Vacances per a tothom!

Fer vacances és una manera de dir-nos qui som, què ens agrada i quina és la manera que tenim de viure. La tria d'aquest període és una lliçó autobiogràfica a tenir en compte si volem conèixer realment com som o com volem ser. Per sort, no tots necessitem el mateix tipus de descans, n'hi ha que fins i tot no els cal una parada de llarga durada.

Podríem dir que marxar de vacances, fer vacances o estar de vacances té tants significats com persones. Però totes, o quasi totes, les que tenen la sort d'oblidar les feines o estudis per uns dies tenen en comú una cosa: han escollit què fer o què no fer. Llàstima que aquesta tria no es pugui fer lliurement en tots els àmbits de la vida. Poder triar com vols passar els anys, on vols treballar, amb qui vols compartir els teus passos, això sí que hauria de ser un dret. Fem que la vida sigui una ruta triada per a tothom? Tan de bo fos tan fàcil.

VACANCES D’ESTIU

A la costa, a la muntanya,

a ciutat o bé a un poblet,

les vacances merescudes

haurien de ser ple dret.

Per uns autocaravana, 

per altres tenda i amics, 

fent al bosc una acampada

o que el càmping els fa rics.

D’altres volen la motxilla,

aventures i racons,

caminant o en bicicleta 

descobreixen tots els mons. 

Alguns malden per piscina,

fer l’estiu escarxofats,

a la platja amb sorra fina,

sota l’ombra repapats. 

Hi ha els de les llargues distàncies, 

que volen amb avions,

també els navegants amb ànsies 

de fer ruta amb els taurons.

Forces descansen a casa

amb passeigs, balcó i gelats

i per altres poc és massa,

de descans n’estan cansats. 

A la costa, a la muntanya,

a ciutat o bé a un poblet,

les vacances, benvingudes,

quan el sou ens les permet.

                               Emma Muriel

Arc de Sant Martí

Aquest estiu no és dels més generosos pel que fa les tempestes. En un dia de bon sol, quan de cop s'acosta una negror de cel i fa aquella calor enganxosa, ja pots comptar que la situació et portarà, amb sort, una estona de soroll i mullena. 

També, en aquest procés de l'abans i el després tens molts números de caçar una imatge potent: l'arc iris. El sol i la pluja ens el regalen. Ens mostren un tros més dels tresors que tenim a l'abast quan connectem amb la natura. L'arc de Sant Martí, d'alguna manera, també ens forma. Quan es deixa veure ens diu: atenció! El vostre entorn és ple de colors, és meravellós, però si no hi pareu atenció, desapareixerà. Així doncs, fem cas a l'arc de Sant Martí, mirem més enllà del nostre nas i valorem el paisatge que ens ajuda a sobreviure. No deixem que es desdibuixi!

L’ARC DE SANT MARTÍ

Photo by Brett Sayles from Pexels

En el cel hi ha un camí

que està ben amagat

i només vol sortir

si el terra està mullat.

Quan fa poc que ha plogut

i el sol ja treu el cap,

apareix tot poruc

i no el veus si has badat.

Jo voldria fer el camí,

enfilant-me al meu terrat,

per després acolorir

on els peus m’hagin portat.

                           Emma Muriel

Quina xafogor!

Avui toca. A l'estiu, per a mi, és una de les més feixugues d'aguantar: la xafogor enganxosa que et xucla les ganes de moure't més enllà de la dutxa, el riu, la piscina, el mar o qualsevol cosa que s'assembli a mantenir-se en remull fins que passi enllà i ens deixi respirar.

Ja he entès que no podria viure en cap país tropical. Diuen que ens acostumem a tot, però prefereixo no haver-m'hi d'acostumar mai a la xafogor. L'única cosa bona que té és que quan marxa, quan baixa la humitat, apareix una alenada d'aire que sembla fresquet i que és com un regal de consolació després d'haver aguantat la pesada de torn. 

El premi gros és quan la xafogor la porten uns núvols generosos que deixen anar un bon ram d'aigua que llavors sí que et fa acceptar la xafogor prèvia de bon grat. Per desgràcia, aquesta xafogor és cara de veure, no fos cas que ens hi acostumessim... 

XAFOGOR

Per què ets tan pesada,

punyent xafogor?

No et sents estimada

en ni un sol racó?

Aixafes, empipes,

t’enganxes al cos

i tot ho compliques

fins al moll de l’os.

Quan veig que t’acostes,

sento tremolor.

Ets qui pitjor mostres

el pic de calor.

També et vol ben lluny

la pell de xiclet,

perquè quan tu marxes

tot queda fresquet.

Si tu vols que em xopi

la teva humitat,

de cop que no et sobti

que et guanyi el mullat.

Estar-se dins l’aigua

és la solució,

quan no cal paraigua

per la xafogor.

