Nadal per tot l'any

Avui és Santa Llúcia. Aquest és dels pocs dies del santoral que tinc controlat, sobretot perquè està relacionat amb les tradicions de Nadal. Tretze dies, tretze dies... Arribarà Nadal, passarà com cada any i en molts casos ens n'oblidarem fàcilment de tota la càrrega emocional que els anys ens han transmès... Pau, solidaritat haurien de ser paraules de tot l'any, no només per anomenar aquests dies. Evidentment, com en molts casos, no podem generalitzar, però desgraciadament no estem en un món on aquestes paraules acompanyin el dia a dia dels pobles, ben al contrari. Per sort, sempre hi ha persones que intenten fer un mon més just, més enllà dels desitgs de Nadal.

EL MILLOR NADAL DEL MÓN

Jo m’imagino el Nadal, 
una festa de tot l’any, 
no només de quinze dies, 
sinó és tot un vil engany. 

Tot plegat és alegria, 
pau, amor i germanor, 
per tota la geografia, 
no només al meu racó. 

Open Arms no és necessària, 
UNICEF ja no existeix, 
Intermon, tan solidària, 
ja ningú no la coneix. 

Els països no fan guerra, 
no hi ha tràfic de menors, 
tothom és a cada terra, 
no existeixen els temors. 

La natura no s’ofega, 
essers vius creixem en pau, 
cap govern no busca brega, 
somriu el Planeta Blau. 

Tan de bo que un dia arribi 
que això sigui veritat 
i que no només estigui 
donant voltes al meu cap.  
                       Emma Muriel

Fins i tot amb caganer!

L'hivern passat, uns bons amics ens van portar a visitar un pessebre grandiós. Hi havia de tot: animals, pagesos i pageses, un mercat, zones desèrtiques i zones humides i, és clar, el naixement. Era bonic de veure i t'hi entretenies una estona llarga. A cada racó de món on es fan pessebres, tenen les seves tradicions, les seves figures, els seus estils... A Catalunya està clar el nostre personatge insigne és el caganer.

TOTS AL PESSEBRE

Al pessebre català,
tothom té el seu paper,
pastorets i un rabadà,
fins i tot un caganer.

Les figures representen
qualsevol dia feiner:
menestrals, dones que renten,
fins i tot un caganer.

Tots es mostren enfeinats,
pagesos i el carreter.
Uns treballen amagats,
fins i tot un caganer.

Personetes de muntanya,
en camins o bé al carrer,
una escena que acompanya,
fins i tot amb caganer.

                Emma Muriel

Un minimon fet pessebre

Cada casa és un món. Les famílies fan el pessebre a la seva manera. N'hi ha que són tradicionals i en paren un de clàssic amb molsa, suro i figures heredades dels avis, altres són més minimalistes, hi ha els pessebres eclèctics amb figures clàssiques, de plàstic o fusta, tot ben barrejat. Ara també hi ha famílies amb fills que fan un minimon on tot és permès i l'espai és un joc més.

 
FARÉ EL PESSEBRE

Aquest any per fer el pessebre,
vull tenir quatre retalls
que seran com herba verda
per ovelles i uns quants galls.

Per les cases, taps de suro,
pels camins, uns encenalls,
sorra fina per les dunes,
llacs i rius fets de miralls.

Potser hi poso els meus Playmobil,
dinosaures amb plomalls
i també hi haurà vehicles,
que acompanyin els cavalls.

Vull posar-hi una família,
ara no entraré en detalls,
però serà la que a mi em sembli,
no aniran amb estripalls.

Aquest any per fer el pessebre,
no vull pas masses treballs,
ha de ser un joc alegre,
que no sigui un destorball.
                       Emma Muriel

També venen tiones!

Últimament veig que arriben tiones a algunes cases. Unes porten melena, d'altres pestanyes ben pentinades, algun llaç o galtes rosadetes. Es veu que sempre hi havien sigut, però mai les havíem vist, eren invisibles a ulls de la majoria. Està bé que tinguin cara, que les valorem com fem amb els tions habituals, ja que segur que fan la mateixa feina. 

Potser els propers tions seran sense gènere definit, cosa que seria el més normal. Però ja se sap, avui en dia el gènere d'una paraula, com ara la que ens ocupa: tió o tronc, es confon amb el gènere humà, en part per la personificació que fa anys que fem de l'element. Per tant, si el personem com a home, vell o nen, és lògic que també ho fem com a dona, vella o nena. Així doncs, tions o tiones, us esperem! 

