dimarts, 20 de novembre del 2018

Cap d'any, hora punta!


     La nit de cap d’any té molts significats, però a la part del món on el temps el marquen els rellotges és com una mena de catarsi, un punt i seguit, una passarel·la cap a nous temps carregats de bones intencions. Sembla mentida que el canvi d’any hagi esdevingut un acte tan assenyalat per a bona part de la societat actual. Tothom ha de participar de la tradició de torn, segons el país, i tothom ha d’acabar l’any omplint-se d’alegria per mirar d’encarar els següents mesos, amb energies renovades miraculosament pels brindis, el cotilló i els missatges de bons desitjos.


Tot el que acostumem a fer a la nit de cap d’any, ho podríem fer també quan volem acabar una mala època o quan mirem els ulls d’algú per a desitjar-li de cor el que sigui, no perquè toca, sinó perquè ho sentim.

Proposo celebrar les nostres nits de cap d’any, de cap de mes, de cap de canvi de feina, de cap... Tot el que és realment important per a cada persona hauria de ser mereixedor d’una nit de catarsi digne de qualsevol festa de canvi d’any. Celebrem allò que realment volem celebrar! I si ens cal celebrar que l’any s’acaba, per esperar-ne un de millor o un d’igual, doncs que sonin les dotze!


          MITJANIT

El temps avança impacient
ignorat per tanta gent,
només hi ha un sol dia a l’any 
que ens el mirem amb afany. 

El desembre trenta-u
no el perd de vista ningú. 
Els segons són importants
pels petits i pels més grans. 

El tic, tac és el batec
dels dies, mesos i anys,
i quan resta un sol minut 
tothom es queda ben mut.

Són les dotze campanades 
per a tothom esperades.
i quan elles han passat
un altre any haurà acabat.

Ja el rellotge, resignat, 
passa desaparcebut,
perquè si el contemples massa,
el temps hauràs perdut!
                            Emma Muriel



dilluns, 19 de novembre del 2018

JOIES DE BOIX GRÈVOL


Pels boscos de casa, el boix grèvol és car de veure, però fent alguna excursió per zones més humides n’he pogut contemplar i  fa goig veure com les fulles punxants es decoren de vermell intens quan arriba el fred. Encara fa més bonic quan la neu acarona les plantes i fa que el paisatge s’ompli d’una bellesa màgica.


Per sort, els vivers han ajudat a treure del cap de la gent el costum d’anar a espoliar la natura només per tenir la casa guarnida durant les festes de Nadal. 


ENYORANÇA
El bosc ha perdut un amic
esquerp i espinós,
però alhora tot graciós. 

Un arbust eixerit, guarnit   
amb fulles curulles
d’onades molt ben perfilades.

Acompanyat d’unes llavors, 
que el fan tan formós!,
petites perles com cireres 
amb la pell tintada amb vermell.

El boix-grèvol que treu el cap 
en algun mercat,
se’l veu descafeïnat, cansat,
atavalat, moix i enfadat.

El bosc enyora el bon amic
que el feia encara més bonic,
amb el vestit de temporada.
                            Emma Muriel



diumenge, 18 de novembre del 2018

Escrivim LA carta!


Heu escrit mai una carta? Aquesta és la pregunta que vaig fer fa uns dies a uns alumnes de cicle inicial. Tots em van dir que no, però quan vam començar a rumiar-hi una mica més, van canviar la seva resposta. I tant, la carta als Reis d’Orient!


Aquesta carta, però, la vam analitzar i vam veure que no és ben bé un escrit gaire elaborat, sinó que la majoria de vegades es limita simplement a llista de desitjos, o pitjor encara, de demandes. Per tant, el que vam fer és pensar com la podíem millorar, perquè els receptors veiessin, en obrir el sobre, un escrit més personal, en definitiva, una carta amb tots els ets i uts.

Això és el que vam consensuar entre tots:

-          Després dels habituals “Estimats Reis d’Orient” hem de presentar-nos
-          Donar-los pistes de qui som
-          Agrair-los els regals de l’any passat
-          Explicar, sense fer una llista, els desitjos
-          No només demanar per a nosaltres
-          Tancar el text amb bons desitjos
-          Acomiadar-nos amorosament
-          Signar

Estaria bé que els pares i mares, fessin també la seva carta, compartint una estona d’escriptura amb els fills, així, amb els models que tant necessiten, sortirien unes emissives dignes d’un museu epistolar.


LA CARTA ALS REIS

Estimats Reis de l’Orient,
aquest any que ja ha passat,
no m’he portat malament
i l’espera s’ha acabat.

La carta que us escriuré
no serà curta ni llarga.
Espero explicar-me bé   
i ben de pressa enviar-la.

Un camió al germananet,
un jersei per a la mare,
a l’àvia un xal de ganxet
i un bon llibre per al pare.

Vull un sac ple de petons,
una caixa d’abraçades
i de temps uns quants bidons
per donar-los als meus pares.
                                      Emma Muriel


dissabte, 17 de novembre del 2018

Petit pastor


Els pastors són uns personatges molt presents a les festes de Nadal. Els trobem al pessebre i a molts teatres, gràcies a Folch i Torres sobretot. També acostumen a aparèixer als escenaris de moltes escoles, en les trobades nadalenques familiars, abillats amb barretines, samarres i sarrons.


La figura idíl·lica es menja l’ofici, que avui és d’aquells que semblen del segle passat, però que cal reivindicar. La feina de pastor només ens ve present a finals d’any, la resta de mesos estem massa ocupats fent de ramat...

