LES VEÏNES

Aquest estiu, hem tingut quatre naixements emplomallats a casa. No érem família d'acollida novella. Al cobert ja hi ha dos nius amb la família vella coneguda que cada primavera torna. Però enguany, sota casa han fet un nou niu que ens ha permès entendre com viuen i gaudir de la nova niada. Ara ja volen.

            LES VEÏNES

            Sota el terrat,

            ben protegit,

            un niuet nou

            amb les veïnes.

            Cassoleta de bressol,

            pels ous fràgils i preciosos

            que regalen piuladissa

            a les tardes dels ociosos.

            Polls d'oreneta,

            cridant la gana,

            pares que ensenyen

            com cal passar-la.

            Les quatre filles ho proven,

            voleien aquí i allà,

            ben aviat seran prou hàbils

            i ja se'n podran anar.

            Noves veïnes,

            aquí teniu

            la residència

            per cada estiu.

                                Emma Muriel

PRIMAVERA, FLORS

És temps de badar per prats i marges i, qui té sort, pel seu jardí. La primavera parla i ho fa omplint l'entorn de colors i formes arreu. Les paraules no fan justícia al paisatge, podem descriure'l amb admiració, amb detall, però mai res no serà comparable amb l'experimentació directe. Que ens expliquin la primavera, però que puguem comprovar la veracitat de les paraules.

                FLORS DE PRIMAVERA

                Que les flors son abundància

                no seria novetat,

                ni que signen la fragància,

                que és el seu millor retrat.

                Unes fortes, suaus, alegres,

                d’altres fresques o subtils,

                n’hi ha que embafen, de silvestres,

                n’ha de vives i d’humils.

                Les de pètals, com corona,

                o de copa per omplir,

                o de mil full plens d’aroma

                totes pinten el jardí.

                                    Emma Muriel

DUES MANS

Quan s'acosten les festes de Nadal, torna la necessitat d'escriure un poema pels més menuts de l'escola. Ha de ser un text treballat, amb vocabulari que coneguin i, sobretot, que entenguin què s'hi recita. Aquest és d'enguany.

            DUES MANS

        TINC DUES MANETES,

        OBERTES DEL TOT,

        SÓN TAN PETITETES,

        PERQUÈ JO EN SÓC.

        A DINS HI VOLDRIA

        TOT L’AMOR DEL MÓN

        I EL REPARTIRIA,

        PERQUÈ SINÓ ES FON.

        TAMBÉ EN GUARDARIA

        PER MI UN BOCINET,

        QUE BÉ M’ANIRIA,

        SERIA UN ENCERT.

        TINC DUES MANETES,

        PER FER UN MÓN MILLOR,

        SI VOLS AJUDAR-ME

        QUEDARÀ RODÓ.

        

                         EMMA MURIEL

FA FRED

S'acaba l'any i, com toca, fa fred. L'hivern va acompanyat de silenci, és el trànsit entre períodes, és portador de canvis. Va bé que faci fred, d'aquesta manera tot el que ha de venir va lent, com el desglaç.

FRED

Tinc fred a les galtes,

el nas de maduixa,

la boca fumeja

l’hivern que no afluixa.

Sort del meu abric

que em fa de manteta

i de gorra i guants

de llana flonjeta.

Després del passeig

em refaig a casa,

al costat del foc

o amb la seva brasa.

Des de la finestra,

em miro el carrer,

el fred el repinta

i jo a bon recer.

                                Emma Muriel

PER MI AIXÒ ÉS NADAL

És el tòpic per excel·lència, però crec que tot seria més fàcil i plàcid, si els valors que ens venen al cap per Nadal, els féssim extensius al llarg de l'any. Si tothom fos més empàtic i menys egoista, tindríem un societat més justa, però em temo que un cop passin les festes tot continuarà com sempre.

            PER MI ÉS NADAL

            Per mi una abraçada,

            si em dones la mà,

            si em fas un somriure

            si em vols ajudar.

