Vent, quina mandra!

Avui les branques reposen, ahir van tenir un dia mogut. Quan no tinc més remei que anar amunt i avall pel carrer els dies de ventada, és com si em posés dins d'una mena de scape room on, per superar el repte, has d'arribar a lloc sense que cap branca, test, ni embalum indeterminat et vagi parar a la testa. Quina tensió que em genera! Certament, a mi el vent m'esbutlla la vida.

Photo by Natalie from Pexels

EL VENT

Jo no sé el seu camí,

d’on ve, ni per on passa

i encara que ho voldria,

no el podria pas seguir.

Sovint el veus venir,

de vegades corre massa,

però encara que ell voldria,

no em farà moure d’aquí.

                         Emma Muriel

LLENTIES A CREMADENT

Fa un grapat d’anys, jo em pensava que les llenties eren un plat d’aquells de la mandra, un plat de cullera que feia son a molts nens i nenes a l’escola, a casa i, fins i tot, a casa de les iaies, que segur que les feien per llepar-se’n els dits. Resulta que estava ben errada! Conec una bona colla de menuts que gaudeixen de les llenties, que se les mengen a cremadent i que les esperen com si fos un àpat de la llista del preferits. 

És important que els infants puguin tenir a l’abast els llegums, les verdures i les fruites de ben petits. Ens toca als adults acostar-los bons aliments com les llenties i, de vegades, les deixem una mica de banda. Reivindiquem les llenties!

VULL LLENTIES

Quan hi ha gana per dinar

i la taula he de parar,

endevino què hi haurà

per la flaire del menjar.

Quina sort! Avui cullera

que faré servir primera,

per les llenties que al plat,

ben aviat faran forat.

Van tan ben acompanyades

amb verdures estofades,

que per ser un plat contundent

agrada força a la gent. 

Quan hi ha gana per dinar

i llenties per menjar,

em podré ben d’atipar

sense haver de llescar pa.

                                   Emma Muriel

És Carnaval!

Setmana de Carnaval, de disfresses, de rebombori, de música, de gresca i sarau. Dit així, m'atavala una mica, em cansa i em posiciona clarament al costat de la Vella de set peus. En aquest món ha d'haver-hi de tot. Si per uns el Carnaval és una empenta d'energia i alegria, per altres és una festa per esquivar, tot desitjant que arribin dies de calma. Sí, sóc una mica Quaresma jo, què i farem...

L'únic que salvo del Carnaval és la varietat de menges d'aquests dies: merenga, coca de llardons, botifarra d'ou, truites i, segurament, moltes d'altres que desconec i que també deuen servir per llepar-se'n els dits, com a mínim. Així doncs, que visqui el Carnaval i totes les tradicions que l'acompanyen, així, tothom content!

CARNESTOLTES

Per Carnaval, tot s'hi val,

que la gresca no fa mal,

coloraines, robes fines,

paperets i serpentines.

Tot comença el Dijous Gras

que ve el rei amb antifaç,

diu que és ell ara el que mana,

pel cap baix, una setmana.

Hi ha qui surt ben disfressat,

hi ha qui acaba amb mal de cap,

cada poble té el millor,

ho diu la tradició.

I quan s'enterra la sardina,

tothom torna a la rutina,

la cendra del Carnestoltes

és el cant de les absoltes.

Per Carnaval, no tot val,

que s'acabi és un regal.

Això ho diu aquell qui amb esma

vol que arribi la Quaresma.

                             Emma Muriel

Un llenguado! El veus?

El fons del mar no m'ha cridat mai massa l'atenció, però he de reconèixer que quan el puc observar en una pantalla, el fons marí és bonic, màgic i hipnòtic. Per allà baix hi ha mil i un móns i tota una vida plena, tant o més intensa com la que hi ha tocant de peus a terra.

LLENGUADO
Aplanat com una coca,
el llenguado para quiet.
Amagat no el trobaria
ni l’espia més expert.

El vell art del camuflatge
ens el pot ben ensenyar.
Quan convé treu la disfressa
tot només per despistar.
                         Emma Muriel

Salts a bassals

Portem uns dies de calma, però d’una calma que cansa, perquè és una calma massa còmode amb una temperatura que no toca. És un hivern poc hivern. Quan fa un parell de setmanes teníem la llevantada sobre els nostres caps, fins i tot van fer acte de presència llamps i trons que anaven de bracet amb els cops de vent que tot ho removien. Quins dies més complicats... Però la quietud va arribar, el sol es va deixar veure, però no el suficient per assecar els tolls, bassals i pèlags... Així doncs, ben equipats vam fer un bon mullader!

BASSALS

Camí de l’escola,

avui ja fa sol,

però a la mullena

marxar prou li dol.

Els dies de pluja,

resten als carrers,

mirallets que esquitxen

a nens riallers.

Xip, xap amb les botes,

de tots els colors,

els bassals es buiden

de bots i rebots.

                            Emma Muriel

Photo by Matthias Zomer from Pexels

Ofici de mestra

No sabria dir quan va ser la primera vegada que vaig tenir clar que volia ser mestra. Crec que de ben petita, a parvulari, ja era un ofici que anomenava. Poc a poc el vaig anar consolidant com a primera opció laboral. No m'imagino fent una altra cosa... 

Totes les feines són vocacionals, unes més que d'altres, però la docència s'identifica clarament amb un sentiment de vocació de servei i d'acompanyament. Gaudeixo cada dia compartint amb els infants i aprenent a cada pas. Jo sóc una mestra que aprèn, que s'embadaleix veient com els infants fan passes endavant per a poder volar i ser feliços. Tinc molta sort de poder anar cada dia a l'escola!

MESTRA 

Vaig a l’escola, 

no sóc infant. 

Tinc una bata, 

tot i ser gran. 

Faig la rotllana, 

pinto amb colors, 

també faig fila 

si anem més de dos.  

Surto a fer esbarjo, 

jugo al sorral, 

a més vigilo 

que no es prengui mal. 

Marxo d’escola, 

cap a les cinc, 

l’endemà hi torno, 

és l’ofici que tinc. 

                         Emma Muriel

Flocs de neu, gel dibuixat

Ple hivern. Per la televisió, imatges de gebrades que transformen el paisatge. Les branques aguanten la capa de gel que sembla voler escapar-se de la seva trampa de fusta, però no pot. L'aigua en moviment ha d'esperar les hores de sol esporuguit, perquè ha quedat parada del fred que fa.

I més amunt, neva que neva, l'aigua voleia, cau suaument i lenta. Cada floc és únic, disseny exclusiu que no es deixa veure clarament. Els ulls només veuen la meravella de la caiguda silenciosa de la neu, que no és poc!

FLOCS DE NEU

Tots ells s’assemblen,

cap és igual.

Joies de vidre

com fa la sal.

Els seus dissenys

són obres d’art.

Floquets de neu,

un món a part.

Massa petits

per ser mirats.

Voldria veure’ls 

sempre augmentats.

                     Emma Muriel