L'oreneta primera

Fa alguns dies vaig veure la primera oreneta de la temporada. Alguns dies després ja eren una colla que voleiaven a mitja tarda pel jardí i l'hort de casa. Entraven i sortien del cobert on cada any fan niu. Fa feliç pensar que han tornat a casa, allà on van néixer. Però de fa uns tres o quatre dies fins avui, la primavera ens recorda que l'hivern encara té coses a dir i les orenetes no deuen entendre massa què passa. No voleien, deuen estar en algun raconet arraulides esperant poder anar per feina. A veure si la bonança torna i amb ella la normalitat primaveral.

                UNA ORENETA

                Des de la finestra del menjador,

                els ulls reposen mirant el cel,

                la ment es banya en la calma,

                és l’estona de la vida lenta.

                Avui a mitja tarda,

                ballaven els fils.

                Per què ballaven?

                Per una parada,

                per una visita esperada,

                la primera oreneta,

                es gronxava

                i descansava.

                                    Emma Muriel

Vent inoportú

El vent i jo no som amics. El tolero en aquells dies de calor d'estiu, quan bufa lleument al vespre. Habitualment el trobo pesat i m'acostuma a portar mal de cap i poques ganes d'estar-me al carrer. Entenc que fa la seva feina i, fins a cert punt, deu ser necessari, però que es passegi una estona i marxi tal com ha vingut. Quan tot es calma, sembla que tot es torni a posar a lloc.

ESBUTLLAT

Destorb a tota hora, 

amo del carrer, 

sonador de danses 

sense balladors. 

Pur xiulet macabra. 

 

Visita inoportuna, 

força bruta invisible, 

ras corredor valent. 

Mou estabilitats, 

portador de paquets 

no volguts, ni comprats.

Ingrat insolent, 

fuig, maleït vent. 

                Emma Muriel

Temps de mones i padrins

Ens trobem en plena Setmana Santa. D'aquesta setmana tan litúrgica, el que més m'agrada és la tradició de regalar la mona al fillol. Se que totes les tradicions emmarcades en festes religioses, com la Setmana Santa o la Pasqua, son molt significatives pels creients, però pels que ens allunyem de les creences, no hi ha com aprofitar el que ens serveix per sentir-nos propers als que estimem. Ser padrina és un goig, a mi em fa molta il·lusió. A més, avui en dia crec que la tradició de la mona de Pasqua ha esdevingut com la coneixem gràcies a la suma de moltes cultures i generacions. I la suma continua, ja que en un futur ves a saber com es mantindrà. Per exemple, abans, en temps dels meus avis i pares, la mona sí o sí s'havia d'anar a buscar a cal padrí. Avui, la cosa s'ha flexibilitzat i els padrins porten la mona on faci falta. Tampoc fan falta padrins, hi ha pares o mares que regalen la mona als seus fills o hi ha amics que la porten de postres per acompanyar una bona sobretaula.

                                            

        LA MONA

        Aniré a cal meu  padrí                                           

        a buscar la meva mona,

        ell l’ha triat per a mi,

        segur que serà bufona.

        No hi faltarà algun pollet,

        potser hi haurà algun plomall,

        I al mig bona xocolata,

        en forma de gallina o gall.

                            Emma Muriel

Ja és aquí la primavera!

Encara que jo sigui de tardor, la primavera és esperada. Penso que cada estació té el seu encant. A mi, fins i tot l'hivern m'agrada. Aquests dies, després d'uns mesos de fred i nuesa, és agradable veure com l'entorn es va despertant i el verd tendre tenyeix camps, marges i prats. Per no parlar de l'estesa de flors silvestres que tenen, en la primavera, l'escenari volgut per lluir-se. Igualment, els jardins, malgrat hi ha flors per a cada època, són l'ufanor, la primavera és l'estació reina per a gaudir-los al màxim. Aprofitem-la doncs, que passa ràpid!

PRIMAVERA

El sol que truca,

ja vol entrar,

la primavera

ens vol portar.

Les flors l’esperen,

des del llindar,

bons dies sonen,

al campanar.

Ocells fan festa,

piulen enllà,

totes les branques

volen brotar.

El sol que riu,

ja és el pilar,

la primavera

ens fa estimar.

               Emma Muriel

El fred no vol marxar

Aquests dies ja s'olora la primavera, però el fred no vol marxar. L'hivern encara té coses per explicar i nosaltres les escoltem, no ens toca d'altra. L'únic contratemps en tot això és la gelada, que fa trontollar el cicle dels fruiters que ja han florit. I quin goig! 

Quan l'hivern estigui convençut de la seva partida, tindrem uns dies de calma. Per part meva, duraran poc, perquè la calor intensa no m'agrada. Llavors, trobaré a faltar la manta.

    MARXA L’HIVERN
    Adéu hivern, adéu vent fred,
    pren les gelades i el silenci.
    Carrega el blanc, deixa-ho tot net.

                                                                            

    T’enyoraré, voldré l’abric,
    quan el sol cremi el camp i el poble
    preguntaré: per què has fugit?

    T’espero hivern, vine quan toqui,
    la tardor t’obrirà la porta,
    que cap contratemps no ho trastoqui.

    Tornaràs hivern, calmant l’entorn,
    portaràs la dormida sana, 
    la volta al sol durà el teu torn.
                                        Emma Muriel

Bunyols de vent

Quan jo era petita per Quaresma hi havia bunyols dos cops per setmana, el dimecres i el divendres. Ara en canvi, a molts forns i pastisseries n'hi ha cada dia d'acabats de fer. L'oferta i la demanda han fet que la Quaresma sigui dolça cada dia.

            BUNYOLS DE VENT

            Una meravella dolça,

            boletes amb el gust ple,

            farcides com les capsetes

            o buides, no els cal res més.

            Queda l’aire que les omple,

            fent mossecs fins i lleugers,

            formant aromes que es mengen,

            la màgia dels pastissers.

            Entren bé a qualsevol hora,

            de nit o a l’hora del té.

            Si els veus et fan dentetes,

            dius -n’agafo un només.

            Quan n’hi ha a casa, l’olor et tomba,

            no els pots deixar per després,

            doncs tot el sucre que tenen

            fa addictes llaminers.

                                    Emma Muriel

Fruiters florits

                

L'hivern i la primavera es van passant la pilota aquests dies. Els arbres aguanten el seu joc i van fent la feina. Els fuiters van florint acompassats, primer uns i després els altres. La llàstima és que les branques vestides de pètals no duren gaire. Per sort, enguany, a hores d'ara, no està fent masses ventades i els pètals van caient quan toca.

ARBRE FLORIT

Flors a les branques,

tel estampat,

pètals de seda,

               arbre mudat.

            El camp festeja

      però ja sap

que en poquets dies

s’haurà acabat.

La muda blanca

cau a desgrat,

el model verd

ja treu el cap.

                        Emma Muriel