                                                                            

            Si em fas companyia,

            quan em veus tot sol,

            si vens a buscar-me

            per anar a fer un vol.

            Per mi que m’escoltis,

            que riguis amb mi,

            que sincer m’animis

            quan perdo el camí.

            

            Per mi és una festa,

            i el millor regal:

            tenir qui m’estima

            és el meu Nadal.

                            Emma Muriel

    

NIT DE REIS

La nit de Reis acostuma a ser una nit llarga, plena de nervis i neguit per saber què passarà l'endemà. Però malgrat la il·lusió la sons sempre acaba fent la seva feina i el cap al coixí facilita la calma que cal als Reis d'Orient. Però, què passa quan l'insomni truca la porta?

        JA ÉS DE DIA?

        Ja soc al llitet,

        s'hi està calentó,

        ben acotxadet

        em miro el balcó.                                        

        Els reis tenen feina,

        ja poden venir,

        la meva soneta,

        aviat serà aquí.

        Fa hores que dormo,

        el sol vol sortir.

        Els Reis han passat?

        Ja no puc dormir.

        Els pares em diuen    

        encara és de nit.

        Si vols que els Reis passin,

        torna-te'n al llit!

        El sol ja despunta,

        la lluna se'n va,

        els Reis són molt lluny.

        Per fi em puc llevar!

                            Emma Muriel

TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

Síndria

La síndria és una fruita grossa, n'hi ha per a tothom. Quan s'obre hi hi ha convidats va desapareixent a talls, com si abans no s'hagués fet un bon àpat. Sempre hi ha espai per un o dos o tres talls de síndria. Quina meravella de la natura, és l'envàs de líquid ideal pels dies d'estiu. Si pot ser, havent passat abans per la nevera...

SÍNDIRA 

Bola pesada, 

verda o pigada, 

reina d’estiu, 

ben oberta,

com lluna plena, 

feta a talls, 

com dolça rialla 

o dibuixant lluna minvant. 

Vermella, carnosa,

gran, ufanosa,

la seva olor somriu

i a mossegades,

comença l’àpat 

que és respir 

pels assedegats i afamats 

que maten set i gana alhora. 

                        Emma Muriel

LA PASTA

Quan hi ha gana entra qualsevol cosa, però si a sobre la taula hi ha un bon plat de pasta, en totes les seves variants i gustos, el fer passar la gana es transforma en un acte de gaudi  sublim. En qualsevol racó de món menjar pasta és una molt bona manera d'atipar-se.

PASTA

I què deu tenir la pasta

que a tothom fa tan content?

És un plat de referència

per bona part de la gent.

Potser és fàcil de menjar,

potser fa de bon de cuinar,

potser és un plat dels que atipa

potser t’arregla un dinar.

I si a sobre l’acompanyen

sofregits, salses i tall,

és un àpat que triomfa 

tant amunt, com cap avall.

Només falta un bon formatge,

elegantment ben ratllat,

perquè sigui un pla perfecte

per quedar del tot dinat.

                            Emma Muriel

FRUITA D'ESTIU

L'estiu ens regala temps, hores de llum, pauses i una gran varietat de fruita que ens ajuda a combatre la calor del dies. A qualsevol hora és benvinguda, sobretot si te la planten a taula ben presentada i a punt per degustar.

        FRUITA D’ESTIU

        Fruita sucosa, fresca, melosa, 

        en una tarda de calor 

        o en canícula sufocant, 

        és un mossec regalimant, 

        fruita saciant, dolça, gustosa. 

        Préssec, pruna i albercoc, 

        síndria roja o bé meló, 

        a talls, senceres, gelades, 

        les més bones mossegades 

        per parar la set de cop. 

