Tornada a l'escola

Ja s'acosta, ja tornem a engegar. L'escola ja espera tornar-se a omplir d'il·lusions, somnis i rialles. Cada escola hauria de ser el niu acollidor dels nens i nenes, un espai on cadascú pogués desenvolupar les seves fortaleses i on les dificultats no fossin un problema o una frustació, sinó que fossin motors per aprendre. 

Tots els infants tenen dret de viure l'escola amb alegria, han de poder madurar i créixer en un ambient càlid i tranquil, on puguin ser creatius i on es desenvolupin amb el temps que necessiten, perquè cap persona és igual, ningú no mira el món de la mateixa manera. Acompanyem els infants a viure! Fem que l'escola sigui la llavor d'una societat millor. QUE TINGUEM UN BON CURS!

L’ESCOLA

Jo vaig a l’escola

amb el patinet,

també amb bicicleta,

faci calor o fred.

Al matí m’aixeco

ben aviadet,

esmorzo bé a casa

fruita i un panet.

A les nou saludo

tots els meus companys,

dic hola a les mestres

que conec fa anys.

Gaudeixo del pati,

amb pala i rasclet 

i a la biblioteca

bona estona hi sec.

M’ajuden i ajudo

el més menudet,

doncs jo els grans tenia

al meu costadet.

M’estimo l’escola

allà hi puc ser infant,

on tots m’acompanyen,

és on em faig gran.

                        Emma Muriel

Estiu de festa major!

L’estiu cueja i, com ell, la majoria de festes majors s’han acomiadat fins l’any que ve. La festa major és per molts moment de retrobaments, de tornar al lloc d’origen, de primers amors, de fascinació pel bestiari, de records inesborrables. El que més m’agrada comprovar és quan en una festa major tothom hi té el seu espai. Grans i petits gaudeixen de la seva parcel·la i alguns la comparteixen. Això és genial! 

La festa major és un molt bon moment per ser conscients d’on pertanyem, de la cultura que ens forma i de la sort que tenim de formar part d’una tribu que ens defineix, encara que de vegades ens pensem que no ho fa. Som el que som per ser d’on som. Que visquin les festes i si són majors que visquin més! 

FESTA MAJOR

Quan ets petitó,

tens il·lusió

pel drac que porta

la festa major.

Quan ets ja més gran

t’encantes badant

a la cercavila,

mentre va passant.

Quan ets del jovent

que la festa encén,

la vida t’espera,

l’amor és latent. 

Quan ets més crescut,

ara se m’acut,

la millor proposta: 

seure a fer el vermut.

Quan ets el més vell,

amb anys al cistell,

ets el que més vibra

quan puja un castell.

El poble l’espera,

al carrer o balcó.

Com cada any ja torna,

la festa major.

                       Emma Muriel

Vacances per a tothom!

Fer vacances és una manera de dir-nos qui som, què ens agrada i quina és la manera que tenim de viure. La tria d'aquest període és una lliçó autobiogràfica a tenir en compte si volem conèixer realment com som o com volem ser. Per sort, no tots necessitem el mateix tipus de descans, n'hi ha que fins i tot no els cal una parada de llarga durada.

Podríem dir que marxar de vacances, fer vacances o estar de vacances té tants significats com persones. Però totes, o quasi totes, les que tenen la sort d'oblidar les feines o estudis per uns dies tenen en comú una cosa: han escollit què fer o què no fer. Llàstima que aquesta tria no es pugui fer lliurement en tots els àmbits de la vida. Poder triar com vols passar els anys, on vols treballar, amb qui vols compartir els teus passos, això sí que hauria de ser un dret. Fem que la vida sigui una ruta triada per a tothom? Tan de bo fos tan fàcil.

VACANCES D’ESTIU

A la costa, a la muntanya,

a ciutat o bé a un poblet,

les vacances merescudes

haurien de ser ple dret.

Per uns autocaravana, 

per altres tenda i amics, 

fent al bosc una acampada

o que el càmping els fa rics.

D’altres volen la motxilla,

aventures i racons,

caminant o en bicicleta 

descobreixen tots els mons. 

Alguns malden per piscina,

fer l’estiu escarxofats,

a la platja amb sorra fina,

sota l’ombra repapats. 

Hi ha els de les llargues distàncies, 

que volen amb avions,

també els navegants amb ànsies 

de fer ruta amb els taurons.

Forces descansen a casa

amb passeigs, balcó i gelats

i per altres poc és massa,

de descans n’estan cansats. 

A la costa, a la muntanya,

a ciutat o bé a un poblet,

les vacances, benvingudes,

quan el sou ens les permet.

