Congelador ple!

Passem un dies de sopars, dinars, berenars, vermuts. Qui més qui menys comparteix taula amb família, amics o coneguts. Sovint passa que aquestes taules es van omplint de safates, cassoles i soperes que no s’acaben mai buidant del tot. Les neveres ens guarden les sobres, però ens fan allargar els àpats nadalencs una setmana. Jo prefereixo el congelador, que et permet gaudir d’un bon tall d’ànec rostit quan ja no recordes ni quin gust tenia el dia que te’l vas menjar. Avui un petit homenatge al congelador!

        NADAL DE CONGELADOR

        Les taules d’abundància

        són pel congelador,

        com bones garanties

        per omplir bé el sarró.

        Després de tantes menges,

        ja no hi cap res al pap,

        són sobres pels diumenges

        quan dines congelat.

        Sis i set canelons,

        mig pollastre rostit,

        carmanyola de brou,

        fan un altre convit.

        Calaixos i safates

        del meu congelador

        conserven els excessos

        per una altra ocasió. 

                             Emma Muriel

CANELONS, mmmm...

Els que ens agrada menjar, el Nadal el relacionem clarament amb els àpats dels diferents esdeveniments familiars. En aquest cas, un poema dedicat a un plat d'aprofitament, a un plat que per molt clara que tinguem la seva confecció, a cada casa tenen el seu gust i els preferits de la majoria acostumen a ser els que ens fa la iaia. Per sort, els canelons són un plat que no només es fa per Nadal, sinó que són bons acompanyants d'un diumenge, de la Festa Major o d'un dia mandrós comprats a la pollastreria de confiança.

CANELONS 
Sant Esteve, canelons,
un gran encert, bona tria,
de cent generacions,
jo en voldria cada dia.

Grans safates omplen forns,
d’una pasta cargolada,
amb la carn cuita als fogons,
dels rostits d’altra jornada.

Sant Esteve, canelons,
de carn, peix o de verdura,
tradició que ha fet molts tombs,
per això encara perdura.
                             Emma Muriel

Torrons d'Agramunt

La primera paraula que em ve al cap quan sento anomenar el torró és Xixona, però he de reconèixer que a Catalunya també tenim bons mestres torroners, sobretot a Agramunt. Vaig tenir l'honor de poder visitar Torrons Fèlix ja fa un bon grapat d'anys. Em van obrir les portes de casa seva per a un encàrrec molt especial: dos petits aprenents van poder aprendre de la mà d'una gran persona i d'un equip de deu, com s'elaboren aquests dolços que traspassen les festes de Nadal. De l'experiència va sortir-ne una auca per a llepar-se'n els dits. Pensant en totes les persones d'aquesta empresa artesana i familar, fa un temps em va sortir aquest poema.

TORRONS D’AGRAMUNT

Una roda,

lluna plena,

sol, solet,

bo de mena.

Pa d’àngel,

avellanes,

ben blanquetes

i ensucrades.

A Agramunt,

torroners

l’elaboren

a milers.

Per Nadal,

energia

que ens caldria

cada dia.

            Emma Muriel

El Nadal torna a casa, torna...

Fa més o menys un any, vaig engegar aquest blog, per tal de donar a conèixer els meus poemes i així cedir-los a tothom que li puguin fer servei. Quan vaig començar a fer el recull dels textos que havia anat fent servir al llarg dels meus anys d'ofici, vaig recopilar primer els poemes de Nadal. Mica en mica, n'he anat penjat d'altres temes, quasi sempre relacionats amb l'època de l'any on estava. 

Aquests dies, tornaré als meus orígens i penjaré entrades relacionades amb les festes nadalenques. Molts nens i nenes de Catalunya tenen el seu primer contacte amb la poesia amb les cançons que els cantem les famílies (espero que les famílies encara cantin) i també en el moment de recitar el vers de Nadal a dalt de la cadira. La poesia és el joc de les paraules i com a tal, els infants l'acullen i se la fan seva de seguida. Ja ho he comentat altres vegades, però, continuo pensant que es recita poc, que es juga poc. 