                                Emma Muriel

EL GALL

Que el gall és cantador és una cosa sabuda, i volguda, però que un gall canti quan el sol encara té estona per mandrejar és molt cansat, sobretot quan ve el bon temps i deixem les finestres obertes. Jo tenia entès que el gall cantava just quan el sol despuntava, però el de casa es veu que és el despertador del sol i de retruc de tot el veïnat. L'opció de la cassola està molt present.

EL GALL DE CASA

Quan el sol encara dorm,

el gall canta matiner

i la lluna enlaire mira

la mandra del meu carrer.

Si la nit encara ens guarda,

tot és calma al galliner,

per què canta a deshora

aquest gall tan sorneguer?

Li haurem de comprar rellotge

o posar-lo en un tancat,

per obrir-li la portella

quan el sol s’hagi llevat.

                        Emma Muriel

ARRIBA SANT JORDI

Aquests dies ja es comença a respirar Sant Jordi a pobles i viles. La festa que suma amor i cultura està escalfant motors per fer que totes nosaltres recordem qui som i d'on venim. Tenir Sant Jordi al calendari és la mostra que som un país ric de tradicions que ens fan únics.

VE SANT JORDI

Ja s’olora Sant Jordi,

a places i carrers,

hi ha roses i senyeres,

i cants de llibreters.

Tothom posa parada,

avançant la diada,

el dia assenyalat

per tot enamorat.

Passeigs entre cultura,

perfum d’amors secrets,

i mentre el sant no arriba

la festa ja està viva.

Quan s’acosta Sant Jordi,

vas fent anar el cap,

fas llista de desitjos

per tu i cada estimat.

                            Emma Muriel

EL PA DE CADA DIA

Quan hi ha gana, si hi ha pa a casa, fàcil és llescar-ne o trencar-ne un bocí per enganyar la panxa. Et salva un àpat o te'l complementa, rei d'esmorzars i berenars, no he vist menja més popular al món com ho és el pa, tingui el format que tingui i estigui fet amb la farina que convingui. Som panarres.

    VULL PA

    Quan tens la panxa buida,

    quan sents budells roncar,

    ves a la coixinera

    perquè ella et salvarà.

    Guardat dins de la roba

    tapat com amb llençol,

    un crostonet t’espera,

    llescat s’empassa sol.

    I si per exaltar-lo

    fas ballar-li un setrill,

    el tàndem no el supera

    ni l’àpat d’un cabdill.

    La molla o la crosteta,

    la llesca o el crostó,

    per fer passar la gana

    el pa és guanyador.

                        Emma Muriel

Flor de carrer

Ha començat la primavera meteorològica mogudeta. Les flors fa dies que empenyen per ocupar racons i jardins i de cop ve una fredorada que les manté a ratlla i els diu que tot al seu temps. De tota manera, sempre hi ha alguna floreta valenta que floreix enmig d'un entorn hostil. És una flor que només veuran els que tenen temps de parar la caminada. 

UNA FLOR

Enmig de les rajoles 

grises del meu carrer,

una flor que saluda

creix sense cap recer.

Tenyeix les nostres passes,

que eviten el brot sincer,

i això que és ben difícil

amb trànsit de formiguer.  

                        Emma Muriel

LA VELLA QUARESMA

Ja la tenim aquí. Un altre cop ha arribat a moltes escoles aquesta dona de set peus. Amb els anys ha esdevingut una figura tradicional que mostra als infants el compte enrere per la parada primaveral del curs. Podríem dir que és un calendari on les setmanes són representades per les cames d'una senyora que abans recordava que calia fer bondat.

SET CAMES

La Vella Quaresma

per fi ja ha arribat.

Fora la disbauxa,

fora el disbarat.

Set cames la porten

a cada racó,

set cames que perd,

per sort és cartró.

Com un calendari,

que el temps ens indica,

diu quants dies falten

per parar una mica.

La Vella Quaresma,

veloç com un gat,

no ens n’adonarem

i ja haurà marxat.

