LA TARDOR NO ACABA D'ARRIBAR!

Que no em digui ningú que això del canvi climàtic és un invent d’uns quants! Ja fa alguns cursos que vivim un inici d’escola estiuenc, on més que pensar en bolets i castanyes, tenim presents les pales a la sorra i els gelats a mitja tarda. Fa calor i les fulles cauen ja seques, fartes d’esperar el pas del temps plàcid. 

La tardor ha canviat. La tardor està ocupada per temperatures que no ens deixen avançar l’any com toca. A la tardor ha de ploure, fresquejar. El sol ha d’anar minvant, dia a dia, per oferir-nos aquell temps que acompanya la màgia del canvi de colors de la natura: dibuix de marrons, grocs, taronges i vermells. Aquesta calidesa és l’única que està permesa quan la tardor fa dies que es passeja per aquí. 

CALOR DE TARDOR

La tardor ja és ben entrada,

el raïm ja està collit,

els ocells ja han fet volada

i passeja algun mosquit.

Pel meu llit no he tret la manta,

només dormo amb un llençol,

les jaquetes a l’armari

esperen que marxi el sol.

Els bolets no tenen pressa,

la pluja no vol venir,

les fulles cauen ja seques,

doncs no poden envellir.

Tot plegat és un desastre,

la calor no vol marxar,

cal que vingui la fresqueta

que no acabava d’arribar.  

                                    Emma Muriel

EL MEU POBLE

Les persones tenim tendència a agrupar-nos, com la majoria d'essers vius. Els pobles són aliats perfectes de la recerca de companyia, són escuts de la por a la soledat, però alhora ells mateixos emmascaren situacions que passen desaparcebudes per la majoria dels seus habitants. Ja no són tant amables. La complicitat del veinatge és quasi història, les portes obertes amb l' "a Maria" i la relació d'amistat, o familiar, amb les persones que viuen a la porta del costat, quasi es pot considerar una rara avis.

Per tant, tothom que viu en un poble o carrer on els vespres d'estiu encara són quedades de cadires a la fresca, on els infants poden anar sols amunt i avall i on tothom s'ajuda i es respecte té la sort de tenir un tresor que cal conservar.

EL MEU POBLE PREFERIT
Jo visc en un poble
ni gran, ni petit.
Té la mida justa
per ser el més eixerit.

Les cases el dibuixen,
el pinten de colors
i les places li regalen
jocs, rialles i amors.

Jo visc en un poble
ni gran, ni petit.
Té la mida justa
per ser el meu preferit.

                              Emma Muriel

LA FIGUERA DE TOTS

Tenir al cap del carrer un arbre fuiter, en aquest cas una figuera, és un tresor que tothom hauria de tenir a l'abast. Els fruiters de tots conviden a la convivència i fa que compartir sigui una tasca natural. ningú omple curull els cistells, tothom mesura la menjada i, a sobre, evitem el malbaratament i fem cultura de proximitat Es pot demanar més? La figuera del meu carrer és la més estimada.

FRUITERES DE CARRER
Al capdamunt del carrer,
hi reposa una figuera,
tothom hi omple el cistell
i pels ocells és panera.

Quan és hora d'esmorzar
pots collir un grapat de figues,
és rebost  pel paladar,
de veïns i de veïnes.
                     Emma Muriel

L'hora del pati!

Els records més profunds que tinc de quan era petita, petita, són els que tenen a veure amb el joc i l’entorn natural. A casa dels oncles, al pati fent cuineta amb pinassa i fang. Embrutant la fireta, amb una brutícia tan sana! També imatges a casa dels avis, on el pati era l’era, el llenyer, el bosc, l’hort, la vinya... Per aquest motiu, crec fermament que els patis d’escola, les places i els parcs han de ser llocs vius, on es respiri natura i on la terra, els arbres, les plantes siguin còmplices del joc dels infants. 

Les rajoles, el ciment són massa plans, massa uniformes, i el món no ho és pas. Per això, els nens i les nenes necessiten jugar en un ambient ple d’obstacles, colors, olors, desnivells que els facin aprendre a superar-se i que els formin l’amor per la natura, que indirectament els està ajudant a créixer autònoms i segurs. 

EL PATI

Surto estona al pati

per veure què hi ha,

veig quatre orenetes

a punt de marxar.

Darrere les mates

m’hi puc amagar

i per la baixada

rodolo enllà.

També faig pastissos,

m’enfilo a guaitar,

segueixo un amic

per veure on ell va.

Em gronxo a la corda,

salto per volar,

observo un aranya

que es vol escapar.