El poema del Pastor mandrós està pensat per ser recitat per infants ben menuts, que amb les seves veus tendres facin que les paraules del text s’escoltin dolces i que els gests mentre el diuen escriguin un moment d’aquells de fer caure la baba. 


     EL PASTOR MANDRÓS
Jo sóc un pastor,
duc mel i mató
i una carmanyola
dins del meu sarró.

La nit de Nadal
em quedo al corral,
hi ha massa visites
a dins del portal.

I ben calentó,
faig un ressupó.
Quan sigui de dia,
veuré l’infantó.

Acotxat al llit, 
m’he ben adormit,
a prop de la mare.
-Què vols, sóc petit!

El sol ja despunta,
tot ell és claror.
Faig cap a la cova:
-Que n’és de bufó!
                   Emma Muriel

divendres, 16 de novembre del 2018

PESSEBRE PARTICULAR

Paper de plata, serradures, escorça, branques que per uns dies es disfressen d’arbres centenaris i petites roques com serralades; tot això pot ser un paisatge o bé una colla de materials per crear mons imaginaris. 

Per força, l’origen del pessebre ha de ser el joc. Quan una persona té un mon petit al seu abast, pot dibuixar-lo i pot cercar en el seu imaginari per a fer-lo realitat. Així el pot contemplar, el pot canviar i pot dir "que bé m'ha quedat". El pessebre és la fotografia de les nostres històries i de com vivim el Nadal. 

Seria divertit descobrir els pessebres amagats que hi ha a moltes cases! Segurament, ens sorprendria veure moltes escenes dissenyades, ja no tant per rememorar el naixement de Jesús, sinó per recrear una història que ens ha permès mantenir les festes de Nadal fins avui.
  
EL MEU PESSEBRE DIFERENT
El meu pessebre és diferent
dels que acostuma a fer la gent.
No té el verd fosc de la molsa,
ni el mirall que fa el rierol,
tampoc l’àngel que anuncia,
ni els Tres Reis, la mula i el bou.

El meu pessebre és un invent
i no m’ha quedat malament.
Té un desert de serradures,
camins, rocs, alguna planta,
també uns nens fent de pastors
i en el vell mar alguna barca.

El detall que no m’hi falta
és l’estampa de la cova,
l’emoció d’un naixement,
que cadascú sent diferent
i que el Nadal sempre renova. 
                                  Emma Muriel




dijous, 15 de novembre del 2018

ARBRES A LLOC!

A casa, mai hem plantat l’arbre de Nadal al menjador, si entenem com a arbre de Nadal un arbre viu o un arbre talat únicament per a fer-ne ús al llarg d’un mes a tot estirar. A casa, sempre hem tingut els nostres arbres de Nadal particulars, uns arbres ben diferents que ens han dibuixat un Nadal molt nostre, acolorit i càlid.


Cal respectar totes les tradicions, a més, s’ha de reconèixer que els arbres de Nadal són molt bonics. Malgrat tot, els de casa  creiem que no és natural tenir un ésser viu fora del seu hàbitat. Hi ha alternatives! Si fem volar la imaginació i la creativitat, podem crear guarniments i arbres nadalencs reutilitzant o aprofitant materials quotidians.  Construïm el Nadal en família, fem equip! Aquí us comparteixo alguns dels nostres arbres, a veure si us inspireu...




















El poema d’avui vol ser una veu reivindicadora, un cant a la bellesa dels arbres de Nadal que no es mouen del seu medi natural, com ha de ser! 

           ARBRES A DOJO

Jo conec un bonic lloc,
que d'aquí no és pas a prop,
on els arbres de Nadal
Il·lustració Mònica Pinyol
viuen tal com a ells els cal.

Allà hi ha algú que en té cura,
aigua i aliment els procura. 
N’hi ha de totes mides i formes, 
si hi vas, ben segur que hi tornes. 

Els seus bonics guarniments
canvien segons els moments.
I el gran estel que a tots corona
resta encès tota l’estona.

Per si encara no ho sabeu,
aquest lloc és el Pirineu.

On la terra i la mullena,
també el sol i la serena,
fan que visquin ben tranquils 
sense llums, boles ni fils.

Els guarneixen cucs i cargols, 
papallones, també mussols.
I els raigs de sol que els acaronen
són l’única escalfor que ells volen.
                                   Emma Muriel


dimecres, 14 de novembre del 2018

Va de torrons

Les sobretaules de Nadal no serien el mateix sense les safates de torrons que sempre s’acaben buidant tot i l’afartament previ. Si les jornades nadalenques no són prou dolces per si mateixes, el torró i els seus acompanyants fan que els nivells de sucre nadalenc arribin al límit. Pels pastissers, aquestes festes, i la resta de festes de l’any, són un regal i segur que les esperen amb ànsia, per a fer noves creacions i per oferir els gustos tradicionals a tots els llaminers. Per mi, els aparadors de les pastisseries són els noticiaris del pas del temps, els avisadors oficials que ens porten de festa en festa, al llarg d’un any sencer.


Al desembre, fa goig veure els aparadors de les pastisseries, plens de dolços nadalencs ben endreçats que ens diuen menja’m! Sempre hi ha un racó per un bon tall de torró... O no? 



            TORRONS

El pastisser de la cantonada,
ja té l’aparador ben guarnit. 
de matí puntual el prepara 
per fer delir el gran i també el xic. 

Per Nadal, a tot l’obrador
l’activitat mai no s’atura, 
ja que esperem el bon torró, 
més que la dolça confitura.

Xocolata i massapà,
de Xixona o Alacant, 
Tots són bons per a tastar. 
Segur que per això els fan!
                            Emma Muriel