cistell a la mà. Collir un bolet ha de ser un suspir, ha de suposar el mínim impacte per la resta del fong i per la flora o fauna del bosc. Benvingudes les modes, però que siguin respectuoses amb l'entorn que tant ens regala.

             EL BOLET

             M’agrada la molsa,
             l’abric dels cuscons,
             les zones humides,
             els verds i els marrons.

             Quan la terra tova,
             em deixa sortir,
             trec el nas a fora
             i em deixo collir.

             Abans les espores,
             ja he deixat anar,
             perquè altres com jo
             puguin destacar.

             Si el bosc vols que pinti,
             amb els meus colors,
             quan vinguis a veure’m,
             cuida el sotabosc.

                                     Emma Muriel