diumenge, 23 de febrer del 2020

És Carnaval!

Setmana de Carnaval, de disfresses, de rebombori, de música, de gresca i sarau. Dit així, m'atavala una mica, em cansa i em posiciona clarament al costat de la Vella de set peus. En aquest món ha d'haver-hi de tot. Si per uns el Carnaval és una empenta d'energia i alegria, per altres és una festa per esquivar, tot desitjant que arribin dies de calma. Sí, sóc una mica Quaresma jo, què i farem...

L'únic que salvo del Carnaval és la varietat de menges d'aquests dies: merenga, coca de llardons, botifarra d'ou, truites i, segurament, moltes d'altres que desconec i que també deuen servir per llepar-se'n els dits, com a mínim. Així doncs, que visqui el Carnaval i totes les tradicions que l'acompanyen, així, tothom content!

CARNESTOLTES

Per Carnaval, tot s'hi val,
que la gresca no fa mal,
coloraines, robes fines,
paperets i serpentines.

Tot comença el Dijous Gras
que ve el rei amb antifaç,
diu que és ell ara el que mana,
pel cap baix, una setmana.

Hi ha qui surt ben disfressat,
hi ha qui acaba amb mal de cap,
cada poble té el millor,
ho diu la tradició.

I quan s'enterra la sardina,
tothom torna a la rutina,
la cendra del Carnestoltes
és el cant de les absoltes.

Per Carnaval, no tot val,
que s'acabi és un regal.
Això ho diu aquell qui amb esma
vol que arribi la Quaresma.
                             Emma Muriel

dijous, 13 de febrer del 2020

Un llenguado! El veus?

El fons del mar no m'ha cridat mai massa l'atenció, però he de reconèixer que quan el puc observar en una pantalla, el fons marí és bonic, màgic i hipnòtic. Per allà baix hi ha mil i un móns i tota una vida plena, tant o més intensa com la que hi ha tocant de peus a terra.



LLENGUADO
Aplanat com una coca,
el llenguado para quiet.
Amagat no el trobaria
ni l’espia més expert.

El vell art del camuflatge
ens el pot ben ensenyar.
Quan convé treu la disfressa
tot només per despistar.
                         Emma Muriel

dijous, 30 de gener del 2020

Salts a bassals

Portem uns dies de calma, però d’una calma que cansa, perquè és una calma massa còmode amb una temperatura que no toca. És un hivern poc hivern. Quan fa un parell de setmanes teníem la llevantada sobre els nostres caps, fins i tot van fer acte de presència llamps i trons que anaven de bracet amb els cops de vent que tot ho removien. Quins dies més complicats... Però la quietud va arribar, el sol es va deixar veure, però no el suficient per assecar els tolls, bassals i pèlags... Així doncs, ben equipats vam fer un bon mullader!

BASSALS
Camí de l’escola,
avui ja fa sol,
però a la mullena
marxar prou li dol.

Els dies de pluja,
resten als carrers,
mirallets que esquitxen
a nens riallers.

Xip, xap amb les botes,
de tots els colors,
els bassals es buiden
de bots i rebots.
                            Emma Muriel

Photo by Matthias Zomer from Pexels

dilluns, 13 de gener del 2020

Ofici de mestra

No sabria dir quan va ser la primera vegada que vaig tenir clar que volia ser mestra. Crec que de ben petita, a parvulari, ja era un ofici que anomenava. Poc a poc el vaig anar consolidant com a primera opció laboral. No m'imagino fent una altra cosa... 

Totes les feines són vocacionals, unes més que d'altres, però la docència s'identifica clarament amb un sentiment de vocació de servei i d'acompanyament. Gaudeixo cada dia compartint amb els infants i aprenent a cada pas. Jo sóc una mestra que aprèn, que s'embadaleix veient com els infants fan passes endavant per a poder volar i ser feliços. Tinc molta sort de poder anar cada dia a l'escola!

MESTRA 
Vaig a l’escola, 
no sóc infant. 
Tinc una bata, 
tot i ser gran. 

Faig la rotllana, 
pinto amb colors, 
també faig fila 
si anem més de dos.  

Surto a fer esbarjo, 
jugo al sorral, 
a més vigilo 
que no es prengui mal. 

Marxo d’escola, 
cap a les cinc, 
l’endemà hi torno, 
és l’ofici que tinc. 
                         Emma Muriel

dimarts, 7 de gener del 2020

Flocs de neu, gel dibuixat

Ple hivern. Per la televisió, imatges de gebrades que transformen el paisatge. Les branques aguanten la capa de gel que sembla voler escapar-se de la seva trampa de fusta, però no pot. L'aigua en moviment ha d'esperar les hores de sol esporuguit, perquè ha quedat parada del fred que fa.

I més amunt, neva que neva, l'aigua voleia, cau suaument i lenta. Cada floc és únic, disseny exclusiu que no es deixa veure clarament. Els ulls només veuen la meravella de la caiguda silenciosa de la neu, que no és poc!

FLOCS DE NEU
Tots ells s’assemblen,
cap és igual.
Joies de vidre
com fa la sal.

Els seus dissenys
són obres d’art.
Floquets de neu,
un món a part.
Massa petits
per ser mirats.
Voldria veure’ls 
sempre augmentats.
                     Emma Muriel

dilluns, 30 de desembre del 2019

Congelador ple!

Passem un dies de sopars, dinars, berenars, vermuts. Qui més qui menys comparteix taula amb família, amics o coneguts. Sovint passa que aquestes taules es van omplint de safates, cassoles i soperes que no s’acaben mai buidant del tot. Les neveres ens guarden les sobres, però ens fan allargar els àpats nadalencs una setmana. Jo prefereixo el congelador, que et permet gaudir d’un bon tall d’ànec rostit quan ja no recordes ni quin gust tenia el dia que te’l vas menjar. Avui un petit homenatge al congelador!

        NADAL DE CONGELADOR
        Les taules d’abundància
        són pel congelador,
        com bones garanties
        per omplir bé el sarró.

        Després de tantes menges,
        ja no hi cap res al pap,
        són sobres pels diumenges
        quan dines congelat.

        Sis i set canelons,
        mig pollastre rostit,
        carmanyola de brou,
        fan un altre convit.

        Calaixos i safates
        del meu congelador
        conserven els excessos
        per una altra ocasió. 
                             Emma Muriel

dimarts, 3 de desembre del 2019

CANELONS, mmmm...

Els que ens agrada menjar, el Nadal el relacionem clarament amb els àpats dels diferents esdeveniments familiars. En aquest cas, un poema dedicat a un plat d'aprofitament, a un plat que per molt clara que tinguem la seva confecció, a cada casa tenen el seu gust i els preferits de la majoria acostumen a ser els que ens fa la iaia. Per sort, els canelons són un plat que no només es fa per Nadal, sinó que són bons acompanyants d'un diumenge, de la Festa Major o d'un dia mandrós comprats a la pollastreria de confiança.


CANELONS 
Sant Esteve, canelons,
un gran encert, bona tria,
de cent generacions,
jo en voldria cada dia.

Grans safates omplen forns,
d’una pasta cargolada,
amb la carn cuita als fogons,
dels rostits d’altra jornada.

Sant Esteve, canelons,
de carn, peix o de verdura,
tradició que ha fet molts tombs,
per això encara perdura.
                             Emma Muriel