                            Emma Muriel

FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

LENT HIVERN

Com li costa! L'hivern va arribant més benèvol que de costum. Ell va arribant amb parsimònia com si no volgués regnar del tot. Un hivern que no fa hivern és el preludi d'una nova època que inquieta o és un període de treva perquè quan torni el seu caràcter fort i sec sigui el més benvingut. Sigui com sigui, que l'hivern ens ensenyi tot el que sap, que l'entorn vol fer el descans que li toca.

ÉS HIVERN

Amb passes fermes, fred,

l’hivern demana entrada,

revela el secret del silenci,

mou la quietud de la son.

Camina amb pausa,

desperta el descans,

crema amb el gel,

viu com la mort.

A cada passa blanca

l’hivern s’instal·la,

fa lent el batec

i adorm la bonança.

                        Emma Muriel

TOTS ABRIGATS

M'agrada l'hivern, no m'hi quedaria, però m'agrada i em convé. Tinc el record d'infància de carrers glaçats i finestres entelades, del foc de la cuina de l'àvia encès i dels abrics de botons com caramels. Tinc el record del que en dèiem leotardos i dels vestits de vellut i dels guants de colors. El fred passa, però les capes de roba et fan barrera i només li queden les galtes i el nas per acariciar. Tinc el record de "l'abriga´t que fa fred" que em deia la mare i que dic encara als meus fills. Encara que sembli una advertència és mostra de cura i protecció. Només per això ja val la pena que el fred regni, és una manera més de fer entendre que estimem i protegim.

            MASSA ABRIC

            La mare m’abriga,

            diu que avui fa fred.

            Però jo no el noto,

            vaig com un coet.

            No vull la bufanda,

            la llana em fa nosa,

            les capes de ceba

            em deixen reclosa.

            Coses que em serveixen:

            les botes folrades,

            els mitjons gruixuts

            i les abraçades.

                                Emma Muriel

AIXÒ TAMBÉ ÉS NADAL

Avui és Nadal. Avui tothom recorda la gent que, en teoria, s'estima. Tots tenim bones paraules per l'entorn proper, però, en general, quan les festes s'acomiaden acostumem a oblidar-nos dels desitjos i promeses que ens volen fer millors. Dura poc l'alegria a casa del pobre. Per mi, el Nadal de cada persona és la quota anual de bones accions i l'objectiu de passar pel món procurant que el teu propòsit de vida sigui oferir-te, ajudar qui ho necessiti o almenys intentar-ho. Enguany, el meu Nadal és també aprendre a entendre per qui val la pena allargar la mà.

            AIXÒ ÉS NADAL

            Si et tinc al costat,
            et veig i t’albiro,
            et noto i et visc,
            puc fer de rescat.

            Si et tinc al costat,
            t’escolto i entenc,
            t’accepto i vigilo
            que no sigui tard.

            Si et tinc al costat,
            la vida que passa
            es treu la cuirassa,
            res queda amagat.

    
            D’això en dic Nadal,
            tenir la mà estesa,
            ser terra promesa
            per si mai et cal.

                              Emma Muriel

Llum per veure-hi millor

Aquests dies de desembre, més que mai, fan pensar en com de fàcil podria ser viure, si la llum més pura il·luminés les ànimes de la gent. Com seria viure amb la claredat que ens dona la puresa d'una llum brillant i nítida que ens deixés veure que els sentiments són de cadascú i que són vàlids, on veure que tot menys la mort té solució i on veure que la vida és curta i no val la pena ferir els altres perquè no perceben el món com nosaltres. Tan de bo la llum servís per acostar-nos i estimar-nos sense mesura. Tan de bo el solstici ens porti la llum que ens cal.

   PER  NOSALTRES
   Que la llum que ens regala la natura

   ens faci visible, l’invisible.
   Que vinguin dies de calma, escalfor
   i cançons de bonança.

   Que el ble nou sigui fructífer
   i la claror ens pinti l’ànima de pau,
   per encarar les foscors
   i les albades que vagin venint.

                                 Emma Muriel