                LA MEVA TIONA

                La tiona ha arribat,
                reposa al seu racó,
                ja té a punt el seu plat
                i manta de cotó.

                Al cap la barretina,
                per cada peu mitjó
                i una mandarina
                per fer el ressopó. 

                Em fa companyia,
                mai caga carbó.
                Ella no m’espia.
                Li estampo un petó.

                La meva tiona
                aviat cagarà
                i com ha vingut,

                tornarà a marxar.

                                 Emma Muriel

ARBRE DE NADAL I MÉS...

El Nadal ve acompanyat de moltes tradicions, unes del territori i d'altres que es van quedant, dibuixant noves formes de dir a tothom que ha arribat el temps nadalenc. L'arbre de Nadal és una d'elles. És difícil que jo entengui com es pot tallar un arbre per tenir-lo dins del menjador unes setmanes i després cremar-lo o fer-ne adob. En paisos on la silvicultura és un mode de vida, potser és una manera d'aclarir els boscos o tenen més arbres per tal·lar. Encara és més qüestionable posar al menjador un arbre de gust dubtós, mig escabellat i de plàstic, per molts guarniments que li posem. S'ha de reconèixer que un bon arbre de Nadal guarnit fa festa i vesteix l'ambient d'alegria. Complicat decantar-se per una opció...

Podem trobar quina és la opció menys agressiva pel medi... Hi ha una opció que no ho és gens, guarnir un arbre del jardí.

ARBRE DE NADAL

El meu arbre és bonic,

té les branques de seda

i llueix presumit,

repintant la nit freda.

El miro embadalit,

des de l’habitació,

enfilat sobre el llit,

ja no veig la foscor.

El jardí, que és petit,

em regala alegria

i el meu arbre em fa ric

de llumets i de vida.

I el que és més divertit 

és que quan no és Nadal,

l’arbre és també un regal,

creixent sa i eixerit.

                                     Emma Muriel

NADAL, TOTS AL CORRAL...

Aquest blog va començar fa uns anys per a poder compartir els textos nadalencs que he fet durant tants anys d'escola, per a treballar-los amb els meus alumnes d'infantil. 

L'entrada d'avui i les properes faran honor als orígens del blog: a la temporada nadalenca. Tot i que aquest any ens han canviat les vistes, la celebració del Nadal no ens la podem perdre, les tradicions han de ser la flama que mantigui els valors més sincers de la celebració. 

Respectant el fet religiós, hem de viure les festes a la nostra manera, creguem en el que creguem, celebrar sempre. Hem d'aprofitar qualsevol escletxa de llum. per viure plenament, encara que sigui a estones. 

Aquest any complicat ens ha capgirat del tot el món, però poc a poc la ruta s'anirà refent i els que seguim, o segueixin, ho farem el millor possible per entomar tot el que vagi venint... També les bones coses!

NADAL AL CORRAL

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
tots l’hem de poder fer
igual d’especial.

El Tió puntual,
guarniments i un fanal,
foc a terra o braser,
imatges de postal.

Dinar col·loquial,
sense massa sidral,
també pot anar bé,
sense cants, ni timbal.

Un cap d’any informal,
amb un àpat frugal,
esperant que el que ve
sigui molt més normal.

Els tres Reis al portal
deixaran un regal
i un sac de carbó ple,
tot pel virus mortal.

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
el silenci al carrer
allunyarà tot mal.

                     Emma Muriel

Fa l'elefant...

Vet-ho aquí un animalàs que imposa per la seva presència. A la sabana africana no hi ha ningú més amb el seu caminar calmós, ni amb el seu aspecte venerable. És, sense cap mena de dubte, la bèstia terrestre més robusta i gegant. D'aspecte tranquil, sobta veure per la televisió les manades desbocades quan hi ha perill o quan troben algun destorb que els pugui molestar. 

ELEFANT

Amb la trompa ben enlaire
tot ho ensumes amb delit.
Busques un feix de verdura
que segur et farà profit.

La calor de la sabana
saps com fer-te-la passar.
Amb la dutxa incorporada
no et pares de reumullar.

                         Emma Muriel