                               Emma Muriel

Arc de Sant Martí

Aquest estiu no és dels més generosos pel que fa les tempestes. En un dia de bon sol, quan de cop s'acosta una negror de cel i fa aquella calor enganxosa, ja pots comptar que la situació et portarà, amb sort, una estona de soroll i mullena. 

També, en aquest procés de l'abans i el després tens molts números de caçar una imatge potent: l'arc iris. El sol i la pluja ens el regalen. Ens mostren un tros més dels tresors que tenim a l'abast quan connectem amb la natura. L'arc de Sant Martí, d'alguna manera, també ens forma. Quan es deixa veure ens diu: atenció! El vostre entorn és ple de colors, és meravellós, però si no hi pareu atenció, desapareixerà. Així doncs, fem cas a l'arc de Sant Martí, mirem més enllà del nostre nas i valorem el paisatge que ens ajuda a sobreviure. No deixem que es desdibuixi!

L’ARC DE SANT MARTÍ

Photo by Brett Sayles from Pexels

En el cel hi ha un camí

que està ben amagat

i només vol sortir

si el terra està mullat.

Quan fa poc que ha plogut

i el sol ja treu el cap,

apareix tot poruc

i no el veus si has badat.

Jo voldria fer el camí,

enfilant-me al meu terrat,

per després acolorir

on els peus m’hagin portat.

                           Emma Muriel

Quina xafogor!

Avui toca. A l'estiu, per a mi, és una de les més feixugues d'aguantar: la xafogor enganxosa que et xucla les ganes de moure't més enllà de la dutxa, el riu, la piscina, el mar o qualsevol cosa que s'assembli a mantenir-se en remull fins que passi enllà i ens deixi respirar.

Ja he entès que no podria viure en cap país tropical. Diuen que ens acostumem a tot, però prefereixo no haver-m'hi d'acostumar mai a la xafogor. L'única cosa bona que té és que quan marxa, quan baixa la humitat, apareix una alenada d'aire que sembla fresquet i que és com un regal de consolació després d'haver aguantat la pesada de torn. 

El premi gros és quan la xafogor la porten uns núvols generosos que deixen anar un bon ram d'aigua que llavors sí que et fa acceptar la xafogor prèvia de bon grat. Per desgràcia, aquesta xafogor és cara de veure, no fos cas que ens hi acostumessim... 

XAFOGOR

Per què ets tan pesada,

punyent xafogor?

No et sents estimada

en ni un sol racó?

Aixafes, empipes,

t’enganxes al cos

i tot ho compliques

fins al moll de l’os.

Quan veig que t’acostes,

sento tremolor.

Ets qui pitjor mostres

el pic de calor.

També et vol ben lluny

la pell de xiclet,

perquè quan tu marxes

tot queda fresquet.

Si tu vols que em xopi

la teva humitat,

de cop que no et sobti

que et guanyi el mullat.

Estar-se dins l’aigua

és la solució,

quan no cal paraigua

per la xafogor.

                              Emma Muriel

Tempesta d'estiu

Aquesta setmana, la calor de canícula promet. Fa massa dies que no cau ni una trista gota dels núvols que de tant en tant passen per sobre nostre. De vegades, sembla que passin de llarg expresament, al poble del costat deixen anar un bon raig, sense fer mal, i a casa no se sent per enlloc la festa de l'aigua picant a les teulades i cansa, a mi em cansa. Aquell raig d'estiu que cau amb ganes, amb les mateixes que el rebem plantes i persones, no arriba i cal, a mi em cal.

TEMPESTA D’ESTIU

Llamp,

tro,

raig.

Fresc,

bo,

boig.

Sol

xop,

goig.

Reg

fet

veig.

                        Emma Muriel

Feina de mosquit

Aquest estiu puc dir amb alegria que els mosquits estan passant força desaparcebuts per casa. Des de l'arribada dels mosquit tigre, que va ampliar el ventall de picades i males estones treballant de dia, que es feia impossible estar-se al jardí o al terrat sense rebre alguna xuclada inoportuna. En canvi, aquests mesos de calor d'enguany han portat mosquits, però no tants com per no poder seure a la fresca com estius anteriors. Que duri la ratxa!

MOSQUIT

Xuclador, 

empipador, 

no n’hi ha cap més de pitjor. 

Volador, 

ressonador, 

més dolent que la calor. 

Fa picor, 

fa erupció, 

evitar-lo és temptador. 

Alfàbrega, un ungüent 

i qualsevol altre invent, 

per parar els peus al mosquit 

a l’hort o bé també al llit. 

Lluitador, 

espectador, 

res d’això no li fa por. 

Ell sempre enxampa la gent 

a qualsevol mal moment 

de totes se n’ha sortit. 

aquest volador petit. 

Resignació, 

és ficció 

la seva extinció. 

                  Emma Muriel