La nit de cap d’any té molts
significats, però a la part del món on el temps el marquen els rellotges és com
una mena de catarsi, un punt i seguit, una passarel·la cap a nous temps
carregats de bones intencions. Sembla mentida que el canvi d’any hagi esdevingut
un acte tan assenyalat per a bona part de la societat actual. Tothom ha de
participar de la tradició de torn, segons el país, i tothom ha d’acabar l’any
omplint-se d’alegria per mirar d’encarar els següents mesos, amb energies
renovades miraculosament pels brindis, el cotilló i els missatges de bons
desitjos.
Tot el que acostumem a fer a la
nit de cap d’any, ho podríem fer també quan volem acabar una mala època o quan
mirem els ulls d’algú per a desitjar-li de cor el que sigui, no perquè toca,
sinó perquè ho sentim.
Proposo celebrar les nostres nits
de cap d’any, de cap de mes, de cap de canvi de feina, de cap... Tot el que és
realment important per a cada persona hauria de ser mereixedor d’una nit de
catarsi digne de qualsevol festa de canvi d’any. Celebrem allò que realment
volem celebrar! I si ens cal celebrar que l’any s’acaba, per esperar-ne un de
millor o un d’igual, doncs que sonin les dotze!
MITJANIT
El temps avança impacient
ignorat per tanta gent,
només hi ha un sol dia a
l’any
que ens el mirem amb
afany.
El desembre trenta-u
no el perd de vista ningú.
Els segons són importants
pels petits i pels més
grans.
El tic, tac és el batec
dels dies, mesos i anys,
i quan resta un sol minut
tothom es queda ben mut.
Són les dotze campanades
per a tothom esperades.
i quan elles han passat
un altre any haurà acabat.
Ja el rellotge, resignat,
passa desaparcebut,
perquè si el contemples massa,
el temps hauràs perdut!
Emma Muriel
Emma Muriel