Així doncs, un poema dolç per tornar a pensar en el vers de Nadal, fem memòria i juguem amb el llenguatge.

XOCOLATINES
Aixeco la manta

del meu vell tió,
ja se que s’hi amaga
només per la olor.

Són xocolatines
de colors brillants,
mossegades dolces
que agraden a tants.

De cacau i sucre
són un gran tresor,
bitllets i monedes
que recorden l’or.

Sardines de llauna
per grans i petits
són de xocolata,
te’n llepes els dits.

Sens dubte els paraigües,
els meus preferits,
perquè els embolcallen
papers divertits.

Acotxo amb la manta
el meu vell tió,
li dono les gràcies,
li faig un petó.
               Emma Muriel

Temps de tardor

Sembla que mica en mica la tardor es consolida. Aquest any no ens ha volgut portar massa pluja i els micel·lis s'han guardat la florida per l'any que ve, espero! Les estampes de tardor van apareixent mica en mica i ens deixen contemplar la bonica paleta de torrats d'una estació que serveix per fer cau i net. Anem caminant cap a l'hivern, algunes vinyes ja ens el mostren, els temps van canviant. M'agrada més la vinya que es va tintant de grocs, vermells i marrons i últimament els pagesos la poden sense donar-li temps a madurar. Ens haurem d'acostumar a aquesta estampa: tardor descafeïnada i ceps pelats.

TARDOR

Boscos que es despullen,

fulles voleiant,

bolets que apareixen,

cargols passejant.

Magranes que esclaten,

olives pesant,

tenim mandarines,

per anar tastant.

Calor que no marxa,

fred que es va acostant,

hauria de ploure,

temps que va canviant.

Tardor que repinta,

decora tacant,

els verds ella esborra,

arbres va torrant. 

                              Emma Muriel

Arc de Sant Martí

Avui, un caminet de colors. Els meus alumnes d'enguany han començat a caminar-hi i estant omplint de colors per allà on passen. 

És un fenòmen de la llum preciós, fins i tot màgic. Quan plou i fa sol, hi ha un moment just, on la claror del cel t'indica que si treus el cap per la finestra, segurament veuràs més o menys clar el bonic arc de Sant Martí.

AVÍS DE COLORS

Plou molt a prop d’aquí!

Diu l’arc de Sant Martí.

M’ha cridat per la finestra

al llevar-me aquest matí.

La pluja ve de camí!

Diu l’arc de Sant Martí.

Si el bon sol se m’acomiada,

me n’entorno al coixí.

                          Emma Muriel

LA CASTANYERA JA ÉS AQUÍ!

Aquests dies que la tardor sembla que ja es vulgui quedar per aquí, ve de gust trobar-te la paradeta dels castanyers muntada. És un identificador de la fresca i l'olor de les brases ens desperta el caliu dels focs que aviat vindrà de gust encendre. 

L'olor de castanyes torrades no canvia i malgrat no faci un temps fred tan rigorós com dècades enrere, comprar-ne una paperina de tant en tant t'alegra els records de quan a l'escola cantàvem el Marrameu.

JA ÉS A LLOC LA CASTANYERA

Al carrer principal s’hi ha posat la castanyera,

té una parada de fusta amb producte de primera: 

moniatos i castanyes cuits amb tota destresa,

el punt just de cocció és la seva saviesa.

Unes lletres lluminoses fan d’anunci i reclam,  

paperines enfilades guarneixen l’estand. 

La llenya, la té endreçada sota el bell mostrador

i el foc rep els clients que agraeixen l’escalfor. 

Tots els infants li pregunten on té el seu mocador 

i els diu que no en porta que ella sempre té calor. 

El que sí que mai no es deixa és el seu gris davantal, 

amb butxaques grosses per guardar qualsevol mal.

Al carrer principal la castanyera ens espera, 

per vendre els seus productes amb la mirada sincera. 

És la cara amable dins carrers sense ulls i freds 

que esperem cada tardor com quan érem petitets.

                                                           Emma Muriel