                              Emma Muriel

Tempesta d'estiu

Aquesta setmana, la calor de canícula promet. Fa massa dies que no cau ni una trista gota dels núvols que de tant en tant passen per sobre nostre. De vegades, sembla que passin de llarg expresament, al poble del costat deixen anar un bon raig, sense fer mal, i a casa no se sent per enlloc la festa de l'aigua picant a les teulades i cansa, a mi em cansa. Aquell raig d'estiu que cau amb ganes, amb les mateixes que el rebem plantes i persones, no arriba i cal, a mi em cal.

TEMPESTA D’ESTIU

Llamp,

tro,

raig.

Fresc,

bo,

boig.

Sol

xop,

goig.

Reg

fet

veig.

                        Emma Muriel

Feina de mosquit

Aquest estiu puc dir amb alegria que els mosquits estan passant força desaparcebuts per casa. Des de l'arribada dels mosquit tigre, que va ampliar el ventall de picades i males estones treballant de dia, que es feia impossible estar-se al jardí o al terrat sense rebre alguna xuclada inoportuna. En canvi, aquests mesos de calor d'enguany han portat mosquits, però no tants com per no poder seure a la fresca com estius anteriors. Que duri la ratxa!

MOSQUIT

Xuclador, 

empipador, 

no n’hi ha cap més de pitjor. 

Volador, 

ressonador, 

més dolent que la calor. 

Fa picor, 

fa erupció, 

evitar-lo és temptador. 

Alfàbrega, un ungüent 

i qualsevol altre invent, 

per parar els peus al mosquit 

a l’hort o bé també al llit. 

Lluitador, 

espectador, 

res d’això no li fa por. 

Ell sempre enxampa la gent 

a qualsevol mal moment 

de totes se n’ha sortit. 

aquest volador petit. 

Resignació, 

és ficció 

la seva extinció. 

                  Emma Muriel

Macarrons

La setmana passada els bessons de casa em preguntaven quan vindria la iaia o quan anirien a casa seva ara que són vacances d'estiu. Tot ho farem! Ja sabia que al marge de compartir una estona amb la iaia volien saber quan podrien menjar macarrons. Un dia van trobar macarrons a taula, després d'anar a escalar. La pasta és un bon recurs per recuperar forces i, a més, és un plat prou fàcil i ràpid de fer. Amb aquesta calor no ve massa de gust passar estones a la cuina fent xup xup... 

Contents com unes pasqües es van abraonar a la cassola i van coincidir a dir que eren reboníssims... però que els faltava el toc especial dels que fa la iaia. Ja m'ho pensava! Malgrat venir de la mateixa casa i haver menjat molts macarrons de la mama, la recepta és la mateixa, però les mans no i això és nota. Potser arribarà un dia que jo seré la iaia que fa els macarrons més bons del món.

MACARRONS DE LA IAIA

Algú em podria explicar

quin secret deuen guardar? 

Jo segueixo al peu de la lletra 

tot el que posa a la llibreta. 

Fer un bon sofregit, 

amb tall fet ben petit,

tomàquet, ceba, oli i sal,

de qualitat que és el que val. 

Fer bullir a l’olla

macarrons per la colla,

amb aigua abundant, 

que la pasta vagi ballant. 

No cal bullir-los massa

sinó són argamassa

i abocar-los a la cassola 

per quan s’arribi d’escola. 

Els macarrons no duren gaire 

no en queda mai ni la flaire. 

Buit ha quedat el plat,

la iaia s’ha superat.

Ja puc ser bona cuinera,

tenir plena la nevera,

que si ella ha fet els macarrons 

per a ella seran els petons.

                                             Emma Muriel

FA MOLTA CALOR!

Diuen que ha fet una onada de calor i que en vindran més. Quin remei! A l'estiu és el que toca, però podem fer que ens toqui més de puntetes. A casa, quan el raigs de bon matí ja truquen la porta, es poden baixar persianes de finestres i balcons, deixant les façanes desèrtiques. El bat de sol fa menys mal i l'escalfor roent es queda vagarejant pels balcons.

Per sort, quan l'estiu és l'habitual, amb la calor justa i necessaria, cap al vespre les façanes tornen a tenir vida, els inquilins de cases i pisos treuen el nas a l'exterior i deixen que tot allò que passa a fora pugui entrar d'alguna manera a cada peça, que també necessita aire fresc, fresc per dir alguna cosa. Avui, la calor i el balcó.

                CALOR SOFOCANT

                A l’estiu el meu balcó

                està sol i abandonat,

                les rajoles del racó

                són un forn que va a tot drap.

                Amb la forta xafogor

                i el sol molt ben enlairat,

                només hi ha una solució:

                fer-hi coure un ou ferrat.

                Les plantes li tenen por

                i les he dut al terrat,

                allà l’ombra és el millor

                per salvar-les del cremat.

                Cap al tard el meu balcó,

                ja és un lloc més visitat

                i a la nit, benefactor,

                és refresc pel pis tancat.

                                            Emma Muriel