NADAL, TOTS AL CORRAL...

Aquest blog va començar fa uns anys per a poder compartir els textos nadalencs que he fet durant tants anys d'escola, per a treballar-los amb els meus alumnes d'infantil. 

L'entrada d'avui i les properes faran honor als orígens del blog: a la temporada nadalenca. Tot i que aquest any ens han canviat les vistes, la celebració del Nadal no ens la podem perdre, les tradicions han de ser la flama que mantigui els valors més sincers de la celebració. 

Respectant el fet religiós, hem de viure les festes a la nostra manera, creguem en el que creguem, celebrar sempre. Hem d'aprofitar qualsevol escletxa de llum. per viure plenament, encara que sigui a estones. 

Aquest any complicat ens ha capgirat del tot el món, però poc a poc la ruta s'anirà refent i els que seguim, o segueixin, ho farem el millor possible per entomar tot el que vagi venint... També les bones coses!

NADAL AL CORRAL

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
tots l’hem de poder fer
igual d’especial.

El Tió puntual,
guarniments i un fanal,
foc a terra o braser,
imatges de postal.

Dinar col·loquial,
sense massa sidral,
també pot anar bé,
sense cants, ni timbal.

Un cap d’any informal,
amb un àpat frugal,
esperant que el que ve
sigui molt més normal.

Els tres Reis al portal
deixaran un regal
i un sac de carbó ple,
tot pel virus mortal.

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
el silenci al carrer
allunyarà tot mal.

                     Emma Muriel

Fa l'elefant...

Vet-ho aquí un animalàs que imposa per la seva presència. A la sabana africana no hi ha ningú més amb el seu caminar calmós, ni amb el seu aspecte venerable. És, sense cap mena de dubte, la bèstia terrestre més robusta i gegant. D'aspecte tranquil, sobta veure per la televisió les manades desbocades quan hi ha perill o quan troben algun destorb que els pugui molestar. 

ELEFANT

Amb la trompa ben enlaire
tot ho ensumes amb delit.
Busques un feix de verdura
que segur et farà profit.

La calor de la sabana
saps com fer-te-la passar.
Amb la dutxa incorporada
no et pares de reumullar.

                         Emma Muriel

Fageda de tardor

Novembre. La tardor es corona i tenyeix els boscos. Les fulles caduques ens regalen un paisatge canviant que ens enamora a molts. Les fagedes són els boscos on la tardor més es deixa veure. Veure com és despullen és un dels espectacles de la natura on podem contemplar i sentir que la vida avança.

FAGEDA DE TARDOR

Soc al bell mig d’un espectacle, 
respiro quiet, sempre pendent, 
no vull pas perdre’m cap escena 
de l’obra d’èxit del moment. 

Els actors, molt ben situats, 
fa uns anys que no es mouen de lloc, 
saben quin és el seu paper 
i no tenen cap por del groc. 

Arriba l’actor secundari, 
imprescindible en el guió, 
ben tímid entra a l’escenari 
just a l’hora de l’acció. 

La seva carícia atrapa, 
ell bufant fa ballar tothom,
fent caure les llàgrimes ocres 
que volen fent venir la son. 

Quan ja reposen ran de terra, 
l’acte acaba, però el millor
és que aquesta obra continua,
un bosc no baixa mai teló.

Soc al bell mig d’un espectacle, 
a la fageda hi ha funció, 
quan fa el canvi de vestuari,
no li cal cap apuntador. 

                                 Emma Muriel

De castanyes i castanyades

La setmana vinent arribarà com cada any la Castanyada, que aquesta vegada s'haurà de reinventar o potser haurem de tirar unes dècades enrere i fer com els avis i besavis: celebrar-la en família, a casa, amb el foc a terra encès. Per sort, els castanyers no entenen de pandèmies humanes i han fet la seva feina durant tot l'any. Les castanyes ja són als cistells d'aquelles que la faldilla els fa campana...

DINS DEL PELLÓ

Has caigut de gran alçada, 

protegida amb el pelló. 

Eres dalt de la capçada 

i aviat seràs al sarró. 

Tancada dins la capseta, 

amb les punxes d’eriçó, 

ja se’t veu una miqueta, 

s’intueix la teva olor. 

El pelló mostra la teca, 

sobresurt el bru color 

i sobre una fulla seca 

lluu la teva brillantor. 

Castanya esperada, 

reina de tardor, 

et volem torrada, 

surt ja del pelló. 

                    Emma Muriel

TERRA DE TARDOR

Els paisatges de tardor enamoren pels colors torrats, primer a les branques i després tenyint el terra de boscos, parcs i carrers. L'ocàs del cicle de l'any és un espectacle de la natura. No hi ha final més bonic. 

MANTA SECA

Sota de les branques,
s’ha fet una manta,
de miques torrades,
totes ben posades.

Té formes variades,
també cargolades,
és com una capa,
per totes les plantes.

De fulles, n’hi ha tantes,
que el camí aparta
i si pots t’hi amagues
per jugar amb els pares.

Feta a pinzellades,
grogues i morades,
n’hi ha d’ataronjades,
totes encertades.

Si hi poses els peus,
sovint no els hi veus
o algú et pot seguir
pel so del cruixir.

Manta de tardor,
estampa amb color,
el bosc l’agraeix,
és qui el protegeix.

                       Emma Muriel

VENEN GARSES

M'agrada mirar per la finestra, sempre hi passen coses. Davant de casa, hi ha arbres majestuosos on sovint hi ha bullici. S'hi passegen ocells. Alguns hi fan niu, altres només hi festegen, també n'hi ha que juguen saltironant i canten. De vegades, hi ha el més valent o xafarder que es posa a la punta de la branca més alta del pollancre. La vincla, però ell s'hi manté segur fins que troba alguna cosa més interessant per fer.

Però la reina de les vistes és la garsa. M'agrada veure com s'acosta i com voleia, com s'atura, com remena per la vinya i com es comunica amb les seves iguals. Em distreu i li agraeixo.

GARSA

Saltirona i xafardera, 
branca amunt
i branca avall, 
voleies per la teulada, 
no et fa por cap espantall. 

Esverada i cridanera, 
aleteigs 
i guirigall, 
plomes blanques, també negres, 
a la cerca de metall. 

M’agrada perquè t’acostes, 
curiosa, 
pel meu mirall 
i t’hi mires presumida, 
només et falta un fermall. 

                             Emma Muriel

CAMES AJUDEU-ME!

Aquests dies veig cames caminant per tot arreu. Veig genolls doblegant-se per pujar i baixar escales, per saltar i per fer el gest d'ajupir-se. Aquests dies veig quanta gent avança: a la televisió, als carrers, a casa, als camins que guaito des de la finestra... Sort en tenen de fer una cosa tan quotidiana, per la majoria. Les persones que caminen sense ser conscients de la sort que tenen, tenen sort de poder-ho fer i fer-ho com respirar.

CAMINANT
Les cames et porten
allà on vols anar,
sense pensar-s’ho,
no els n’has d’ensenyar.

Per una vorera,
per un caminet,
per qualsevol rambla,
per un carrer estret.

Per damunt la sorra,
per un pont penjant,
per sobre de l’herba,
per neu relliscant.

Fent passos alegres,
les dues van fent,
elles rutllen soles,
tu no n’ets conscient.
                        Emma Muriel