El Tió ja té gana

El temps de Nadal cada vegada arriba abans. Els Tions ja es van posant a punt per arribar a moltes cases que els rebran amb ganes. De tota manera, no cal que arribin molt aviat, sinó els consentirem massa i agafaran un empatx.

QUÈ MENJA EL TIÓ?

EL MEU TIÓ

DEMANA AL SEU PLAT

UNES MANDARINES

I PA TORRAT.

LI DONO GALETES

I MAI NO LES VOL.

VOL PELLS DE PATATA

I FRUITA AMB PINYOL.

MESURA LA GANA,

SAP QUÈ LI CONVÉ

I QUAN ÉS EL DIA

ELL CAGA MOLT BÉ.

CAGA XOCOLATA,

NEULES I TORRONS.

PER UNA VEGADA!

SÓN ELS SEUS PETONS.

                    EMMA MURIEL

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA

                    Una fruita coronada 

                    madura tendra al jardí,

                    a la branca es fa pesada,

                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,

                    s’esberla fent un camí,

                    deixant-se veure farcida

                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,

                    per postres o a mig matí,

                    la reina i dolça magrana

                    abdica només per mi.

                                            Emma Muriel

UNA MADUIXA SEMPRE ENTRA BÉ

Ara mateix no és temps de maduixes, però quan els teus alumnes d'infantil 3 decideixen ser la classe de les maduixes, no et queda altra que dedicar-los un poema. Aquests curs serà temps de maduixes tot l'any!

MADUIXA

Tinc una maduixa

a la meva mà.

Què faig?

Me la menjo?

O la deixo estar?

L’acosto a la boca,

la vull mossegar.

La miro,

l’ensumo,

Quina olor que fa!

Nyam! Ja la mastego.

Una només?

Que dolça!

Que fresca!

Que bona que és!

                    Emma Muriel

UNA MANDARINA

De les fruites de tardor, la mandarina és la que més m'agrada. Una capseta dolça plena de grills sucosos, fàcil de menjar i, a sobre, saludable.

MANDARINA

Un grill de mandarina,

Per a la meva nina,

dos grills per a la padrina,

tres grills per a la veïna,

la resta per a ma cosina.

Per a mi una de sencera,

si ningú no m’amoïna,

que una mandarina

sempre és cosa fina.

                          Emma Muriel

TARDOR ARRIBADA

Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.

TARDOR
La tardor ja arriba.
M’ho ha dit el vent,
encastant-me una fulla
a la finestra.

L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.

La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.

La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.

                        Emma Muriel

UN GAT

Els gats que campen sols pel poble, tot i tenir casa, són amos i senyors de cada carrer, de cada jardí i de cada plaça. A casa meva, sempre tenim visites.

GAT

Avui ha vingut un gat,

crec que és de la veïna, 

testos ha tafanejat

i reposa escarxofat.

Com turista despistat,

a estones ell es passeja 

o bé observa d’amagat

algun pardal, afamat.

Content i prou reposat,

pinxo remena els bigotis,

cofoi marxa carregat

amb el sopar que ha pescat.

                          Emma Muriel

A esmorzar!

Quan ens llevem tenim tots els nostres rituals, la nostra inèrcia particular que ens porta a encarar el dia de la millor manera. L'esmorzar marca la pauta, ens diu una mica qui som o qui serem al llarg de la jornada. La gana s'ensenya. Cadascú li diu quan ha de venir i de quina manera. Els hàbits són els que ens defineixen al llarg dels anys i l'hàbit del primer àpat no serà menys.

            ESMORZAR

            La mare em diu amunt,

            el pare em diu aixeca’t,

            el dia em diu començo

            i jo li dic espera’t.

            Per sort a la cuina

            m’hi espera un bon tec,

            la gana m’apreta

            i ràpid m’assec.

            Primer un bon got d’aigua,

            respirar tranquil, 

            que no val la pena

            llevar-se a tot mil.

            He obert la nevera,

            agafo un iogurt,

            posa que és de plàtan,

            sempre se’m fa curt.

            Faré una torrada

            amb pernil del cuit 

            o amb melmelada

            de qualsevol fruit.

            De peça de fruita,

            avui trio gerds.

            Si no els has tastat,

            no saps el que et perds.

            Acabo com sempre

            amb la xocolata,

            de negra, una presa,

            però en faria quatre.

            La mare em diu som-hi,

            el pare em diu ‘nem,

            el dia em diu ànims,

            jo tip i content.

                               Emma Muriel