M’agrada el meu pati,

hi puc contemplar

la vida que passa

mentre puc jugar.

                     Emma Muriel

A COLLIR RAÏMS!

Aquests dies hi ha molt de moviment pels camins i carreteres de prop de casa. Les vinyes estan al punt. Tractors i màquines de collir raïms trafiquegen sense descans. Enyoro una mica la verema de quan jo era petita, sobretot pel que fa els sorolls de les feines de la collita. A casa dels avis, collir raïms significava: xerrades, tractors entre passades, tisores de podar fent la feina precisa, els calderos curulls buidant-se al remolc i el xof xof de peus fent lloc per apurar els viatges al celler. Sons agradables, sorolls que no distorsionaven gaire la vida a la vinya. Segur que la natura no es sentia gaire envaïda. 

Ara, les grans màquines de collir, sorolloses i extravagants, s’obren pas entre els ceps, informant a tot el veïnat, nit i dia, que fan la feina ràpid i deixant una petjada profunda a les pobres plantes, que després del seu sacseig resten mig marejades i gairebé despullades abans d'hora. Els temps canvien, però els canvis no sempre són el millor per l’entorn natural, ni per les nostres orelles... 

VINYES PLENES

Quan arriba la verema,

a les vinyes hi ha sarau,

moviment de tota mena

que al setembre tant li escau.

Macabeu i parellada,

xarel·lo per fer bon vi,

la vinya, en vas o emparrada,

té el raïm per oferir.

Els tractors, com formiguetes,

porten els remolcs ben nets,

per omplir-los de perletes

dolces com caramelets.

Pels pagesos i pageses,

al final de la calor

les festes no estan permeses,

ja es faran a la tardor.

                          Emma Muriel

Tornada a l'escola

Ja s'acosta, ja tornem a engegar. L'escola ja espera tornar-se a omplir d'il·lusions, somnis i rialles. Cada escola hauria de ser el niu acollidor dels nens i nenes, un espai on cadascú pogués desenvolupar les seves fortaleses i on les dificultats no fossin un problema o una frustació, sinó que fossin motors per aprendre. 

Tots els infants tenen dret de viure l'escola amb alegria, han de poder madurar i créixer en un ambient càlid i tranquil, on puguin ser creatius i on es desenvolupin amb el temps que necessiten, perquè cap persona és igual, ningú no mira el món de la mateixa manera. Acompanyem els infants a viure! Fem que l'escola sigui la llavor d'una societat millor. QUE TINGUEM UN BON CURS!

L’ESCOLA

Jo vaig a l’escola

amb el patinet,

també amb bicicleta,

faci calor o fred.

Al matí m’aixeco

ben aviadet,

esmorzo bé a casa

fruita i un panet.

A les nou saludo

tots els meus companys,

dic hola a les mestres

que conec fa anys.

Gaudeixo del pati,

amb pala i rasclet 

i a la biblioteca

bona estona hi sec.

M’ajuden i ajudo

el més menudet,

doncs jo els grans tenia

al meu costadet.

M’estimo l’escola

allà hi puc ser infant,

on tots m’acompanyen,

és on em faig gran.

                        Emma Muriel

Estiu de festa major!

L’estiu cueja i, com ell, la majoria de festes majors s’han acomiadat fins l’any que ve. La festa major és per molts moment de retrobaments, de tornar al lloc d’origen, de primers amors, de fascinació pel bestiari, de records inesborrables. El que més m’agrada comprovar és quan en una festa major tothom hi té el seu espai. Grans i petits gaudeixen de la seva parcel·la i alguns la comparteixen. Això és genial! 

La festa major és un molt bon moment per ser conscients d’on pertanyem, de la cultura que ens forma i de la sort que tenim de formar part d’una tribu que ens defineix, encara que de vegades ens pensem que no ho fa. Som el que som per ser d’on som. Que visquin les festes i si són majors que visquin més! 

FESTA MAJOR

Quan ets petitó,

tens il·lusió

pel drac que porta

la festa major.

Quan ets ja més gran

t’encantes badant

a la cercavila,

mentre va passant.

Quan ets del jovent

que la festa encén,

la vida t’espera,

l’amor és latent. 

Quan ets més crescut,

ara se m’acut,

la millor proposta: 

seure a fer el vermut.

Quan ets el més vell,

amb anys al cistell,

ets el que més vibra

quan puja un castell.

El poble l’espera,

al carrer o balcó.

Com cada any ja torna,

la festa major.

                       Emma Muriel